Representants d’agents socials compareixen al Congrés dels Diputats en defensa de la pluralitat lingüística

ACPV, junt amb diverses entitats en defensa de les llengües pròpies diferents del castellà, compareix avui al Congrés dels Diputats per reivindicar el dret dels pobles i les persones a utilitzar el seu idioma com un dret humà.

Marta Cubedo, en representació d’ACPV, insta el govern a iniciar totes les accions perquè les llengües pròpies diferents del castellà gaudisquen dels mateixos drets i deures que a aquest es reconeixen. La seua intervenció també s’ha centrat en la necessitat de garantir el deure de coneixement per part del funcionariat que preste serveis en territoris amb llengua pròpia, així com el fet d’impulsar les mesures adequades per a estendre el coneixement generalitzat de les llengües en els seus respectius territoris.

El dret dels pobles i les persones a utilitzar el seu idioma és un dret humà. El dret d’ús ple és garantia de democràcia, llibertat i progrés social. La diversitat lingüística, el seu reconeixement i el seu exercici no són un capritx. Són una necessitat per a viure amb dignitat col·lectiva en una societat plural, democràtica i justa, que no admet l’odi ni la discriminació. Contra ningú. Tampoc per motius de llengua.

En l’Estat espanyol, el 45% dels seus ciutadans viuen en territoris amb una llengua pròpia diferent del castellà, i volen fer-lo amb tota normalitat, amb tota llibertat, en igualtat de condicions, en les mateixes que qualsevol ciutadà el pot fer en castellà, sense que actualment siga possible.

L’Estat espanyol ha de complir els acords i tractats internacionals que ha ratificat, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, així com documents consensuats per la societat civil, entitats de reconeixement internacional i experts, com ara la Declaració Universal dels Drets Lingüístics o el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics.

També s’ha de garantir la igualtat, la llibertat i la justícia per a tota la ciutadania en un estat democràtic basat en els valors dels drets humans, la diversitat i el pluralisme. Un estat ha de ser excloent amb totes les discriminacions, siga com siga la seua raó, també la lingüística. A més, aquest estat, que parteix d’una tradició monolingüe en l’administració central, ha de ser conscient de la situació de discriminació a la qual han estat sotmesos els parlants d’aquestes llengües i generar polítiques actives de recuperació de la seua dignitat i autoestima que permeten l’exercici efectiu dels seus drets lingüístics.

El Congrés dels Diputats insta el govern a:

1. Iniciar totes les accions perquè les llengües pròpies diferents del castellà gaudisquen dels mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà.

2. Garantir el deure de coneixement per part del funcionariat que preste serveis en territoris amb llengua pròpia així com impulsar les mesures adequades per a estendre el coneixement generalitzat de les llengües en els seus respectius territoris.

3. Assumir la realitat plurilingüe i garantir que l’administració de l’estat funcione en les diferents llengües independentment de la seua ubicació física, entre altres, en les Corts generals, els Tribunals Constitucional, Suprem i Audiència Nacional, organismes com l’Agència Tributària o la Seguretat Social o altres empreses i entitats públiques com CRTVE.

4. Impulsar i donar suport a reformes estatutàries per a l’oficialitat de les llengües pròpies que encara no són oficials en una part o la totalitat del territori on es parlen.

5. Garantir la igualtat lingüística en l’Estat estenent deures i drets dels quals fins ara només s’ha beneficiat el castellà, com són la capacitació en llengües pròpies del personal de totes les administracions públiques, inclosa la de Justícia, el seu ús generalitzat en les pàgines oficials i el seu reconeixement a nivell internacional en paritat amb el castellà.

6. Posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal, que afecta de manera frontal a l’àmbit econòmic i singularment a l’etiquetatge, i emprendre una política decidida per a posar fi a les discriminacions lingüístiques i per a difondre el coneixement i el respecte per totes les llengües de l’Estat.

7. Permetre l’ús administratiu de les diferents llengües entre territoris del mateix espai lingüístic, dins i fora de les fronteres administratives, sense barreres i signant acords per a la recepció recíproca de mitjans de comunicació dins d’aquests espais lingüístics.

8. Respecte real, basat en drets i deures i en l’actuació compromesa de tots els poders de l’Estat.

• 

• 

• 

•