Fuster Polièdric. O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble.

VALÈNCIA- 09/11/2022.

Dilluns passat, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, tingué lloc l’acte organitzat per la Federació LLull (formada per Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear) en commemoració de l’any Fuster. Un acte que se celebrava simultàniament a Palma, Barcelona i València. Tot i que a cada ciutat la programació era diferent.

A València, es va retre homenatge a la figura de l’intel·lectual de Sueca amb un acte en què ressaltava el seu “poliedrisme”. L’acte va estar conduït pel periodista Sergi Moyano, i hi intervingueren Eliseu Climent, fundador i president d’ACPV en diferents etapes; Francesc Bayarri, periodista i autor de “Matar Joan Fuster”; Laura Peris, historiadora; Mercè Durà, filòloga i autora de propostes per a dur Fuster a les aules; Maria Saiz, filòloga i investigadora medievalista i Teresa Pascual, poeta i vicepresidenta de l’AELC.

Maria Saiz, filòloga, investigadora medievalista, afirmà que J. Fuster va fer moltíssimes aportacions a la llengua i a la història de la llengua des d’un punt de vista sociològic, perquè no es pot estudiar una llengua sense conèixer la seua societat i cultura. Reivindicà també que Fuster, tenia una gran interès en la castellanització de la societat valenciana i de com les classes socials benestants havien deixat desemparada la llengua, i l’havien substituïda pel castellà com a llengua de cultura.

Laura Peris, historiadora, reflexionà sobre el fet que “Joan Fuster era un historiador autodidacta, criat fora de l’acadèmia, però historiador”. Segons Peris, Fuster va assentar les bases del que ha de ser l’esquema historiogràfic del País Valencià.

Mercè Durà, filòloga i autora de propostes per a dur Joan Fuster a les aules, comentà que aquest era un intel·lectual total que podia parlar de tot: art, economia, història, política, i llibertat. Que amb els seus textos sempre interpel·lava, i generava consciència; motius pels quals, Durà introdueix els textos de Fuster en qualsevol matèria acadèmica.

Francesc Bayarri, escriptor i periodista, ressaltà durant la seua intervenció, la impunitat de l’extrema dreta front als seus actes terroristes en l’època en la qual atacaren la casa de Joan Fuster, l’11 de setembre del 1981.

Teresa Pascual, poeta i vicepresidenta de l’AELC, va compartir el seu punt de vista sobre el Joan Fuster poeta, afirmant que no hi havia una paraula mal triada en els seus textos.

Eliseu Climent, d’altra banda, comentava que Fuster tenia el do de detectar allò que faltava en la societat valenciana des del punt de vista nacional. Climent, entre moltes de les coses que va detectar Fuster i que en resultà promotor, va destacar la redacció de l’Estatut D’Elx: “un estatut molt ben fet des del punt de vista nacional”.