Quiz Jaume I

A principis del segle XIII la meitat sud de la Península ibèrica estava dominada, majoritàriament, pels sarraïns, mentre que al nord s’assentaven els regnes d’Aragó, de Navarra, de Lleó, de Castella i de Portugal.

PUNXA SOBRE LA IMATGE PER ACCEDIR AL QUIZ!

Jaume I va nàixer a Montpeller el 2 de febrer de 1208.

A sa mare li deien Maria de Montpeller i a son pare Pere d’Aragó, també anomenat Pere el Catòlic.

L’engendrament de Jaume I va ser molt curiós. Son pare no estava enamorat de sa mare i li van parar una trampa perquè la deixara embarassada. Li van dir que en una cambra fosca estava esperant-lo una dona desitjada per ell, evidentment, no era la seua dona. I, li van assegurar, que com que ella era molt vergonyosa no podia entrar ni un raig de llum. El pare s’ho cregué i va passar la nit amb ella, quan va despuntar l’alba començaren a entrar prohoms, prelats, home d’orde i dones amb ciris perquè el Rei Pere sabera amb qui havia passat nit i també per donar fe que si naixia una criatura del ventre de Maria el pare era el Rei.

La forma de posar-li nom a Jaume també fou molt curiosa ja que sa mare feu encendre 12 ciris amb els noms dels 12 apòstols i li posà el nom de l’últim ciri que s’apagà.

El principal enemic de Pere el Catòlic era el francès Simó de Monfort, aquest va segrestar a Jaume quan tenia 3 anys. Als 5 anys es va quedar orfe, son pare va morir a la Batalla de Muret i sa mare a Roma, on havia anat a parlar amb el Papa Innocenci III sobre el captiveri del seu fill.

El Papa, com a tutor de l’infant, es posa pel mig i finalment Simó alliberà a Jaume I i els Templers es fan càrrec de la seua educació al Castell de Montsò.

Als 10 anys el proclamen Rei, als 12 anys li proposen casar-se amb Elionor i es casa als 13, ella en tenia 19 anys i als 14 té el seu primer fill Alfons.

Parlant de números. Al llarg de la seua vida va tindre 3 dones, Elionor, Violant i Teresa, va tindre 8 amants conegudes i 15 fills reconeguts.

A les Corts de Tortosa, quan tenia 17 anys, es pren la decisió de conquerir les terres en mans de sarraïns. Hi ha diferents motius: orgull i mentalitat militar, tornar prestigi a la monarquia, cristianitzar i obtindre territoris i rendes.

Primer intenten Peníscola, però fracassen i decideixen conquerir les Illes per tal de llevar-se del mig als pirates sarraïns que els dificultaven el comerç marítim.

La primera batalla que guanyaren fou en Portopí, Mallorca, d’allà procedeix la mítica frase de «Vergonya, cavallers, vergonya» quan els cavallers es negaren tàcitament a assaltar la bretxa de la muralla de la ciutat musulmana.

Després van voler baixar cap a València. La primera ciutat important que va conquerir va ser Borriana, l’assetjament durà 2 mesos Allí passà una llegenda molt curiosa que conta Jaume I al “Llibre dels Fets”. Unes oronetes havien fet un niu a la tenda reial i Jaume I va manar que no la desmuntaren fins que els pollets hagueren alçat el vol.

El Llibre dels Fets és la primera de les gran cròniques. En Aquest llibre es conta en primera persona la vida i gestes més importants del rei.

Una gran batalla va ser la del Puig, que és un lloc clau de l’Horta i molt estratègic per a conquerir amb èxit la ciutat de València. Allà es va dir que s’aparegué Sant Jordi per ajudar-lo. Quan va conquerir el Puig va ser l’hora de València. El setge de València durà uns 5 mesos. Mentre va durar el setge passà un fet curiós, unes rates penades tocaren uns tambors mentre Jaume I i els seus cavallers dormien per tal d’avisar-los de l’atac imminent dels sarraïns.

Na Violant d’Hongria va tindre un paper molt important en les negociacions, a finals de setembre de 1238 signaren les capitulacions i el 28 de setembre els moros valencians hissaren la bandera en la Torre Alí Bufat, moment que fou molt emocionant per a Jaume I tal i com relata en el Llibre dels Fets i el 9 d’octubre va fer l’entrada triomfal a València.

Després de l’anhelada conquesta de València es va reunir amb el seu gendre Alfons el Savi per tal de signar el Tractat d’Almisrà en 1244 pel qual s’establien els límits de les conquestes, el límit per a les tropes de Jaume I s’establiria a Biar.

Anys més tard Jaume I va conquerir Múrcia i li la lliurà al seu gendre Alfons de Castella.

Al final de la seua vida Jaume I es va fer monjo de l’Orde dels Císter, li tenia molta devoció a la Mare de Déu.

Es posar molt malalt a Alzira i, en morir, fou soterrat, primer, a València. Com ell va ordenar, està soterrat al Monestir de Poblet.
El llegat de Jaume I arriba fins els nostres dies. L’herència més important que tenim és la llengua, la cultura, el territori i les lleis.