L’Octubre CCC exposa el mural de Roberto Márquez un any després de la dana
3 novembre, 2025. 11:43
L’Octubre Centre de Cultura Contemporània exposa durant tot el mes de novembre el mural que l’artista mexicà Roberto Márquez va pintar ara fa un any, pocs dies després de la dana del 29 d’octubre de 2024.
Aquell mural, instal·lat provisionalment al Pont de la Solidaritat, entre la ciutat de València i la pedania de la Torre, va esdevenir símbol immediat de dol i de resistència. Per aquell pont passaven milers de persones voluntàries camí de les zones inundades de l’Horta Sud per ajudar en les feines de neteja i reconstrucció.
Un any després, amb motiu de la commemoració del primer aniversari de la dana, l’Octubre CCC “recupera” la peça i la fa visible de nou al públic. El mural, que també compta amb intervencions de diverses persones artistes de l’Horta Sud, es podrà vore des de la planta baixa del centre cultural fins al 30 de novembre.
La intenció del projecte és aconseguir que la peça quede instal·lada de manera definitiva en algun dels ajuntaments de les poblacions afectades per la riuada, com a senyal de memòria i de dol.

El mateix artista ens explica la peça:
“El 29 d’octubre del 2024, una dana va colpejar València i va canviar la vida de milers de persones i animals, arrasant paisatges i negocis que no van sobreviure, deixant ponts que encara conserven les seues ferides i víctimes que sempre romandran als nostres cors. Davant la devastació, milers de voluntaris de tot el món es van unir per aixecar el que la dana va destruir.
En conéixer la magnitud de la tragèdia, vaig sentir la necessitat de viatjar a València per ajudar de la millor manera que sé: pintant. Soc un pintor d’origen mexicà i que actualment visc a Texas. La meua intenció va ser crear un gran llenç com a homenatge a les víctimes i destinar tot allò generat als damnificats per la dana.
Aquells primers dies, els accessos a les zones danyades eren impossibles, però una marea espontània de voluntaris va començar a creuar sense parar una passarel·la que uneix el nord amb el sud de València, en concret el barri de la Torre: van ser els primers a respondre, armats la majoria amb graneres, pales i amor. Aquell pas, carregat d’humanitat, va ser rebatejat pels veïns com “El Pont de la Solidaritat”.
Com era d’esperar, enmig d’aquest pont vaig instal·lar un bastidor improvisat, fet amb taules velles, que sostenia un llenç de set metres per dos. Allà, vaig intentar plasmar no només la tragèdia, sinó també la força, la unió i l’esperança que emergien entre el caos. Al projecte es van unir veïns, voluntaris i artistes locals.
El mural va ser rebut amb una enorme emoció pel veïnat, pels residents d’altres poblacions afectades i pels voluntaris. No oblidarem mai els seus testimonis i les seues mostres de solidaritat.
Amb el temps, i per garantir-ne la conservació, va haver de ser desmuntat en espera de trobar un espai on puga romandre exposat i protegit com mereix.
A la iniciativa es va sumar també l’alcaldia d’Alfauir (la Safor) que acull al seu auditori una exposició de quadres més petits realitzats en col·laboració amb voluntaris. Les obres, posades a la venda, destinen els seus fons a donar suport a les persones damnificades per la dana.
Avui, un any després, aquell mural, nascut del fang i l’empatia, continua sent un símbol de solidaritat i un testimoni de l’esperit valencià que mai no es rendeix.
Un especial agraïment a totes les persones que van compartir amb nosaltres la seua història, sentir, dolor, art; David Cifuentes, Ricardo, Nadia, David Bikedesuro, Minerva, Paco, Brino, Luís, Christian, Jorge i en particular Beatriz Roclim, que malgrat haver perdut el seu estudi enmig de la tragèdia, es va oferir a ajudar, transformant en art i plasmant a l’obra el que va experimentar i va sentir després de la dana”.
Roberto Márquez (@robenz_art).

NOTA: És voluntat de l’autor donar el llenç perquè siga exposat, de manera permanent, a algun edifici públic d’alguna de les localitats afectades per la dana.
Amb la teua col·laboració continuarem promocionant la llengua, la cultura i els valors de progrés.










