“La terra s’ho porta” i “No han donat la llum, encara” de Núria Cadenes

Darrer dimarts 29 de novembre a les 19h a la Llibreria Fan Set (Octubre CCC · C/ Sant Ferran, 12 · València) va tindre lloc la presentació dels llibres La terra s’ho porta tot i No han donat la llum, encara tots dos escrits per Núria Cadenes.

L’editorial Comanegra ha reeditat les 11 novel·les que Manuel de Pedrolo va escriure per al cicle Temps Obert i Núria Cadenes ha estat una de les triades per a desenvolupar el projecte novel·lístic de Pedrolo.

L’acte va estar presentat per Eva Gisbert de la llibreria Fan Set, la qual va llegir unes paraules d l’editor:

“Quan, fa quatre anys, li vaig proposar a Núria Cadenes de ser la primera encarregada de continuar Temps Obert, em va contestar d’una manera que ella no deu recordar, però que a mi em costarà d’oblidar: «M’agrada, perquè treballes com si tinguéssim una literatura normal». És una manera curiosa de dir que sí a una proposta, oi?”

Xavier Aliaga va explicar la importància de Manuel de Pedrolo en la literatura catalana i es va centrar en explicar que Temps Obert era “un projecte experimental i popular”. Es referia també a l’estil de Núria Cadenes com la forma que té d’escriure: “Quan estàs fent un artefacte literari la forma és una qüestió irrenunciable, per això la lectura del Temps Obert de Núria Cadenes ho té.

En canvi Martí Domínguez va remarcar molt a la manera d’expressar-se de Núria Cadenes. Deia que el fons de Núria “és un fons de rebel·lió, de voler capgirar les coses, de la visió de les dones”.

Comentava que Núria té l’habilitat per barrejar la primera i la tercera persona, i això li dona una rapidesa a la lectura de les seues narracions.

Núria Cadenes, no només va explicar en què consisteix Temps Obert, – unes narracions infinites, com la vida – sinó que ens digué les seues motivacions per acceptar aquest repte literari. Deia que totes dues novel·les formen part d’un projecte col·lectiu que es va inventar Manuel de Pedrolo i que ella no es va poder negar a continuar-ho, tot i que quan en va ser conscient, va entrar en pànic per la responsabilitat que suposava.

Sinopsi

La Quimeta és la mare del Francesc, la Neus i el Daniel Bastida. L‘home se li ha mort a la presó sent innocent, i la Quimeta empeny el carro fent estraperlo a la gola més fosca de la Barcelona de postguerra. Amb quaranta-quatre anys i en plena forma i activitat, la mare pateix un aneurisma, i la família tremola. D‘aquí en surten dos destins possibles: si la Quimeta queda incapacitada, el Francesc prendrà les regnes del negoci i el Daniel quedarà anul·lat; si la mare es recupera, el Daniel progressarà a la seva falda fins a convertir-se en un autèntic pinxo relacionat amb el pitjor de cada casa. Les dones, en tots dos casos, agafen el protagonisme que se’ls volia escamotejar. Barcelona és un campi qui pugui de trinxes i còmplices amb el règim. I la vida, a vegades, guanya.

«La Quimeta toca l’ase i pensa que l’única cosa que tu fas sempre és tenir penques, Daniel, moltes penques. I que no està bé que una mare s’accepti el desequilibri, però que ja de menut eres el meu preferit».