“Carner és un escriptor de primera fila, s’ha de llegir la seua poesia”. Entrevista a Antoni Espí Cardona
29 octubre, 2020. 11:18
Amb motiu de la commemoració de l’Any Carner, realitzem una breu entrevista al professor i escriptor Antoni Espí Cardona, autor de les unitats didàctiques dedicades a Josep Carner aquest 2020.
Per què és important aquesta figura literària?
Josep Carner és un escriptor de primera fila. Poeta, periodista, dramaturg…. Jo m’he centrat en el Carner poeta, nen prodigi de la poesia, capdavanter del Noucentisme i poeta de llarguíssima trajectòria, escriptor de tot tipus de poesia, per a diferents públics, de diferents temàtiques, amb un do especial per a la llengua i amb un saber excel·lent de la tècnica, de la mètrica…
I, a banda, tot un personatge: una vida atzarosa que és un espill de l’esdevenir històric del segle XX: el Noucentisme, Prat de la Riba, la carrera diplomàtica, la guerra civil, la 2ª guerra mundial, l’exili… la fidelitat a la República…
Com és la feina d’adaptació dels materials a totes les etapes educatives?
Allò més costós, per als que hem estat professors de Secundària, és adaptar els coneixements al nivell dels alumnes del cicle d’Infantil i del primer cicle de Primària. Ara bé, això va ser més difícil quan vam fer les UDs de Pompeu Fabra; després vingueren les de Vicent Ferrer… Aquestes són les terceres que faig per a la Secció d’Ensenyament d’ACPV. Es podria dir que ja tinc una certa pràctica. De tota manera, s’ha d’estar sempre molt alerta de no passar-te’n per dalt; també en Secundària i Batxillerat. Hom fa una immersió en l’autor de torn tan intensa que voldria que, en les UDs, hi apareguera tot. I tot no pot ser: convé ajustar-se a un programa previ, a un nombre determinat de pàgines…
Per què és important divulgar aquests escriptors en l’àmbit educatiu?
Trobe que, en el cas de Carner, és doblement important: perquè és, com ja hem dit, un escriptor de primera fila i perquè, a pesar d’això, ha estat mal divulgat i és poc conegut; només es coneix la primera època i, bàsicament, el seu llibre més noucentista, Els fruits saborosos. I en té molts més tan bons o millors que aquest. I sobretot té, en cada llibre, alguns poemes esplèndids, magnífics… Però, malauradament, se’l sol conèixer més que res per una varietat de la seua poesia, aquella que un valencià definiria com a “coenta”. I, tanmateix, Carner, la poesia de Carner, vull dir, és molt més rica i més variada. Llegiu, posem per cas, el Plany que li fa al seu amic Guerau de Liost…
La poesia de Carner s’ha de llegir: després un decidirà si es fa carnerià o anticarnerià…
S’acaba per establir un “vincle especial” amb els autors després d’enllestir les unitats didàctiques?
I tant. Un s’acaba “enamorant” una mica del personatge, tant de Fabra, com de Vicent Ferrer, com de Carner. De Fabra, per exemple, jo ja n’estava, ja sabia que havia estat un home íntegre; de Vicent Ferrer, si més no, encara que moltes de les seues “virtuts” et facen arrufar el nas, si estudiem la llengua dels seus Sermons no tenim més remei que doblegar el genoll i gaudir-ne… I de Carner! Carner és un personatge tan ric i tan polièdric, tan carismàtic! És un personatge de pel·lícula… Aquella fotografia de quan saluda amb el barret havent tornat a sa casa, la seua terra… és de cine. I el seu primer casament! I l’exili i la dedicació de per vida a la poesia i a la llengua catalana…
Antoni Espí Cardona (Bèlgida, la Vall d’Albaida, 1956) treballa a l’IES Dr. Simarro de Xàtiva i a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València de professor de llengua i literatura catalanes. És coautor dels llibres Curs de Narrativa i Curs de poesia. Amb Niudecorbs en blanc i negre va obtenir el premi de narrativa 25 d’Abril Vila de Benissa el 2002. Amb Reconstrucció —premi Comas i Maduell de poesia Ciutat de Tarragona 2006—, inicia la recerca d’una veu poètica pròpia, d’arrel popular, molt treballada formalment.
Amb la teua col·laboració continuarem promocionant la llengua, la cultura i els valors de progrés.