«Alacant: on renaix el País Valencià» clam per la llengua i la cultura en la Diada del País Valencià

«Som fills (i filles) del poble» diu l’himne d’Alacant, la ciutat on commemorem enguany el 25 d’abril i fem memòria de la batalla d’Almansa i de les llibertats nacionals del nostre poble. Fem un clam per la nostra llengua i la nostra cultura perquè la ciutat, la comarca de l’Alacantí i les altres comarques que ens envolten, el sud del nostre País, som valencianes i volem viure en valencià.

Des de la recuperació de la democràcia hem viscut algunes manifestacions memorables a Alacant. La de 1985, amb el lema «Alacant, sí a la nostra llengua», La de 1995 «Alacant és important. Sense Alacant no hi ha país», la de 2008. Aquesta vegada, 30 anys després de la de 1995, un dia abans de la qual ens va deixar Ovidi Montllor (se n’anava de vacances), tornem a clamar que som valencians pels carrers d’Alacant. És un moment polític i cultural difícil perquè s’ha volgut negar en diverses ocasions la valencianitat de la ciutat, perquè els governants alacantins del Consell de la Generalitat han tractat de reviure vells atacs a la llengua, perquè el nostre poble i la nostra cultura han patit els efectes desastrosos de la dana. Eixirem als carrers i el nostre clam se sentirà, com s’ha fet sentir altres vegades i com se sent cada 25 d’abril.

Amb el lema: “Alacant: on renaix el País Valencià”, volem reivindicar que enfront dels intents de desvincular-nos de la resta del país, i enfront dels intents d’assimilació, el sud és una part imprescindible del projecte nacional; la nostra terra no és lloc on amagar-se com alguns polítics pretenen, ni escenari per a l’especulació. Som les comarques que celebrem el Misteri d’Elx, Sant Jordi, les festes de Moros i Cristians, Carnestoltes o les Fogueres. Som la terra d’Ovidi, d’Enric Valor, de Carmelina Sánchez-Cutillas, de Lluís Alpera, de Maria Ibars, de Miquel Grau i d’Isabel-Clara Simó; la terra on naix la música d’Andreu Valor, de Sandra Monfort, d’El Diluvi i tants d’altres, on recordem els exiliats de la República a l’Stambrook, els assassinats i tancats als camps dels ametllers i d’Albatera, som la ciutadania conscient que ha apostat pel valencià, som un poble que ni renuncia a les seues arrels ni renuncia al seu futur.

Els actes començaran a les 12 h amb una taula redona a la Sala Ruperto Chapí (Sala de Cambra) de l’Auditori de la Diputació d’Alacant (Av. de Xixona, 5), que acompanyarem amb una actuació musical. La manifestació començarà a les 18 h des de les escales de l’Institut Jordi Joan (Av. Gral. Marvà i Av. Benito Pérez Galdós).

El disseny del cartell

«La proposta del cartell busca reflectir el lema d’enguany: d’una banda, la tornada de la Diada a Alacant després de trenta anys, i de l’altra, la idea de renàixer com a poble i avançar plegades», explica Gemma Peris, artista gràfica i dissenyadora valenciana resident als Estats Units coneguda en xarxes amb l’usuari @gemma_perisros. Peris destaca que el seu treball sovint es basa en la manifestació com a eina d’unió popular i força fonamental per plantar cara al poder, una idea que ha volgut plasmar en els dissenys. «La proposta té una aproximació concreta. Aposta per la multitud com a eix del canvi i juga amb la fragmentació i la cohesió del nostre territori», detalla. La dissenyadora ha agraït la confiança en el seu treball per a una commemoració tan rellevant.