Acció Cultural reclama que es garantesca la igualtat d’ús de llengua en la justícia

L’últim cas de discriminació en l’àmbit judicial demostra que cal una llei d’igualtat lingüística 

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va presentar, ara fa un any, el document “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística. Principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica”, en un acte que va comptar amb el suport de les universitats valencianes i amb la participació dels respectius vicerectorats responsables de política lingüística.

En aquell document vam proposar les línies mestres d’una nova llei de política lingüística basada en el principi d’igualtat: tots els valencians han de poder fer ús de la seua llengua en igualtat de condicions pràctiques i reals. El contrari és perpetuar situacions de discriminació, malgrat que tant el castellà com el valencià comparteixen el caràcter de llengües cooficials.

En el primer punt de l’apartat d’àmbits d’actuació pràctica d’aquell document, intitulat “Un objectiu definit i transversal en l’acció de govern: la valencianització de la societat”, afirmàvem que cal una política lingüística de “promoció i extensió de l’ús a tots els àmbits i, per això mateix, també drets i deures per als ciutadans i les institucions”. I més concretament, en el segon punt advertíem que el Govern valencià “ha de preveure les actuacions que cal fer […] perquè l’administració de Justícia i la de l’Estat radicada al País Valencià garantesquen l’ús normal i habitual del valencià tant oralment com escrit”.

El cas de discriminació lingüística en l’àmbit judicial que avui s’ha fet públic, dissortadament, confirma el que ja fa un any Acció Cultural va afirmar: cal una nova llei d’igualtat lingüística que pose garanties legals per a evitar el que és una realitat persistent. Com denuncia la víctima d’aquest nou cas de discriminació, som davant d’una situació de desprotecció absoluta dels valencianoparlants: malgrat totes les gestions realitzades per l’advocat, només ha aconseguit que no se l’obligue a presentar la documentació judicial en castellà, però no que la justícia s’adrece a ell en la llengua pròpia dels valencians, que a més té caràcter de cooficial.

Aquesta situació de desprotecció i discriminació efectiva no es resoldrà –com els fets ho demostren- si no es canvia el marc legal, la Llei d’Ús i Ensenyament, un text antiquat (la realitat ha canviat molt en 30 anys) i insuficient. El compromís amb la llengua dels valencians –i amb la democràcia- significa posar fi a la discriminació i avançar en la direcció de la igualtat.