MANIFEST UNITARI 9 D’OCTUBRE DE 2003

MANIFEST UNITARI 9 D’OCTUBRE DE 2003

GUANYEM LA LLIBERTAT El 9 d’Octubre del 2003 coincideix amb el vint-i-cinquè aniversari de l’aprovació de la Constitució espanyola, sobre la base de la qual s’estructura l’actual estat de les autonomies. Vint-i-cinc anys de Constitució i vint-i-un anys d’Estatut d’Autonomia, en el cas del País Valencià, són més que suficients per a poder fer-ne un balanç. I, en aquest sentit, l’opinió unànime de totes les forces polítiques i socials, amb l’única excepció del PP, és que l’actual nivell d’autogovern és insuficient. Insuficient per a llengua i la cultura, per als serveis públics, per a l’economia i l’ocupació, per al medi ambient i l’ordenació del territori, per a garantir que poguem decidir sobre les qüestions que ens afecten de manera directa, i d’acord amb les nostres necessitats com a poble. Aquest debat sobre la necessitat de guanyar l’autogovern coincideix amb el procés d’aprovació de la futura Constitució europea, en el context general del que es coneix com a “globalització”. En aquest marc, els territoris que comparteixen elements d’identitat tendeixen a coordinar les seues polítiques per tal de millorar les condicions de vida dels seus ciutadans, resoldre els problemes compartits i potenciar les possibilitats de creixement. En el nostre cas, el País Valencià, aquell 9 d’Octubre, es va incorporar al conjunt lingüístic, cultural i econòmic (format per les Illes Balears, Catalunya, la Franja de Ponent i la Catalunya Nord) amb el qual cal potenciar les relacions de tot tipus. També en això hi ha unanimitat en les forces polítiques i socials –tot i que hi poden haver propostes diferents sobre com articular aquesta relació–, amb l’única excepció, una vegada més, del PP. Un tercer factor és de gran importància per al nostre futur en tots els àmbits: el de l’ordenació territorial, que implica la política mediambiental, el model econòmic, i el benestar social del nostre país. La necessitat d’una ordenació territorial i urbana no sotmesa a les “màfies del ciment”, de la protecció dels malmesos espais naturals, i d’un model econòmic i social sostenible és, novament, una necessitat compartida, excepte per una dreta que aplica mesures tan agressives com la del transvassament Xúquer-Vinalopó o l’anunciada modificació de la llei del patrimoni, que previsiblement tindrà efectes molt negatius per al barri valencià del Cabanyal o per al Benacantil, a Alacant. Un quart factor és la necessitat d’un mercat de treball valencià que impulse la creació de llocs de treball de qualitat i amb garanties i drets per als treballadors i treballadores, i molt particularment per als joves i les dones, que són els col·lectius més afectats per l’atur, la temporalitat i la precarietat. Cal impulsar mesures efectives contra la siniestralitat laboral, i enfrontar la crisi de sectors tradicionals de la nostra economia productiva –com la que pateixen les comarques tradicionals del tèxtil (Vall d’Albaida, Alcoià i Comtat) i del calcer (Baix Vinalopó)– amb polítiques destinades a impulsar aquests sectors productius i a la creació de llocs de treball.Guanyar la llibertat per al nostre país, per tant, significa lluitar per l’autogovern. Autogovern que ha de servir per a articular la nostra relació amb les Illes Balears, Catalunya, la Franja de Ponent i la Catalunya Nord. Guanyar la llibertat és canviar les polítiques governamentals per a fer un país més lliure per a cadascuna de les persones que hi vivim, per acabar amb qualsevol discriminació per motiu de sexe, raça o orientació sexual, i per a fer un país solidari amb la resta de nacions del món, que puga tenir veu pròpia per a contestar a agressions com la del govern nord-americà a l’Iraq, amb la complicitat del govern espanyol. Guanyar la llibertat és una crida a la lluita diària per un país lliure, just i solidari, una crida encara necessària en aquest començament del segle XXI, una crida al compromís de cadascun de nosaltres amb aquests principis. Gràcies a aquest compromís hem pogut avançar, malgrat tot, aquests últims vint-i-cinc anys, i gràcies també a ell continuarem avançant els pròxims anys.Comissió 9 d’Octubre: Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Bloc Jove, Comissions Obreres del País Valencià (CCOO-PV), Confederació General de Treballadors del País Valencià (CGT-PV), Club a la Nostra Marxa, Col·lectiu Lambda, Els Verds del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Esquerra Valenciana (EV), Esquerra Verda-Iniciativa pel País Valencià (EV-IPV), Intersindical Valenciana, Jove Germania, Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), Revolta, Unió General de Treballadors del País Valencià (UGT-PV).