ACPV defensa a Estrasburg la dignitat del valencià i denuncia la regressió de drets lingüístics 

La presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Anna Oliver i Borràs, ha intervingut en el matí d’aquest dijous en l’intergrup de minories nacionals i llengües minoritzades del Parlament Europeu per exposar la situació crítica de la llengua pròpia del País Valencià. L’entitat, convidada per l’eurodiputat Vicent Marzà (Grup Verds/ Aliança Lliure Europea), ha pogut exposar la seua visió. En un discurs intens, compromés i molt incisiu, Oliver ha posat l’accent en la regressió dels drets lingüístics, la manca de polítiques públiques eficaces i la necessitat de prestigiar l’ús del valencià en tots els àmbits socials. 

La presidenta d’ACPV ha denunciat “la davallada alarmant de l’ús social del valencià”, aportant dades oficials que mostren com només un 24% de la població usa habitualment el valencià en l’àmbit laboral, un 17,6% en l’administració pública i un 13,2% en l’àmbit comercial. “Aquesta caiguda està relacionada amb l’absència de polítiques públiques valentes, com ara l’eliminació del requisit lingüístic per a funcionaris i inspectors”, ha afirmat. 

Un dels moments més contundents de la intervenció ha sigut quan ha denunciat que només un dels 224 jutjats del País Valencià utilitza habitualment el valencià i que un jutge ha arribat a demanar a la Generalitat de Catalunya la traducció d’un text redactat en català. “És una situació kafkiana que demostra fins a quin punt es vulneren els nostres drets”, ha denunciat. 

Pel que fa als mitjans de comunicació, Oliver ha criticat la manca de premsa escrita en valencià i ha denunciat que els fons destinats al foment del valencià es gasten sovint en traduccions automàtiques “que produeixen resultats ridículs com ‘la va a unir’ per ‘la Unió’”. També ha assenyalat la reducció de les ajudes a la premsa escrita en valencià: de 2,9 milions el 2022 a menys de 855.000 euros en 2024. “És un mal ús dels fons públics”, ha subratllat. 

Sobre À Punt, la presidenta d’ACPV ha recordat que la llei fundacional de la radiotelevisió pública marca el valencià com a llengua prioritària, però el nou president de la corporació ha anunciat més continguts en castellà per a guanyar audiència. “No cal el castellà per a tindre audiència. Cal una programació de qualitat en valencià”, ha defensat. Per defensar-ho ha exposat les xifres d’audiència de coproduccions amb TV3 i IB3 que han tingut èxit en la seua emissió. 

“Que una persona com jo puga comparéixer davant de vostés demostra la noblesa del plurilingüisme i la convivència digna entre llengües diferents”, ha afirmat Oliver al començament de la seua intervenció, tot reivindicant el dret de les llengües minoritzades a ser presents i escoltades en les institucions europees.  

Anna Oliver ha explicat que ACPV, fundada l’any 1971 i legalitzada en 1978, és l’entitat més antiga de les quatre que han comparegut aquest dimecres, i que treballa des dels seus orígens —”governe qui governe”— per la promoció de la llengua i la cultura del País Valencià. Ha destacat també la participació internacional de l’entitat, com a membre d’ELEN, amb presència prevista en la Revisió Periòdica Universal de l’ONU el pròxim 30 d’abril a Ginebra. 

Oliver també ha fet valdre la tasca educativa i formativa de l’entitat, com la creació d’una escola d’animació en valencià que ha format 427 joves en el curs 2023-24, i el naixement del moviment Escoltes del País Valencià. Ha denunciat, en canvi, “la folklorització” de la llengua i ha reclamat que el valencià siga una llengua “normal i digna” a la justícia, a l’educació, als mitjans i a tots els àmbits socials. 

Finalment, ha destacat el creixement del valencià a les xarxes socials com un motiu d’esperança i ha tancat la seua intervenció. Acció Cultural del País Valencià reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets lingüístics i la normalització del valencià en tots els àmbits, també en l’escenari europeu. L’expedició l’han conformat Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana; Adriana Gil Puig, membre de Famílies pel Valencià i Beatriu Cardona i Prats, secretària general d’Intersindical Valenciana. 

Les entitats també s’han reunit amb l’europarlamentari Younous Omarjee, vicepresident del Parlament Europeu del grup de l’Esquerra Europea i l’eurodiputada de Països Baixos Raquel Garcia Hermida-Van der Walle del grup Renew Europe. A ambdós se’ls ha presentat les problemàtiques culturals, lingüístiques i normatives que pateix el País Valencià amb l’actual Consell de la Generalitat Valenciana.