L’ESO sona molt rebé

Aquest títol serveix de resposta a la pregunta implícita que hi ha al nom d’una de les iniciatives pedagògiques més atraients amb què m’he trobat els últims anys: Com sona l’ESO. Corria el final del segle XX, o el principi del XXI. Aliens a terrors mil·lenaristes, un grup de professors de música de secundària ―quasi tots amics i quasi tots oriünds de Castelló de la Ribera (Ribera Alta)― eren disseminats per instituts al llarg de tota la nostra geografia: del País Valencià, de Catalunya i fins i tot ―no sé si m’equivoque― de les illes Balears. Compartien l’origen, la professió, l’arrelament a la terra i a la cultura del país, la passió per la música, i potser l’anhel de seguir en contacte. Al mateix temps creien i creuen encara en el valor pedagògic de la música en l’etapa de secundària. Més d’una vegada raonarien sobre el trist arraconament en què l’àrea de Música ha anat quedant a l’ESO. Per això apostaren fort.

La trobada Com sona l’ESO, que aquest curs arriba a la seua 13na edició, és la resposta emprenedora i dinàmica a la marginalitat de què volen eixir. Es tracta d’unes jornades en què es reuneixen, en un localització ben triada, alumnes de música d’instituts d’arreu dels països de llengua catalana. Allí s’intercanvien experiències sonores i es concerten projectes musicals. Tot plegat són uns poquets dies intensos, en els quals es barreja el caràcter festiu amb el treball responsable en comú. En acabant en resulta un còctel que només els músics i pocs col·lectius més saben digerir de manera natural.

Molts professors de música, estudiants i instituts s’han sumat a Com sona l’ESO, una trobada que es fa més gran a cada edició. L’any 2000 s’aplegaren a Ontinyent 12 instituts i uns cinc-cents alumnes d’ESO. Cinc anys després, a Mallorca, ja s’ajuntaren més d’un miler alumnes de Música i 27 instituts. Els organitzadors parlaren aleshores de “crisi de creixement.” I però, a diferència d’altres crisis ben tristes, l’entusiasme de tots i la fórmula feliç de l’encontre els ha fet superar amb escreix les pors i aquest curs ja estan organitzant la que farà 13, amb un nou projecte ben engrescador en solfa de tots: un musical que recupera i revisa l’aventura de les trobades Com sona l’ESO, que es repeteix any rere any. Per a l’edicó d’enguany les espectatives de participació no minven. Tenen la fórmula d’èxit ben apresa.

Repetim-ho: el llenguatge musical, la impregnació cultural en la música dels que tenim el català com a llengua de comunicació, i per suposat, les ganes de compartir experiències han estat des del principi les premisses de l’aplec. Des de l’organització es remarca amb insistència que no es tracta d’una reunió d’instrumentistes de cada institut, sinó d’una activitat adreçada a tot l’alumnat de Música, extreta de les activitats des de les assignatures de la Secundària Obligatòria: les veus de les Corals, els nous percussionistes… És clar, aquells que al temps d’oci estudien música i algun instrument ajuden molt, però ells no ho són tot.
Com sona l’ESO és sobretot un moviment de renovació pedagògica de les assignatures de Música. Unes paraules dels organitzadors serveixen per entendre una mica més aquesta empresa: «Des de la nostra trobada i des de la nostra escola hem de potenciar els pilars del món: la sensibilitat, la creativitat, la igualtat, la diversitat des del respecte, el diàleg; i hem de fer-ho des del llenguatge universal per excel·lència: la música. Aquesta experiència sonora, el so de les nostres aules, so dels joves ―ple d’il·lusions― que no para de parir joves educats amb i per a l’art: més sensibles, més oberts cap a un futur, que esperem ple de bellesa. I, si la vertadera música és aquella que naix de l’ànima, escolteu la nostra joventut sonora i no deixeu mai de somiar.»

Accediu a la seua pàgina web (www.comsonaleso.com) i en coneixereu més detalls. Ontinyent, Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, Torrent, Gandesa, Aielo de Malferit, Palma de Mallorca, Benicàssim, Barcelona, Carcaixent, Dénia, Ametlla de Mar, Morella han estat les seus de la trobada en el passat. Aquest any, a Sant Carles de la Ràpita, s’ajuntaran de nou al voltant de 40 instituts, gairebé 1.000 alumnes i 90 professors del País Valencià, de Catalunya i algun de les Illes. Heus ací una sinopsi de l’inici del Musical, que donarà cos a la trobada d’enguany:
«El primer acte s’iniciarà amb una obertura–ballet on es representa l’arribada de l’alumnat carregat de motxilles, tendes de campanya, instruments… i alegria, molta alegria. Després de muntar les tendes, quan ja van tots i totes a dormir i el cor ja ens ha anunciat que Ja hi som tots ací un any més, la càmera recollirà el que passa dins una tenda. Coneixerem aleshores les protagonistes femenines de la història, moment en què descobrirem que Judit s’ha enamorat de la mirada d’un xicot, Brahim, al qual vol conèixer més. Brahim és marroquí i és la primera vegada que participa en la Trobada Com sona l’ESO. La seua mirada profunda i el seu somriure encisador i tendre no deixen dormir Judit. Però les xiques saben que si no dormen, l’endemà no rendiran com cal. És la primera nit i cal guardar forces: la Trobada Com sona l’ESO és molt intensa. Es tanca la nit amb el cor...»

Un programa, doncs, en què la realitat i la ficció es fonen, perquè una parla de l’altra i viceversa. Com es contarà i cantarà al Musical que preparen, un intercanvi d’estudiants és una experiència potentíssima. Per tretzè any consecutiu la força de la música, la força de la joventut, l’entusiasme, l’esforç col·lectiu… sonaran amb força. Com sona l’ESO? L’ESO, en les seues mans, sona molt rebé.

Antoni Torreño Mateu