Crònica de l’acte sobre Joan Salvat-Papasseit

La figura de Joan Salvat-Papasseit, un dels poetes més emblemàtics de la literatura catalana, va ser protagonista d’un acte carregat d’emocions i reflexions literàries. L’esdeveniment va comptar amb la participació d’experts, poetes i amants de la poesia, que van compartir amb el públic la transcendència i vigència de l’obra del poeta barceloní.

La dimensió històrica i cultural

L’acte va ser inaugurat amb una presentació exhaustiva de la vida i obra de Salvat-Papasseit a càrrec de Ferran Aisa, estudiós reconegut del poeta i comissari de l’Any Papasseit. Aisa va destacar moments clau de la biografia del poeta, com el seu pas pel sanatori de Cercedilla, a la serra de Guadarrama, on va escriure part de Les conspiracions i va iniciar La rosa als llavis. També es va esmentar la seua vinculació amb les avantguardes catalanes, les seues contribucions com a llibreter i editor, i la seua evolució cap a una poesia més introspectiva i madura en els últims anys de vida.

La sessió va posar de manifest el reconeixement que Salvat-Papasseit ha assolit fora del territori català, amb actes celebrats a Madrid, Andalusia i altres indrets de la península. Especial menció es va fer de la publicació d’una edició bilingüe de la seua obra poètica, presentada durant la Fèria del Libro de Madrid, així com d’un còmic il·lustrat per l’argentí Agustín Comotto.

Un homenatge multidisciplinari

L’acte va continuar amb la intervenció de Borja Puchol, jove poeta i activista, que va recitar versos inspirats en la figura de Salvat-Papasseit. Amb un estil enèrgic i reivindicatiu, Puchol va connectar els valors de la poesia del segle XX amb les lluites contemporànies, subratllant la vigència del missatge vitalista i inconformista de Salvat.

Un dels moments àlgids de la vetllada va ser la representació teatral de fragments de La rosa als llavis. A través d’una combinació de recitacions, música en directe i interpretacions visuals, els actors van donar vida als versos eròtics i simbòlics del poeta. L’actuació va ser de la mà de Tomàs de los Santos, La Banda Sonora i Elsa Tronchoni. L’ambient evocava un diàleg entre el passat i el present, transportant els assistents a la Barcelona de principis del segle XX, amb els seus cafés, trens i ports que tant van marcar l’obra del poeta.

La pervivència d’un llegat

El tancament de l’acte va incloure un recital col·lectiu amb poemes musicats per l’Ovidi Montllor, entre altres artistes, que han contribuït a fer conéixer l’obra de Salvat-Papasseit a noves generacions. El poema «Tot l’enyor de demà», recitat i cantat, va ser el punt àlgid que va cloure una celebració cultural que va reivindicar la força i modernitat de l’obra del poeta.

Aquest acte no sols va reafirmar la vigència de Joan Salvat-Papasseit com a figura clau de la literatura catalana, sinó que també va evidenciar la capacitat de la poesia per transcendir fronteres, temps i generacions. Un homenatge merescut i inspirador que va deixar empremta en tots els assistents.