ACPV, Federació Llull i APPEC fan front a la censura

ACPV impulsa una estratègia conjunta i coordinada per a fer front a la censura i per a promoure les publicacions en català

La decisió d’un regidor d’extrema dreta del Govern municipal de Borriana de retirar una sèrie de revistes de les biblioteques del municipi per la llengua en la qual estan redactades és un fet d’extrema gravetat, per diverses raons:

a) La subscripció municipal a la premsa escrita (adulta, juvenil i infantil) és un servei pagat amb diners públics que té com a objecte garantir el lliure accés de la ciutadania a ella, en funció dels gustos o interessos de cada persona. Retirar del lliure accés una publicació és, per tant, un acte de censura.
De la mateixa manera que l’Ajuntament ha de garantir la presència de tots els diaris en les biblioteques (i ja serà cada ciutadà el que elegirà quin diari vol o no llegir, sense que l’Ajuntament li ho impedesca), igualment ha d’actuar amb les revistes. La premissa de la que parteix el regidor d’extrema dreta de Borriana, amb la complicitat del PP que li ho permet, és “ací només es pot llegir la premsa que a mi em dóna la gana” i “els diners de l’Ajuntament són meus, i amb ells faig el que em dóna la gana, fins i tot decidir quina premsa es pot llegir i quina no”, una premissa absolutament antidemocràtica que no pot ser permesa i que desqualifica al Govern de Borriana en el seu conjunt.

b) L’element que unifica les revistes censurades per l’ extrema dreta amb la complicitat del PP només tenen en comú una cosa: la llengua en la qual estan escrites. Es tracta, per tant, d’un atac directe i explícit a una llengua oficial al País Valencià. El Govern de Borriana s’estrena, doncs, amb una agressiva i antidemocràtica decisió que va contra el valencià i suposa una discriminació per raó de llengua.

c) L’amenaça verbal als funcionaris per a que retiraren les revistes de l’accés lliure en les biblioteques del poble és un comportament autoritari absolutament intolerable i denunciable. L’extrema dreta no sap ni vol saber què és el diàleg, ni el respecte, només sap actuar amb la imposició, sovint violenta, dels seus desitjos i capricis. El personal de la biblioteca, conscient i respectuós del seu caràcter de servidor públic (ben contràriament al regidor i a l’equip de govern que el recolza), han donat la resposta correcta.

Una actuació de tal gravetat per part de l’extrema dreta i del PP (que li ha obert la porta al govern i mentre així siga n’és corresponsable) exigeix una denúncia clara i contundent, en defensa de la democràcia, la llibertat de premsa i la no discriminació per raó de llengua. Però demana també una resposta estratègica coordinada, primer perquè és possible que el fet es repetesca i, segon, perquè ACPV es nega a caure en el parany de cedir la iniciativa a l’extrema dreta i actuar només de forma reactiva: tenim un model de país que passa pel respecte a les llibertats democràtiques i a la pluralitat, i la voluntat d’impulsar-lo amb iniciatives, accions i campanyes en positius, perquè, a més, tenim el convenciment que la majoria de la societat valenciana no comparteix eixos radicalismes, ni la censura, ni la persecució del valencià, ni l’amenaça, la imposició i el soroll.

Per això, ACPV ha iniciat el disseny d’un programa de resposta, en coordinació amb la Federació Llull (que aplega a ACPV, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural) i l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català, que aplega les revistes afectades per la censura), perquè volem sumar forces i respondre de manera ordenada i efectiva.

Més enllà de l’anunci d’aquesta coordinació (en aquesta nota d’ACPV i en la roda de premsa d’avui de la Federació Llull i APPEC), en uns dies tindrà lloc a València una reunió d’ACPV i la Federació Llull amb APPEC per a continuar avançant en la concreció d’aquesta estratègia, que contempla diverses possibilitats:

– Un protocol de resposta a aquest i a possibles nous actes de censura per part de governs radicals d’extrema dreta i PP, que considere la via judicial (amb el suport jurídic a les revistes afectades, la presentació de denúncies davant la justícia, i també davant organismes com la Síndic de Greuges, l’Oficina de Defensa del Consumidor, o institucions europees) i la denúncia pública, que pot arribar a l’organització i convocatòria de mobilitzacions i campanyes específiques.

– Mocions als ajuntaments en defensa de la pluralitat informativa, el lliure accés de la ciutadania a la premsa, la no discriminació per raó de llengua, i el respecte al valencià.

– Campanyes i accions en positiu, per a promoure la premsa i les publicacions en la nostra llengua i, en general, la dignificació del valencià enfront de governs extremistes antivalencians de l’extrema dreta i PP, i que incentive l’accés a una o diverses de les més de 200 revistes de totes les temàtiques que es publiquen en la nostra llengua, la qual cosa significaria la campanya de subscripcions més massiva, intensa i extensa que mai no s’ha fet en el nostre domini lingüístic.

El radicalisme antivalencià ens trobarà enfront, en defensa de la dignitat del valencià i de les llibertats democràtiques.