ACPV: “”La Generalitat valenciana aplica una política de fets consumats donada la feblesa legal de la seua posició respecte a TV3″”

ACPV: “”La Generalitat valenciana aplica una política de fets consumats donada la feblesa legal de la seua posició respecte a TV3″”

Tal com ha explicat Teodoro, l’escrit insta el TSJCV a resoldre tots els punts “per determinar si la Generalitat ha actuat d’acord a la legalitat”, i planteja diversos motius que justifiquen la impugnació i la nul·litat del procediment administratiu:
En primer lloc, ACPV considera que la Generalitat ha actuat regint-se en una falta de tipicitat pel que fa als fets imputats. “Ens acusen d’una cosa que no hem fet” ha destacat l’advocada de l’entitat. ACPV argumenta que “no presta, en règim de gestió indirecta, serveis de difusió de televisió”, ja que l’entitat no és propietària d’una cadena, sinó simplement “facilita els transport del senyal d’unes televisions que estan emetent, les de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCAM).” Per tant, no es dóna el pressupòsit sancionable de l’article 35.1 de la Llei 31/8, d’Ordenació de les Telecomunicacions. A més, és remet al precepte constitucional que impedeix sancionar ningú amb caràcter retroactiu. Com recorda Mercè Teodoro, “les comprovacions tècniques d’emissions que fonamenten l’expedient de la Generalitat (…) estan efectuades dos mesos abans de l’entrada en vigor de la llei autonòmica 1/2006, del Sector Audiovisual, amb la què el Consell fonamenta la seua sanció.”
Precisament aquesta llei –i aquest és el punt transcendental en l’argumentació d’ACPV– està recorreguda davant el Tribunal Constitucional (TC) per l’Administració central. Cal assenyalar, que des del moment que la norma és recorreguda davant del TC els punts als que fa referència el recurs queden suspesos fins el passat abril de 2007 “i la Generalitat ja abans al·legava aquests punts suspesos.” El motiu pel qual el govern central ha recorregut la norma valenciana és perquè s’atribueix competències estatals, i per tant, com argumenta ACPV, “l’òrgan sancionador, la Direcció General de Promoció Institucional de la Generalitat Valenciana, no és un òrgan competent per sancionar.” I per això, segons l’article 62.1.b de la Llei 30/92, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, això pot ser causa de nul·litat del procés. La distribució de competències que marca la Constitució determina que la regulació i l’ordenament de l’espai radioelèctric és competència exclusiva de l’Administració central, i que la Generalitat Valenciana només pot explotar i concedir, mitjançant concurs, les freqüències que l’Estat li atorga. “Les emissions per on ACPV facilita el senyal dels canals de la CCAM no ocupen cap d’aquestes freqüències cedides a la Generalitat, com ha reconegut el propi Ministeri d’Indústria”, ha recordat Mercè Teodoro. Per tant de poder sancionar algú hauria de ser el govern espanyol. En aquest punt és important assenyalar que ACPV ha demanat el TSJCV que plantege també una qüestió d’inconstitucionalitat contra la llei autonòmica del sector audiovisual.
Altre motiu de nul·litat al·legat per ACPV es refereix a la vulneració per part de la Generalitat Valenciana de la Carta de Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional europeu que determina que “les parts –entre elles l’Estat espanyol– es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en llengua parlada de manera idèntica o semblant a una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i televisió dels països veïns en aquesta llengua.” Com ha recordat l’advocada d’ACPV, els únics casos per restringir aquest tractat són aquells que constitueixen un perill per a la seguretat nacional, la integritat territorial o la seguretat pública, “casos que no es donen, per descomptat, amb les emissions de la televisió pública de Catalunya al País Valencià.”
Finalment, ACPV argumenta que la sanció és “arbitrària i desproporcionada”, i per tant “contrària a la Constitució”. I per argumentar la indefensió de l’entitat i l’arbitrarietat de la decisió, Mercè Teodoro ha exposat en l’escrit de demanda que “la pròpia Generalitat Valenciana està emetent els programes de TVV, Canal 9 i Punt 2, fora de l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana sense tenir cap freqüència concedida pel Ministeri, sense tenir cap títol habilitador i sense haver signat cap conveni de col·laboració.” I, a més d’aquestes emissions extraterritorial, la Generalitat valenciana infringeix la normativa de telecomunicacions “quan Punt 2 ocupa il·legalment, per exemple, freqüències radioelèctriques assignada a TVE als reemissors de València/Torrent i Castelló/Benicàssim.” La Generalitat no pot sancionar per unes actuacions que ella mateixa reprodueix en altres casos.
Tots aquests motius, ampliats i argumentats al text íntegre de la demanda (que us adjuntem amb aquesta nota), són per a ACPV motiu de nul·litat de l’expedient. La feblesa legal de la posició de la Generalitat demostra, com ha destacat Toni Gisbert, la seua motivació política, “amb l’únic objectiu de vulnerar i restringir els drets dels valencians i valencianes a la llibertat d’expressió i a la pluralitat informativa.” Com ha dit també Gisbert, el PP valencià òbvia la legalitat conscientment quan no li interessa, “ho fa pel que fa a les tretze sentències a favor de la unitat de la llengua i ho fa amb les emissions de TV3 al País Valencià.”