L’Aplec del Puig 2025, passat per aigua. Parlaments d’Anna Oliver i Marina Simó

Malgrat la pluja, el passat diumenge 26 d’octubre la Muntanyeta de la Patà del Puig va acollir una nova edició de l’Aplec del Puig, una cita ja consolidada en el calendari de trobades cíviques i culturals del País Valencià.

La trobada enguany posava el focus en uns eixos clau: llengua i cultura, terra i país, finançament i recursos, i poble i ciutadania.

Tot i les condicions meteorològiques, l’ambient de reivindicació i germanor va marcar una jornada que va tornar a posar en valor el compromís col·lectiu per la cultura, la llengua i el país.

Parlament d’Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià:

Serà inevitable que la tragèdia de la dana plane sobre nosaltres tot el matí. És necessari que en tots els discursos denunciem la incompetència del ‘Govern dels millors’ i mostrem la nostra solidaritat amb les persones damnificades i els familiars de les víctimes mortals. I així ha de ser. Però aquest “Govern dels millors” ha arrasat el País Valencià també d’una altra manera, i això no ho podem oblidar. 

Els partits, les entitats i els sindicats que creiem en el País Valencià hem de tindre-ho present: el relat no pot quedar ocupat només per un aspecte. Molt menys quan, després de vint anys del PP —que va deixar el país espremut i l’administració com un erm—, només hi ha hagut vuit anys d’un Botànic que no va arribar a fer tot allò que esperàvem. I ara no tenim un govern de dreta, sinó d’extrema dreta, que ha marcat l’agenda des del primer dia. 

Ràpidament van fixar l’escenari amb la persecució de revistes, els actes de censura i els canvis de nom d’espais públics. Després, passaren sense temor a legislar a la contra: la consulta sobre la llengua, l’atac a la memòria democràtica, el control de l’Agència Antifrau i de la Corporació Audiovisual, i la modificació de la Llei de transparència i incompatibilitats. També impulsaren canvis de noms de ciutats com ara València o Castelló i la voluntat de convertir Alacant en zona de predomini castellanoparlant. 

I, com sempre, aquestes accions han anat conjuntament amb l’abandonament i desmantellament dels serveis públics: la sanitat, la dependència o la supressió del servei d’emergències. I continuen eliminant comissions d’igualtat a les Corts o modifiquen el llibre d’estil d’À Punt per a no parlar de la violència de gènere. 

Seria desesperant viure al País Valencià si només hi estigueren ells. Però vull recordar que no és així. La seua victòria fou ajustada: van absorbir els votants de dreta de Ciutadans i van aprofitar la desmobilització de l’esquerra. 

Però totes les protestes organitzades des que van accedir al Govern —des de la de juny, prèvia a les generals, fins a les darreres concentracions a Castelló, Torrent, Alacant, Elx… passant per la consulta sobre la llengua, que actua com un bumerang contra ells; les mobilitzacions contra la mateixa llei educativa, contra els pressupostos, el Vint-i-cinc d’Abril a Alacant, i totes les que hem fet per a denunciar la negligència en la gestió de la dana— ens demostren que hi ha un magma valencià, que hi ha múscul i força per a fer-los fora. 

Però això implica molt de treball i molta generositat. 

Serà la societat civil organitzada qui els farà fora. Però només si tenim com a divisa que som plurals i diversos, i que el respecte i la independència han d’imperar. 

Parlament de Marina Simó, en representació de Joves d’ACPV:

Bon dia, amigues i amics,

“El camí ja és ben sabut”. Ho diu Al Tall, i gràcies a ells ho podem dir hui també,nosaltres. Perquè, un any més, els nacionalistes valencians ens hem aplegat al Puig.

Un any més, hem vingut ací a reivindicar el que som: un poble de nació no castellana, que un dia va ser sobirà d’ell mateix, que fa massa temps que prou que es mereix tornar a ser-ho, i que lluitarà, infatigable, fins a alliberar-se de les cadenes que l’empresonen.

Durant més de huit segles, el nostre país s’ha expressat en llengua catalana. A pesar de l’imperialisme espanyol i dels seus esforços assimilatoris, que encara duren, continuem parlant valencià. A pesar, també, de l’abandó i la traïció castellanista que ha protagonitzat la classe dominant autòctona.

A pesar de tota mena d’inclemències i de greuges, les valencianes i els valencians hem mantingut sempre viva i ben nostra la flama del poble. De generació en generació. De mares a filles. No tot han sigut dissidències.

Per això, Joves d’Acció sabem que la nostra llengua, és i ha de continuar sent l’eix vertebrador de la cultura i la identitat nacional que ens són pròpies. Una llengua de present — i una llengua de futur.

Perquè és el millor emblema del que som, l’instrument imprescindible per a conéixer i practicar la nostra cultura; però també l’arma més poderosa. i sí: el valencià és l’arma més poderosa que tenim contra la despersonalització absoluta a què ens vol abocar l’espanyolisme.

Joves d’Acció és una entitat transversal, perquè sabem que sense llengua no hi ha cultura i sense cultura no hi ha país. Nosaltres fem llengua, fem cultura i fem política. I ho fem amb la convicció que no està tot perdut, i tant que no! Ens mantenim en la lluita perquè tenim molt a perdre: de fet ho tenim tot a perdre.Però confiem en la nostra i en la vostra força i per això sabem amb seguretat que, més prompte o més tard, vencerem. Si no, ja faria molt de temps que haguérem perdut.

Quan les institucions ens fallen —cosa que en aquest país nostre, per desgràcia, passa massa sovint—, ens calen estructures sòlides que aguanten l’envestida, organitzacions que ens permeten sobreviure i desenvolupar-nos amb normalitat, alhora que plantem cara a l’enemic. Joves d’Acció vol ser eixe espai; vol ser refugi i vol ser trinxera.

Però també volem ser un espai on ens puguem mostrar orgulloses de les nostres arrels i de la nostra adscripció nacional, on no ens hàgem d’amagar per ser qui som. I el que fa uns pocs anys era només voluntat, ara comença a ser realitat. Perquè hem cregut i creiem, amb tot el convenciment del món, en aquest país i en el fruit gustós que pot donar.

La col·laboració amb els col·lectius més diversos ens ha permés conéixer de primera mà la riquesa i la força del nostre poble, que està ben viu i ho demostra tant al carrer com a les xarxes, però sobretot en les activitats del dia a dia, en les trobades cara a cara… És aquesta col·laboració la que creiem que és fonamental en la societat civil valenciana, entre persones, entre col·lectius, entre associacions…per poder fer créixer allò que estimem.

Acudir a espais tan simbòlics com el que hui ens acull és un plaer immens. El Puig ens ensenya que la unitat del nacionalisme valencià és, hui més que mai, motiu de celebració i d’esperança. —

– Encara no han pogut amb nosaltres perquè no hi podran mai.

Visca el País Valencià!


Visquen els Països Catalans.