Federació Llull: “”L’acord de reciprocitat no és la solució al no donar seguretat jurídica a les emissions de TV3

Federació Llull: “”L’acord de reciprocitat no és la solució al no donar seguretat jurídica a les emissions de TV3

Per a la Federació Llull el suposat guany que significa aquesta via d’accés a la legalitat té un alt cost ja que posa en mans del PP valencià el calendari, contingut, xarxa, freqüències i llibre d’estil, i dilueix la relació particular Catalunya-País Valencià en el “Sureste” espanyol.” La Federació Llull recorda que el PP signarà quan vulga, i que en els termes que semblen anar les negociacions el País Valencià perdrà tres canals en català (Canal 33, 3/24 i K3/300) per mantenir-ne un només, TV3. A més, es renuncia a la resta de canals que la CCAM puga posar en marxa, ja que ara en té quatre però aviat en tindrà vuit. Dels vuit canals que guanya el País Valencià amb els dos nous multiplex anunciats pel Ministeri d’Indústria, la nova oferta inclourà set nou canals en castellà, per un només en la llengua pròpia dels valencians.
La Federació Llull també denuncia el perill que suposa que el senyal deixe de passar per la xarxa de repetidor d’ACPV i passe a ser controlat pel Govern valencià, fet que possibilitaria que aquest el Consell pogués apagar un partit de futbol o una pel·lícula quan també la passaren per Canal 9, o un programa qualsevol per raons polítiques. La xarxa d’ACPV és una garantia contra la censura, com ho ha estat aquests 20 anys, tenint en compte que el govern valencià ha fet repetides declaracions públiques en el sentit de voler condicionar el llibre d’estil de la CCMA, amb qüestions com el terme País Valencià, el nom de la llengua o el mapa del temps on apareixen tots els territoris de parla catalana i on, fins ara, es veia TV3.
Pel que fa a l’orientació general del possible acord, aquesta ha fet un gir radical, de manera que ha passat del plantejament inicial d’un acord bilateral País Valencià-Catalunya d’intercanvi de totes les emissions de televisió, sobre la base d’una relació particular de comunitat lingüística i cultural mai no explicitada però que tothom entenia que era en el fons del plantejament (i que permetia albirar l’obertura d’una porta a més acords de col·laboració en molts altres àmbits, com ara el de les infraestructures), a un plantejament del “Sureste” espanyol comunicatiu, en el qual la comunitat autònoma valenciana arriba a acords d’intercanvi televisiu amb cadascuna de les comunitats autònomes amb les quals comparteix frontera administrativa, a raó de l’intercanvi d’un canal amb cadascuna d’elles (de fet, el Govern valencià ja ha anunciat un possible acord paral·lel amb Múrcia en aquest sentit que, fins i tot, precediria l’acord amb Catalunya).
La Federació Llull defensa una altra via per garantir les emissions de TV3 –i la resta de canals de la CCMA– al País Valencià. Primer, per a fer front al tancament de TV3 al País Valencià per part del Govern valencià, cal que el Govern espanyol i particularment el Ministeri d’Indústria, reclame la seua titularitat dels canals pels quals actualment està la CCMA al País Valencià en TDT, canals que no han estat cedits a cap comunitat autònoma i que, per tant, són de titularitat estatal, com posa de manifest de manera directa un Dictamen de Manuel Ballbé Mallol (catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Ramon-Jordi Moles i Plaza (professor titular de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona), i, de manera indirecta, ha reconegut el mateix Ministeri. La Federació Llull demana especialment al president José Montilla que encapçale aquesta reclamació al ministre Joan Clos per evitar el tancament de tots els repetidors de TV3 al País Valencià en plena campanya electoral.
Segon, per a donar base legal i estabilitat jurídica a les emissions de TV3 al País Valencià, sense la subordinació a les exigències del PP, hi ha la via del canvi legislatiu de la Llei del Tercer Canal mitjançant el Parlament espanyol. Aquesta és una via possible, perquè al Parlament espanyol hi ha una majoria política plural que ho possibilita si hi ha voluntat política. I aquesta solució donaria legalitat plena i una estabilitat jurídica molt més forta, ja que una llei té molta més força que no un acord entre dos governs, la decisió d’un dels quals pot canviar fàcilment. Amb aquesta via es garanteix el manteniment dels quatre canals que actualment hi ha al País Valencià, la recepció dels nous canals que puga posar en marxa la CCMA, la supervisió de la xarxa per part d’ACPV com a garantia, el manteniment de les freqüències actuals i el respecte al llibre d’estil.
Cal estudiar ara quins són els canvis legals concrets que cal impulsar, però aquesta via –com recorda d’uns mesos ençà ACPV– només depèn de la voluntat política del Govern espanyol i de la majoria política plural del Parlament estatal. En aquest sentit, la Federació Llull s’ha compromés a estudiar-la i a impulsar les propostes concretes que siguen convenients, així com a reclamar el suport i la implicació activa de tots els partits polítics en la seua aprovació, i especialment del govern català i del seu president.
La Federació Llull (integrada per Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear) han ofert una roda de premsa aquest matí a Barcelona per analitzar la situació creada pel tancament del repetidor de la Carrasqueta (Alacant) i fer-hi públic el seu posicionament. Hi han comparegut Eliseu Climent i Toni Gisbert, president i coordinador, respectivament, d’ACPV, Jordi Porta, president d’Òmnium, i Jaume Mateu, president l’Obra Cultural Balear. A més, han donat suport a la Federació Llull amb la seua presència a l’acte representants culturals, cívics i professionals, com ara Josefina Cambra, Josep Pont, Jaume Sobrequés, Miquel Sellarès, Ramon Tremosa, Mònica Sabata, Vicent Sanchis, Rita Marzoa, Dani Hernández, Salvador Giner, Josep Gifreu, Carles Solà, Vicent Partal, Joan Vallbé.