ACPV denuncia que l’Estat espanyol i la Unió Europea consideren el català una llengua de segona

ACPV denuncia que l’Estat espanyol i la Unió Europea consideren el català una llengua de segona

L’entitat cultural considera lògica i d’esperar la postura de Brussel·les tenint en compte que la mateixa legislació espanyola relega la nostra llengua a una situació d’inferioritat respecte de l’espanyolLa llengua pròpia dels valencians no serà oficial a Europa. Tot i els petits avanços en el reconeixement dels drets lingüístics dels catalanoparlants, la decisió dels Vint-i-cinc deixa en evidència la situació de discriminació de les realitats lingüístiques que no tenen un reconeixement estatal. No res ha servit per aconseguir la inclusió de la llengua catalana dins del reglament lingüístic europeu –aquell que regula quines són les llengües de treball, és a dir de primera, de la Unió Europea–. Ni el fet què el català tinga igual o més parlants que moltes de les llengües oficials (eslové, danés, letó, txec … ), ni les mostres d’europeisme del que ha fet gala històricament el nostre país, ni la demanda del govern espanyol han fet que el reconeixement de la nostra llengua vaja més enllà de poder-ne fer un ús limitat i sempre sota unes condicions especials.Des d’ACPV considerem, tot i reconèixer que s’ha produit un avanç –partiem de la més absoluta negació de drets–, que era d’esperar que la Unió Europea no oficialitzés una llengua a proposta del govern espanyol quan aquesta mateixa llengua no té aquesta condició en l’àmbit estatal. És a dir, com va acceptar Brussel·les que el català siga llengua de treball normal al Parlament Europeu o a la Comissió Europea quan no ho és al Congrès dels Diputats o al Senat espanyols. La postura de l’Estat espanyol té molt poca credibilitat si tenim en compte que s’ha de predicar amb l’exemple.Per tant, des d’ACPV exigim per al català el mateix reconeixement que el castellà –ni més ni menys– en l’àmbit estatal, per fer possible que també en l’àmbit europeu la nostra llengua romanga en igualtat de condicions amb la resta de llengües nacionals. Tenim exemples, tant dins com fora de la Unió on la realitat plurinacional i lingüística d’un estat està reconeguda en igualtat de condicions (Suissa o Bèlgica). Aquest és el camí que s’ha de seguir. És incompatible portar memoràndums a Europa mentre ací, a l’Estat espanyol, es nega la paraula a càrrecs electes que fan ús del català.