Jordi M. Antolí aporta una major transparència als resultats de la consulta lingüística

El passat dimecres dia 26, a la Sala Miguel Hernández va tindre lloc una ponència per part del professor de Filologia Catalana i sociolingüista Jordi Manuel Antolí, organitzada per Acció Cultural del País Valencià – ACPV Alacant. El públic va tindre l’oportunitat d’escoltar els resultats resumits de l’informe presentat per la Unitat d’Educació Multilingüe (UEM) on es tracta d’aclarir el significat dels resultats de la consulta lingüística de la Llei Rovira.

L’acte va ser presentat per la vicepresidenta d’ACPV, Marinela Garcia, qui va valorar molt positivament els estudis que s’han anat fent de les diferents modificacions legislatives sobre la docència de la llengua i els seus efectes sobre l’acordat a l’anomenada Llei d’Alacant, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) aprovada fora de les Corts Valencianes, a la sala de plens de la Diputació d’Alacant. Tot seguit, donà pas al professor Antolí perquè expliqués els resultats més rellevants de l’estudi realitzat per la UEM al voltant dels resultats de la consulta sobre la llengua base.

El professor va expressar la seua preocupació per la dificultat que podria tindre la població general a l’hora d’entendre i interpretar una quantitat tan gran de dades. Considerava que un excés d’informació podia complicar la possibilitat de fer-se una idea clara i global dels resultats, tant a escala de país com a les diferents comarques i ciutats. Per això va decidir, en les seues paraules, “no ser un àngel de l’apocalipsi” i explicar les coses tal com són, amb transparència i sense dramatismes, perquè —segons va remarcar— “el valencià és atractiu” i així ho han demostrat les xifres.

Segons els resultats de la consulta a escala nacional, un poc més de la meitat de les famílies convocades a votació van triar l’opció de llengua base valencià. Aquest fet és especialment rellevant si es compara amb les dades de l’última Enquesta de Coneixement i Ús del Valencià, que indicava que només un 15,6% de la població tenia el valencià com a primera llengua, i un 8,5% afirmava tindre tant el valencià com el castellà com a llengua materna. Antolí va subratllar la importància d’aquesta diferència, ja que la consulta es va plantejar en un context polític que, segons ell, pretenia arraconar la llengua. Malgrat això, el resultat va mostrar una resposta social que pràcticament duplicava la presència del valencià respecte a les dades sociolingüístiques prèvies.

A més, aquestes dades van resultar especialment positives en les Zones de Predomini Lingüístic Castellà de les demarcacions de València i Castelló, on tradicionalment s’esperaven resultats més baixos. Fins i tot dins de l’escola concertada —que sovint s’ha considerat un espai poc favorable per a la llengua— es van observar tendències que contradiuen aquesta percepció i que apunten a una obertura més gran cap al valencià.

En finalitzar l’exposició, el públic assistent va disposar d’un espai de debat i reflexió amb Jordi Manuel Antolí. Aquest intercanvi va permetre aclarir dubtes sobre el funcionament de la consulta, analitzar què ha fallat i què ha funcionat per aconseguir aquests resultats, i plantejar interrogants sobre el futur de la llengua. L’interés i la participació del públic van evidenciar que el tema continua despertant un debat viu i necessari dins de la societat valenciana.