“La campanya ‘Llegim Carmelina’ pretén posar veu a una autora única”. Entrevista a Anna Gascón

Amb motiu de l’inici de la campanya “Llegim Carmelina”, realitzem una breu entrevista a la professora Anna Gascón, membre de la junta directiva d’ACPV i coautora, juntament amb Olga Gargallo, de les unitats didàctiques dedicades a Carmelina Sánchez-Cutillas aquest 2020.

Per què és important la figura litèraria de Carmelina Sánchez-Cutillas?

Per diverses raons. La primera, la més important, podria ser l’única: és una narradora i poeta excepcional. Sánchez-Cutillas es va donar a conèixer com a narradora amb Matèria de Bretanya, el 1975, un autèntic èxit de lectura. És una obra deliciosa, profundament poètica… amb un lèxic vivíssim i unes imatges que ens fan reviure un temps i un espai com d’un paradís perdut. Només per aquesta publicació se la pot considerar com una de les autores més interessants de la seua generació. Alguns crítics -com ara, Joan Borja- arriben a comparar-la amb M. Rodoreda.

La segona, perquè ens posa en contacte amb tota una generació d’escriptores de postguerra que van fer de la literatura i del valencià una part important de la seues vides malgrat les dificultats que s’hi trobaren. Unes dones, com Beatriu Civera o Maria Beneyto professionals de l’escriptura, com explica Maria Lacueva en l’ assaig Les dones fortes, que amb l’arribada de la democràcia van ser “aparcades” i oblidades.

També fou una gran investigadora, especialitzada en la Corona d’Aragó (sobretot en Jaume I). I va escriure més d’un centenar d’articles de divulgació en revistes culturals. Els seus articles tracten temes tan diversos com el món faller, les tradicions valencianes, l’arquitectura, la literatura o les dones de la Corona. Aquest aspecte de Carmelina potser és el més desconegut… Esperem que l’Any Carmelina el pose de relleu amb la publicació dels seus articles.

Quines són les seues principals obres?

Abans de guanyar el premi Andròmina de novel·la amb la Matèria de Bretanya, havien aparegut dos llibres de poemes, Un món rebel. 1964 i la Conjugació en primera persona 1969. Tots dos llibres van ser publicats per la mateixa autora després de fer pública certa polèmica. Anys després, publicà Els jeroglífics i la pedra de Rosetta, el 1976, per a la crítica el seu millor poemari. Al 1980 publicà els seu últim llibre de poemes, Llibre d’amic e amada. Quedaren inèdits un parell de poemaris. Després res, el silenci.

Quins gèneres conreà?

El que realment li agradava a Carmelina era la història. Confessa en una entrevista al Valencia Semanal que no li “agrada la novel·la, i la poesia, a penes”. Una confessió si més no curiosa, ja que la seua vessant com assagista és justament la menys coneguda.

Tot i que la llengua familiar de Carmelina Sánchez-Cutillas era el castellà, durant la dècada dels 60 va decidir escriure en català. Aquesta decisió, que ella justifica com una necessitat sorgida del costum de llegir els documents històrics de l’Edat Mitjana, no li resultà fàcil: va haver d’aprendre la llengua de manera quasi autodidacta i, en un moment en què la ciutat estava totalment castellanitzada, havia d’escoltar-se comentaris com ara “qué lástima que esto lo hayas escrito en valenciano”. Malgrat tot, ella seguí el seu camí, massa “enterca” per cedir.

En què consisteix la campanya “Llegim Carmelina”?

La campanya Llegim Carmelina 2020 pretén posar veu i cos l’obra més coneguda de l’autora. Llegirem la Matèria de Bretanya, però també els seus poemes: els rebels o els de la primera persona, els jeroglífics o l’amic e amada. Amb Llegim Carmelina volem llegir en companyia, llegir-la, posar-la a l’abast de la ciutadania arreu del País Valencià. Tant de bo que s’escampara la seua veu per tot el domini lingüístic! Farem que deixe eixe silenci que dura ja tant de temps.