L’Institut Interuniversitari de Filologia al País Valencià al·lega a favor del topònim oficial València

L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, integrat per la Universitat d’Alacant, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat de València, planteja al·legacions a favor del manteniment del topònim oficial València.

1. El topònim València té una llarga tradició escrita, consolidada a partir de les Normes Ortogràfiques de Castelló (1932), és a dir, fa 93 anys, que són les que fixen l’ortografia del valencià.

2. La paraula València forma part de la sèrie de les paraules acabades en –ència (paciència, audiència, presència…). Les paraules acabades en –ència s’escriuen amb accent obert, d’acord amb les nostres normes d’ortografia i la pronunciació majoritària del valencià actual. Apareix en textos valencians ja des d’antic rimant
   amb paraules d’aquesta mateixa terminació:

Luís Despuig, mestre de Muntesa / e Visrey en lo Regne de València. / Mirant, senyor, de
molta reverència, / L’alta y humil que tots los sants avança (Trobes en lahors de la Verge
Maria, any 1474)
fins a València, / ab sa ciència / guorrat avia (Jaume Roig, Espill, any 1460)
perderen bella / he gran potència. / Vella València / ffon derrocada, per inculpada /
d’incontinència / L’altra València, / dita vellarda, / gran e guallarda (Jaume Roig, Espill,
any 1460)
Tostemps s’estech / esta València, / ab gran prudència / molt fidellíssima (Jaume Roig,
Espill, any 1460)
per no veure la insolència / de cinc brivons desditxats / que a les portes de València / hagen
al Rei embocat (Un col·loqui noticier del 1600, any 1600)

3. Qualsevol canvi en l’ortografia consolidada té efectes importants en la població i provoca confusions, especialment quan no es tracta d’un canvi que tendisca a la simplificació, sinó a l’establiment d’una excepció. Cal tenir en compte que la regularitat en les solucions facilita l’aprenentatge de l’ortografia del valencià i evita errors en l’escriptura com a resultat d’excepcions.

4. La denominació de la ciutat de València no ha de ser bilingüe. La solució valenciana ha de ser l’única perquè representa la identitat del poble valencià des de fa segles. Es tracta d’una denominació que no s’hauria de posar en qüestió, en funció del color polític del govern de l’Ajuntament de València.

5. Els Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana (AVL, 2004: 14) mostren que el Decret 69/2017, de 2 de juny, del Govern valencià, pel qual es regula el procediment per a l’alteració del nom dels municipis, concreta les característiques que ha de tenir una nova denominació:

“Article primer 1. Aquest decret regula el procediment per a l’alteració del nom dels municipis
de la Comunitat Valenciana. La nova denominació del municipi s’haurà d’adequar a la seua
tradició històrica i lingüística.”

I afig en nota a peu de pàgina:

“L’adequació a la tradició històrica i lingüística està en consonància amb la filosofia de les recomanacions d’organismes internacionals com la UNESCO sobre la normalització dels noms geogràfics (Resolució 31 de la II Conferència).”

6. La decisió de modificació del topònim de la ciutat respon a una iniciativa local, en la qual no s’ha fet participar la resta del territori valencià. El topònim València i els seus derivats són patrimoni col·lectiu de tots els valencians. València dona nom a una província i a un regne històric, i és un topònim destacat pel fet de ser capital de la comunitat autònoma.

7. El canvi ortogràfic comportarà notables efectes econòmics a l’hora de modificar la senyalística. A més, crearà duplicitats entre la nova ortografia del topònim i el nom de moltes institucions i empreses, com ara la Universitat de València.

A banda d’aquestes consideracions concretes, volem fer una reflexió general. Les institucions polítiques no han de polemitzar ni decidir sobre qüestions lingüístiques, sinó que han de respectar les institucions acadèmiques de referència amb competències lingüístiques reconegudes.

Fes les teues al·legacions emplenant formulari descarregable que trobaràs a continuació. Pots emprar els arguments esmentats anteriorment. València en valencià!