Enric Satué presenta ‘Cròniques de disseny amb gust de menta, vainilla o xocolata’ a l’Octubre

Avui dimecres 26 d’octubre, a les 19’30 hores, Edicions Tres i Quatre farà la presentació del llibre Cròniques de disseny amb gust de menta, vainilla o xocolata del dissenyador Enric Satué a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.

La presentació anirà a càrrec d’Enric Satué (dissenyador gràfic i autor del llibre), Tomàs Llorens (crític d’art) i Eliseu Climent (editor).

Darrere aquest títol, Cròniques de disseny amb gust de menta, vainilla o xocolata, de ressonàncies pop s’amaguen moments d’història creativa i personal, que, emmarcats sempre en l’altra història, la de tots, duran el lector –tant el que esperi d’Enric Satué una reflexió artística com el general– a reconèixer-s’hi inevitablement. 

Suggerits o en clau, però a voltes amb totes les lletres, són molts els noms –d’artistes a polítics– coneguts que s’hi deixen caure. No debades es tracta d’un gènere, el memorialístic, on altrament trobaríem a faltar les majúscules en el seu paper de fites o passeres tipogràfiques –i ací, l’autor hi té molt a dir– que ens esperonen a anar encara més lluny. Ara bé, quan l’autor vol ser de veres personal, eròticament confidencial, haurem de fer un esforç per endevinar darrere el pudor onomàstic qui és la teutònica dona-salsitxa, la noia-Freia d’esplendorosa cabellera o la noia filiforme dels anys de galera. I és el candor –o en diríem absència de malícia?– d’aquells anys i la distància il·lusionada del present el que tan bé ha sabut recobrar per transmetre’ns.

Levante-emv: La memòria gràfica de Satué

Enric Satué

Són molts els llibres escrits per Enric Satué (Barcelona, 1938), sobre llibres, disseny i tipografia (per a Turner, Alianza, Siruela) i els treballs creatius pels quals és tan conegut. Ara li ha tocat el torn a 3i4 de publicar-li l’últim llibre, i no és cosa estranya si tenim en compte la mesura en què ha contribuït a conformar-ne la imatge a través de tantes col·leccions i projectes per ell dissenyats (sense anar més lluny el programa de llibres al voltant dels Borja, tantes vegades premiat per la seua impecable estètica).
Aquest llibre d’ara, aquestes Cròniques de disseny…, però, no és un llibre teòric. I és que Enric Satué, finalment, ha eixit de l’armari –de l’armari del disseny, s’entén— i per primera volta ha provat d’anar més endins –o més enrere–, fins a la cosa personal; als anys d’aprenentatge, de l’ofici i de més coses. Aquestes memòries que ara es publiquen en la col·lecció “Empremtes” d’Edicions 3i4, com qui no vol la cosa deixen constància d’uns temps que el van marcar, tant a ell com a les generacions que en diríem contigües, i de com va viure ell, inserides en aquells temps de tots, les experiències que servirien per al seu desenvolupament personal i creatiu.
En una ullada ràpida, i pel cantó que a tots ens és familiar –ni que siga de lluny— en aquestes Cròniques… hi podem trobar el Cadaquès de l’esplendor gauche divine –o radical chic si el sintagma en francés ens resulta tan suat–; les famoses escapades al Rosselló per veure cinema prohibit, o la Caputxinada. I sense tanta anomenada, però amb la mateixa importància, els efectes d’una famosa vaga de tramvies a Barcelona que forneixen al narrador el tema de conversa amb què presumir i conquistar la noia filiforme que treballa amb ell als tallers Seix Barral. És en aquest capítol, “La noia blanca de la casa fosca” –un dels nostres preferits–, on trobem un jove Satué convertit en esponja que s’amararà de tota l’experiència que allí pot acumular: composició, il·lustració, tipografia…
De l’experiència, els coneixements i reflexió acumulats al llarg dels anys pel senyor Satué, tots en teníem idea. El seu nom no desdiu dels altres grans que anomena en el seu llibre: Primo Angeli, Alberto Corazón, Saul Bass, Renau, Milton Glaser (ai Glaser…!) i un llarg etcètera de col·legues. Però la gran sorpresa que han aportat aquestes memòries són les de descobrir un Enric Satué decameronià, quasi casanovià. I ací sí que encoratgem el lector aliè al món del dissenyador estricte a disfrutar d’un llibre de memòries que no el deixarà indiferent: “Nu dels leotards”, “Biennal de Venècia a Zuric”, “Fira del llibre a Frankfurt”, amb la impagable dona salsitxa, o el francès a França d’“Una nit a París la nuit” estan cridats a ser llegits més d’una volta.