L’arquitectura forense com a eina fonamental per a la veritat i la rendició de comptes

El passat 13 de febrer, a les 19 hores, l’Octubre CCC va acollir una nova sessió del cicle de conferències vinculat a l’exposició «El Mal. Auschwitz 1945 – Gaza 2025» d’Artur Heras. Sota el títol Genocidis. Una lectura forense, la investigadora i dissenyadora computacional Júlia Nueno Guitart va oferir una anàlisi rigorosa i profundament documentada sobre la destrucció d’infraestructures civils a Gaza des d’octubre de 2023.

Membre de l’equip Forensic Architecture —Centre for Research Architecture de Goldsmiths, Universitat de Londres— i editora del llibre Genocidios. Una lectura forense (Galaxia Gutenberg, 2025), Nueno va exposar el treball desenvolupat pel seu equip, que combina arquitectura, tecnologia digital i dret internacional per investigar violacions dels drets humans. La seua intervenció va situar el públic davant d’una pregunta incòmoda però necessària: què pot revelar l’anàlisi espacial i tecnològica sobre la naturalesa dels atacs a Gaza?

Un dels punts centrals de la conferència va ser la reconstrucció de l’explosió de l’Hospital Al-Ahli. Mitjançant models tridimensionals, geolocalització de vídeos i anàlisi balística, l’equip va examinar les evidències disponibles i va qüestionar la versió oficial israeliana sobre els fets. Nueno va explicar com la verificació creuada d’imatges, sons i fragments estructurals permet establir seqüències temporals precises i determinar l’origen i la potència de les explosions. Aquest treball, segons va remarcar, s’ha incorporat a la causa oberta per Sud-àfrica contra Israel davant la Corte Internacional de Justícia.

Més enllà d’un cas concret, la investigació identifica un patró sistemàtic d’atacs contra hospitals i altres infraestructures bàsiques: bombardeig de l’entorn immediat, destrucció de subministraments essencials i, posteriorment, invasió terrestre. Aquest esquema, repetit en diversos punts del territori, ha comportat la inutilització massiva del sistema sanitari i l’afectació greu d’altres serveis fonamentals. L’arquitectura, en aquest context, esdevé prova: els edificis danyats, els buits urbans i les restes materials es transformen en testimonis.

La ponent també va alertar sobre l’ús creixent d’intel·ligència artificial en la generació d’objectius militars, una pràctica que, segons va apuntar, accelera els processos de selecció i atac i converteix la violència en un càlcul automatitzat. Aquesta dimensió tecnològica, va advertir, planteja nous reptes ètics i jurídics, especialment quan la capacitat de destrucció supera els mecanismes de control i responsabilitat.

Amb una exposició precisa i pedagògica, Nueno va mostrar com l’arquitectura forense amplia els límits tradicionals de la disciplina arquitectònica i la posa al servei de la justícia internacional. La sessió va concloure amb un torn de preguntes en què el públic va reflexionar sobre el paper de la recerca independent, la fiabilitat de les proves digitals i la responsabilitat col·lectiva davant la devastació documentada.

La conferència va reafirmar l’Octubre CCC com a espai de debat crític i va deixar una idea clara: en temps de desinformació i guerra, l’anàlisi meticulosa de les proves pot esdevenir una eina fonamental per a la veritat i la rendició de comptes.