L’Audiència Provincial de València considera que “”no és lògic ni convenient”” que un ciutadà s’expresse en valencià per a defensar el seu dret en un procés judicial perquè “”suposa una dificultat afegida, pèrdua de temps i major cost””

L’Audiència Provincial de València considera que “”no és lògic ni convenient”” que un ciutadà s’expresse en valencià per a defensar el seu dret en un procés judicial perquè “”suposa una dificultat afegida, pèrdua de temps i major cost””

Hay otro aspecto de la testifical del querellante, en la vista oral, que hace dudar de cual sea su verdadero interés: cuando una persona quiere defender su derecho, se esfuerza lo necesario para hacerse comprender por su interlocutor, sin embargo, el Sr. M., sabiendo que la persona a la que acusa y su letrado vienen de Madrid y desconocen la lengua valenciana, se expresa en valenciano, conociendo el castellano, como demuestra que después de cada frase traducida por la intérprete diga “correcte”. Ciertamente está en su derecho a hablar en valenciano, pero no parece que sea lo más lógico ni conveniente para defender su derecho en este caso, por la innecesaria dificultad añadida, por la pérdida de tiempo y el mayor coste que ello supone.
Com és de veure al text transcrit, el fet que una persona utilitze el valencià en una sala de justícia continua considerant-se inconvenient i il·lògic i sobretot, fa pesar sobre aquesta persona la sospita de que realment no vol defensar el seu dret sinó més bé, molestar, creant dificultats afegides, pèrdua de temps i costs.
Segueix considerant-se no un dret sinó un caprici i com s’ha explicitat en aquest cas, l’ús del valencià contribueix a generar en el Tribunal una imatge negativa de la persona que l’utilitza i pot influir en la decisió.
Igualment, és de destacar que s’imputen al ciutadà els retards, costs i dificultats derivats de l’ús del valencià quan en realitat, si aquests existeixen és perquè l’administració valenciana no ha dedicat cap recurs material ni personal a permetre que els drets lingüístics dels ciutadans siguen respectats pels Tribunals, imposant-los la càrrega d’haver de suportar demores en la tramitació dels expedients o en la celebració de les vistes única i exclusivament per utilitzar la seua llengua pròpia que també ho és, a més d’oficial, de l’administració valenciana.
ACPV considera els pronunciaments continguts en aquesta sentència inadmissibles i absolutament incompatibles amb el règim d’oficialitat lingüística del català al País Valencià, instant a la Direcció General de Justícia a intervenir en defensa del ciutadà el dret i interès del qual han estat qüestionats només pel fet d’utilitzar la seua llengua.