Pau Alabajos presentarà el seu llibre “Hotel Fontana” el 29 d’abril en Pedreguer

El Casal Cultural Jaume I de Pedreguer acollirà el proper 29 d’abril, a partir de les 19:30 hores, la presentació del llibre “Hotel Fontana”, de Pau Alabajos. L’obra va ser Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi.

Sinopsi:

En juliol de 1995, més de 8.000 hòmens musulmans entre 12 i 65 anys van ser executats per l’exèrcit serbobosni  a Srebenica, una ciutat pròxima a la frontera que separa Bòsnia de Sèrbia. Era gent indefensa que havia acudit a refugiar-se en el que era un enclavament custodiat per les Nacions Unides. 

L’hotel Fontana fou el lloc de pas, tant de víctimes com de botxins. Estava situat en una ciutat que es diu Bratunac, en la República Srpska, una de les dues entitats polítiques que constitueixen l’estat de Bòsnia i Hercegovina. Allà van tindre lloc les negociacions entre el general de l’exèrcit serbobosni Ratko Mladic, de malnom el carnicer d’Srebrenica, i el comandant de la força de protecció dels cascos blaus, Thom Karremans, dies abans de la massacre. Karremans va cedir i va permetre que aquell espai designat com a zona segura es convertira, de sobte, en un parany salvatge de mort i sang. Ell sempre s’ha excusat en la manca de suport aeri i de recursos militars per part de l’ONU. Aquest soldat de les Nacions Unides es va jubilar i se’n va anar a viure a algun lloc de l’anomenada Costa Blanca mentre, per una altra banda, Mladic va ser comdemnat a cadena perpètua com a criminal de guerra pel Tribunal Internacional per a l’ex Iugoslàvia. 

La introducció del llibre és de la periodista Lola Bañón, especialitzada en política internacional i professora de la Universitat de València. Bañón contextualitza històricament la guerra de Bòsnia mostrant dades esgarrifants que expliquen la desteta d’un país. Per l’hotel Fontana va passar també Lejla, una dona que descobreix que és filla d’un violador. El Tribunal Penal Internacional va reconéixer que fins a 44.000 dones musulmanes foren víctimes de violacions massives. Per primera vegada la violència sexual fou reconeguda coma  arma de guerra.

El cantautor Pau Albajos és l’autor d’aquesta obra sempre relacional amb el fet musical, des de l’any 2003 es dedica a compondre professionalment publicant una desena de treballs discogràfics. L’hem vist en incomptables gires, festivals i cicles de concerts. Hotel Fontana (editada per Bromera) és la seua primera incursió en l’univers literari i ho ha fet en un format de teatre documental que li ha valgut el reconeixement del prestigios Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2019. Un guardó que ha esdevingut plataforma per a molts dramaturgs i dramaturgues emergents que van ser premiats en edicions anteriors i ara tenen carreres artístiques solvents.

Pau explica que açò li ve de lluny perquè té gravades en la retina les primeres imatges d’una guerra, la dels Balcans, que per primera vegada per a ell no eixien en les pel·lícules, no eren fictícies. Aquelles seqüències de soldats patrullant per Sarajevo amb piles de cadàvers amuntegats apareixien als informatius de les televisions. Ell tenia dotze anys quan es va produir la matança de Srebrenica  i va quedar commocionat amb allò que veia. Aquests records clavats a foc en la memòria li han servit d’inspiració per a escriure un text deliberadament antibel·licista i antimilitarista que té un peu als escenaris i un altre a les aules perquè a través de les reflexions que fan algunes de les persones supervivents invita a conscienciar al lector, a l’espectador i a l’estudiantat per a que aquest odi i mort no torne a repetir-se mai més. 

La gènesi de l’obra fou en 2017 quan el dramaturg Gabi Ochoa li va encarregar al músic torrentí la banda sonora d’una producció teatral que es titulava Vives i que parlava de la  ‘primavera valenciana’, un moviment de protestes protagonitzades per l’alumnat de l’Institut Lluís Vives de València contra les retallades en educació i les càrregues policials que se’n derivaren. Alabajos va fer algunes cançons en directe en companyia de Sergio Caballero i Laura Romero, l’actor i l’actriu que hi participaven. Aquella experiència d’anar rodant arreu del País Valencià i fins i tot al Teatro del Barrio a Madrid li va fer viure el fet escènic d’una forma tan intensa que se li va despertar el cuquet del teatre.

En aquesta ‘òpera prima’ l’escriptor es basa en testimonis reals que han permés que les seues experiències i reflexions formen part del text. Una altra de les seues fonts ha sigut l’Associació ‘Remembering Srebrenica’ que treballa per la preservació de la memòria de les víctimes del genocicidi. Ha fet una recerca de documentació consultant les vistes orals al Tribunal de l’Haia i ha reproduït les transcripcions de les declaracions de culpabilitat.

Com diu la periodista Lola Bañon al pròleg, Pau Alabajos convoca veus diverses d’aquesta història per a recordar que ha passat fa no res, que tot sempre és susceptible de ser repetit i que fer memòria és un deure quan la pau penja de fils cada vegada més prims i invisibles. 

Fem una crida per a que algun director o directora teatral s’anime a portar-ho a escena perquè en el moment actual de revifament de moviments feixistes necessitem missatges colpidors que ajuden a prendre consciència de fins on ens pot conduir l’odi.