Reflexionar per a passar a l’acció

Veus expertes es reuneixen mig any després de la DANA per prendre consciència sobre què ha passat i què es pot fer al respecte

 23/05/2025

Alba Campos Tatay, peridista de la revista Mètode

Debat moderat per Reis Juan en el que participaren Ferran Dalmau-Rovira, Josep Lluís Miralles, Policarp Garay, i Rosa María Poch (d’esquerra a dreta). / Fotografia: Alba Campos Tatay.

«Qui no coneix la història està condemnat a repetir-la». Aquesta seria la frase que bé resumiria les dues primeres jornades DANA: reflexions i accions després de la catàstrofe celebrades el passat 20 i 22 de maig a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Un cicle que s’allargarà fins al 16 de juny, organitzades per la Delegació a València de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i que tenen l’objectiu de prendre consciència sobre el que ha passat amb la riuada del 29 d’octubre i pretenen abordar les possibles actuacions presents i futures per a reduir al màxim les pèrdues materials, però sobretot, les humanes. Unes intervencions d’experts amb les seues respectives conclusions, que seran la base per a elaborar l’Informe Transversal 2025 de l’IEC dedicat a la DANA i els seus impactes i conseqüències.

Benvinguda

El catedràtic de la Universitat de València i delegat de la presidenta de l’IEC a València, Juli Peretó, va ser l’encarregat de presentar la jornada inaugural el 20 de maig. «Aquest cicle de jornades, té l’objectiu d’aportar el nostre granet de sorra al debat necessari per a entendre a fons què va passar i per preparar-nos per al futur, amb el principal objectiu de minimitzar les pèrdues humanes». Per això, al llarg de les pròximes setmanes, «oferim la possibilitat d’escoltar veus expertes, de moltes disciplines diferents, perquè ens ajuden a gestionar la complexitat de la situació».

Benvinguda per part del catedràtic de la Universitat de València i delegat de la presidenta de l’IEC a València, Juli Peretó. / Fotografia: Alba Campos Tatay

La presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Anna Oliver, va donar les gràcies per mantindre i fomentar els «Espais de Ciència» i va afirmar que en aquest cas «la mobilització no és suficient. Cal analitzar què ha ocorregut». Explica que la importància d’aquestes jornades versa en «la pluralitat i la transversalitat». Va afirmar que la ciència no són només dades i aquesta ha de saber «arribar a la població per a tindre eixa consciència, saber què ha ocorregut, què podem fer i quin és el poder que tenim com a ciutadania organitzada perquè aquests fets no es tornen a repetir. O si es repeteixen perquè climatològicament és impossible evitar-ho, saber que s’ha de fer perquè les conseqüències no siguen tan danyoses per a la població».

Benvinguda per part de la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Anna Oliver. / Fotografia: Alba Campos Tatay.

I per què fer aquesta retrospectiva i reflexió mig any més tard? La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), María Teresa Cabré, va explicar que «de tant en tant, s’ha de fer una aturada per pensar, per reflexionar amb calma sobre tot allò que va succeir i suggerir accions que eviten actuar en el futur com es va fer». Va afirmar que aquestes no són jornades d’estudi, sinó de reflexió «i les reflexions no es poden fer en calent, sempre s’ha de prendre una mica de distància. En calent només pots sentir: sentir dolor, desesperació, impotència i sobretot molta ràbia». I precisament aquests sentiments «són el que ens empenen a mobilitzar-nos», això sí, «no ens porten a propostes d’actuació, ens porten a propostes purament reactives», explicà. Per això, aquestes jornades estan pensades per a reflexionar amb distància i «des de la ciència amb el cap fred i sense prejudicis ni justificacions».

Va qualificar la DANA com un fenomen complex i polièdric que no es pot abordar «des d’una mirada monodimensional, encara que siga científica. És impossible». Per això, des de la seua globalitat «s’ha de recórrer a una pluralitat de mirades, a una pluralitat de dimensions i, per tant, a una sèrie d’anàlisis que integrant-se les unes amb les altres puguen donar raó d’aquest fenomen. Des de la ciència». Amb uns resultats que siguen útils de cara al futur. «No només interessants, sinó també útils. Per tal que la nostra mirada final no siga simplement el coneixement pel coneixement, sinó que siga el coneixement per l’acció».

Benvinguda per part de la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), María Teresa Cabré. / Fotografia: Alba Campos Tatay.

Conferència inaugural

La professora de Geografia de la Universitat de València, Francesca Segura, va ser l’encarregada de dur a terme la conferència inaugural i va parlar sobre les pluges del 29 d’octubre, la seua distribució i de com va ser la seua incidència. Dels espais que es van inundar, i les formes físiques que tenen eixos territoris incidint en la zona del riu Magre, la rambla de Poio i la rambla de Xiva, així com tota la part de l’Horta Sud a l’altra banda del nou llit del riu Túria.

Conferència inaugural per part de la professora de Geografia, Francesca Segura. / Fotografia: Alba Campos Tatay.

Segura va explicar que el que va passar el darrer octubre no és una excepció, «en el nostre territori la forma de ploure és la que és, és una pluja torrencial i s’evidencia en les pluges de l’any 57, del 82, del 87 i del 2024». Per tant, no és un fenomen extraordinari. «El que sí que té una certa excepcionalitat és la intensitat, no el volum total. I açò és un fenomen molt important, perquè les intensitats superiors a 120 l/m² no hi ha sol que les puga absorbir. Per això, tota la pluja que hi ha hagut es converteix immediatament en cabal. El sol no és capaç d’absorbir».

Mapa de les diverses riuades al llarg dels anys. / Fotografia: Alba Campos Tatay.

València està fundada sobre un gran ventall al·luvial amb una forma convexa «és com una cassola i l’aigua es concentra per les pluges i per les aigües desbordades del Túria, del Xúquer i a tots els barrancs. Això és el que va passar». L’aigua desbordada no va trobar eixida i es va topar amb la paret del nou caixer del Túria. «Alguns afirmen que el nou llit ha salvat a València ciutat. Això serà si no es compta amb els barris o pedanies del sud, que també formen part de la capital i han quedat inundats junt amb els pobles de l’Horta Sud. El que es fa és traslladar la inundació a una altra zona».

Mesures

Francesca Segura va parlar de mesures estructurals i no estructurals. Les mesures estructurals són totes aquelles que comporten obres, i les mesures no estructurals són altres complementàries que no comporten obres.

Dins de les mesures estructurals es trobarien les obres per a la conservació de sols, les canalitzacions, la reforestació, els embassaments i els sistemes basats en la natura. Ha quedat demostrat que «en zones urbanes la capacitat de filtració és 0 i és evident que hem de conservar espais naturals com l’horta», explica Segura. Respecte a la construcció d’embassaments «des del punt de vista ecològic, no són cap meravella, són prou perjudicials en molts aspectes».

Quant a les mesures no estructurals, basades en la natura, ací entra l’ordenació del territori, els mapes de perill i risc d’inundació, els plans d’emergència, les assegurances i les campanyes educatives. Una de les vies seria «la conversió de les zones de les alqueries en parcs inundables». Les alqueries, segons explica Segura, per la seua constitució (zones còncaves), són les més bones per a amortir les inundacions, «perquè ahí acaba acumulada l’aigua que s’allibera d’altres zones que estan més altes. De manera que això seria una possible solució», exposa Segura.

Els tancs de tempesta, en zones urbanes, «també són molt útils, perquè, a les zones urbanes no hi ha filtració. Tota l’aigua que cau va a les clavegueres i d’ací a les depuradores i d’ací a la mar o a l’albufera. De manera que aquesta aigua es queda emmagatzemada i s’utilitza per a diferents usos», afirma la professora de geografia.

Tot açò, sense oblidar una ferramenta «molt potent», afirma Segura: els mapes de perill o de risc. Aquest tipus de mapes permet anticipar-se en certa manera al que podria ocórrer.

Aquestes mesures entren dins de l’àmbit de l’ordenació del territori, que tracta de definir què es pot fer en cada zona en funció del grau d’inundabilitat que té eixe territori. «Encara que el que ha passat amb la DANA del passat octubre és una “desordenació” del territori», afirma Segura.

Algunes de les conclusions que va donar Francesca Segura van ser: que els els rius efímers no són un accident, són els rius adaptats al nostre clima, la litologia i l’estructura del territori; que els rius efímers provoquen revingudes sobtades, amb un temps de retard de 2.30 hores; que els rius efímers perden el seu caixer i ací «l’Ordenació del territori és una peça fonamental per a minimitzar els danys i preservar les vides, en especial de les persones més vulnerables»; que els rius només circulen pels canals dissenyats pels tècnics «fins que es desborden, i cal conèixer els processos naturals per tal de dissenyar infraestructures hidràuliques»; que els rius «tanquen les escriptures», és a dir, «l’aigua sempre torna amb l’escriptura de propietat», segueix el seu curs; i que els rius efímers no tenen aigua, però són molt perillosos per les seues característiques. «El caràcter d’inundabilitat del territori el dona el mateix riu, perquè és qui ha construït la zona inundable». La professora va explicar que la presencia o absència d’obres pot augmentar, disminuir o fins i tot traslladar la zona inundada, «però no pot evitar per complet les inundacions. Si una zona és inundable, serà sempre inundable».

Segons va afirmar Segura, «els tècnics i els polítics han d’assumir les seues responsabilitats i protegir la població per damunt dels drets i de les pertinences», i va afegir que la protecció de la vida de les persones «depèn fonamentalment de protecció civil, que és la que deu protegir a la població i, per tant, hi haurà de portar a terme les actuacions que convinguen i haurà d’assumir la responsabilitat per a complir amb la seua missió».

Però també és important l’educació i conscienciació per part de la societat que «deu d’estar assabentada i entrenada per assumir el risc i complir les normes que donen les autoritats i els governs». I això, segons explica Segura, és una de les mancances que tenim actualment, ja que existeix una «falta d’informació i falta d’entrenament de la població. En part per l’extrema confiança que tenim en la tècnica. Confiem en el fet que no passarà res, però passa».

És una realitat que viure prop d’un riu és viure en una zona inundable «és un risc, i ho hem de saber portar. És a dir, no cal viure amb angoixa, però cal tindre un sistema de prevenció i d’informació. I cal aprendre del que ha passat, perquè les inundacions com aquestes seran les que vindran, perquè estarem pagant les maletes que hem fet durant el segle XX».

Segura afirma que el canvi climàtic té a veure, però independentment d’això «el que no anem a fer és desurbanitzar i traslladar a la població, per tant, caldrà utilitzar totes les mesures que estiguen al nostre abast per a poder protegir-nos al màxim».

Finalment, per a retre homenatge a les víctimes de la DANA es va recórrer a la literatura. La jornada inaugural va finalitzar amb la lectura de l’emotiu text de Núria Cadenes «20 hores i 11 minuts» a càrrec de la periodista Reis Juan.

Lectura del text de Núria Cadenes «20 hores i 11 minuts» a càrrec de la periodista Reis Juan. / Fotografia: Alba Campos Tatay

Primer debat

La segona jornada del 22 de maig va començar el cicle de debats. Aquest primer va estar centrat en la planificació del territori, les solucions hidràuliques i la gestió d’ecosistemes. Les veus expertes que van reflexionar van ser Ferran Dalmau-Rovira (enginyer forestal i CEO del Medi XXI GSA); Policarp Garay (geòleg del Col·legi Oficial de Geòlegs de València); Josep Lluís Miralles (enginyer de camins i professor titular de la Universitat Politècnica de València); i Rosa María Poch (enginyera agrònoma i catedràtica de la Universitat de Lleida i membre de l’IEC).

Rosa María Poch va explicar que «la natura és sàvia. I existeix amb una raó». Va afirmar que l’horta i les zones agràries han resultat imprescindibles a l’hora d’eixugar l’aigua.

Policarp Garay, per la seua banda, va parlar de la falta d’informació en matèria de geologia durant aquests darrers mesos «i resulta imprescindible la visió geològica en aquesta situació». Va reivindicar la necessitat de preservar la natura i les zones verdes afirmant que «hem d’aprofitar l’ensenyament que ens dona la natura. És un valor afegit», així com la urgència de l’educació de la població en matèria de riscos ambientals.

Ferran Dalmau-Rovira, va seguir aquesta línia i va afirmar que «falta infraestructura verda funcional i multidisciplinària junt amb una planificació realista i unes solucions basades en la natura». A més va afegir que «hem d’estar preparats i saber com hem d’actuar si passa alguna cosa així».

Josep Lluís Miralles va posar el focus a l’especulació: «són molts els que estan reclamant flexibilitzar les zones on hi ha risc d’inundació per a poder edificar amb la premissa que el risc d’inundació que està dibuixat en els plànols s’oposa al progrés econòmic». Així mateix, també va desmentir que el Pla Sud amb el nou caixer del Túria ha salvat la ciutat «ha sigut una coincidència perquè si les aigües hagueren vingut de la part nord potser la ciutat compacta s’haguera inundat». Ara el que ha passat és que s’ha creat un efecte barrera «i la ciutat sud amb les pedanies s’han endut la pitjor part».

A la pregunta de què farien perquè açò no tornara a ocórrer, o que si ocorre, tinguera la mínima repercussió, cada expert va donar la seua resposta. Policarp Garay va afirmar que «cal més eficiència. EFIC són les sigles d’Educació, Formació, Informació i Ciència. Cal educar i formar a la població des de ben menuts». Rosa María Poch, va afirmar que és necessària «per una banda, la mitigació i per l’altra l’adaptació. Amb el canvi climàtic no sé si a hores d’ara podem fer alguna cosa ja en matèria de mitigació. Però l’adaptació sí. Amb la informació al nostre abast i el coneixement podem adaptar-nos». Josep Lluís Miralles, per altra banda, va parlar de revisió d’infraestructures, i de la necessitat de «deixar d’edificar en zones inundables». Finalment, Ferran Dalmau-Rovira va explicar que s’ha d’assumir que es viu en una zona forestal i va incidir en la urgència de «formació en matèria de protecció civil. Que tots els municipis tinguen una fitxa bàsica, un Pla d’Actuació Municipal bàsic perquè totes les alcaldies, i els tècnics municipals, els policies locals, i tots sàpiguen què fer si el sistema col·lapsa». I sobretot, va remarcar que cal «més coneixement, i més ciència».

Pròximes sessions

Les jornades continuen el 27 de maig amb el segon debat, «Predicció matemàtica, pronòstics meteorològics, modelització de fenòmens atmosfèrics extrems», en el qual participaran Gustau Camps-Valls, Clara Prats, Victòria Rosselló i Fran Vallés.

Aquest cicle de jornades estan organitzades per la Delegació a València de l’Institut d’Estudis Català (IEC) en col·laboració amb l’Espai Ciència de l’Octubre CCC, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de València, amb el suport de la revista Mètode, el Servei de Llengües i Política Lingüística (SLPL) de la UV, la Delegació del CSIC i la Llibreria Fan Set.