Acció Cultural i les universitats valencianes proposen un full de ruta per una nova política lingüística

L’entitat reclama una nova llei d’igualtat lingüística, amb mesures concretes per a aplicar aquest principi igualitari com a guia per a les institucions valencianes,  i així posar fi a la discriminació per raons de llengua

Presentació als mitjans de comunicació

El dimecres 11 de març Toni Gisbert i Ferran Suay, membres de la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), van presentar al matí en roda de premsa  el document “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística. Principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica”, coordinat per Alfons Esteve i Francesc Esteve, membres de l’Institut de Política Lingüística d’ACPV.

Els dos membres de la Junta Directiva d’ACPV explicaren als mitjans de comunicació les línies mestres de la proposta, així com el seu procés d’elaboració.

El document parteix d’un principi rector: l’afirmació de la igualtat de tots els ciutadans (premissa de la declaració dels drets humans i de tots els drets civils) i, per tant, de l’obligació de tots els poders públics de posar fi a qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe, raça o llengua. Acció Cultural i les universitats públiques valencianes que han subscrit el document simplement reclamem que els valencianoparlants no siguen discriminats per raons de llengua i puguen viure plenament en valencià en tots les situacions i àmbits, amb la mateixa normalitat de què ara només gaudeixen les persones que usen el castellà.

I per aplicar aquest principi rector democràtic, el document proposa una política lingüística que legisle amb mesures concretes i efectives (no sobre la base només de l’expressió de desitjos o d’afirmacions genèriques). Per això, cal una nova llei d’igualtat lingüística que garantesca els drets dels valencianoparlants i fixe els deures correlatius per a l’exercici d’aquests drets, de manera que des de l’ensenyament als mitjans de comunicació, des de les administracions públiques fins a l’àmbit del treball, el consum o l’oci, els ciutadans valencians puguen viure sense abandonar la llengua pròpia.

En aquest sentit, les administracions públiques (estatal, autonòmica i local) i, en el sector privat, els serveis al públic han d’atendre amb total normalitat, oralment i per escrit, els ciutadans en la llengua oficial i pròpia d’aquests, i posar fi a la discriminació  oferint vies fàcils d’informació i de denúncia en cas de discriminació i, si és així, de sanció per als discriminadors.

El document és una proposta per tal que els partits que es presenten a les properes eleccions autonòmiques i locals valoren i tinguen en compte, per avançar en una democràcia realment respectuosa amb tots els seus ciutadans. En conseqüència, Acció Cultural es mostra oberta al diàleg amb totes les forces polítiques, per fer possible que la majoria parlamentària resultant d’aquestes eleccions tinga com a criteri de la seua acció legislativa i política la igualtat.

A més, Gisbert i Suay van fer balanç dels 40 anys de treball per la llengua i la cultura d’ACPV, una associació amb milers de socis i implantació en tot el País Valencià que té com a objectiu fundacional precisament la promoció de la llengua dels valencians: des de la creació dels Cursos Carles Salvador per a aprendre valencià fins al treball pels mitjans de comunicació en llengua pròpia (amb l’arribada de TV3 i Catalunya Ràdio i la ILP per una ràdio i televisió valencianes), passant per la promoció de la música en valencià (els concerts i concursos Tirant de Rock, capdavanters) i la defensa dels drets lingüístics (amb nombroses campanyes). Una experiència que ens permet fer un balanç en el temps i amb una perspectiva global.

També van remarcar el balanç negatiu de 20 anys de governs autonòmics que, a la pràctica, han reduït la normalització lingüística a l’ensenyament, impedint qualsevol intent de promoció del valencià en els àmbits d’ús social, però també obstaculitzant l’ensenyament en valencià. De manera que el resultat és una situació de discriminació sistemàtica dels valencianoparlants en àmbits com l’administració pública, els serveis públics (sanitat,  justícia…) o les forces de seguretat de l’estat: les denúncies recollides pel nostre Servei Jurídic assenyalen l’existència d’un problema important.

En aquest sentit, Acció Cultural entén que cal una nova empenta per a superar aquesta situació, amb una iniciativa positiva i global. Primer, perquè si continua aquesta política de discriminació, la nostra llengua patirà un retrocés en l’ús social que realment podria posar-la en perill; segon, perquè la societat valenciana ha madurat i veuria amb bons ulls una proposta d’aquestes característiques.

Aquest enfocament global i positiu és compartit per les universitats valencianes, que han volgut expressar-lo amb l’acte que va tenir lloc el mateix dia 11 de març a les 19 h a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània: un acte extraordinari (no és habitual que tots els vicerectors compartesquen un acte públic i que ho facen no en un espai universitari, sinó a la seu d’una associació) que remarca la importància que atorguen al document i a les propostes que s’hi fan.

Acte públic de presentació de la proposta, amb la participació de les universitats valencianes

A les 19 hores del dimecres 11 de març començava l’acte públic del document “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística: principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica”. Ferran Suay, responsable de Política Lingüística en la Junta Directiva d’ACPV, va obrir les intervencions amb la contextualització de la proposta, l’exposició de la igualtat com a principi rector del document, i els eixos pràctics d’actuació que assenyala.

Posteriorment, van intervenir els representants de les universitats valencianes:

– Wenceslao Rambla Zaragozá, vicerector de Cultura, Extensió Universitària i Relacions Institucionals de la Universitat Jaume I;

– Carles Cortés Orts, vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant;

– Vicent Botti Navarro, vicerector de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Politècnica de València;

– Isabel Vázquez Navarro, vicerectora d’Estudis de Grau i Política Lingüística de la Universitat de València.

Tots ells van expressar el seu suport a la proposta d’Acció Cultural, la necessitat d’un nou impuls a la promoció de l’ús social de la llengua, i el compromís de les universitats públiques valencianes amb la llengua i la cultura.

Joan F. Mira, president d’Acció Cultural, va tancar l’acte amb una reflexió sobre la importància del moment actual, en el sentit de les possibilitats que obren la superació de l’artificial conflictivització de la llengua que va marcar la Transició, i el consens social i institucional articulat al voltant de la proposta que presenta ACPV. Així mateix, va demanar als representants polítics presents (per part del PSOE-PSPV, Compromís, EUPV, Podem, ERPV i Els Verds) en l’acte que incorporen aquest document com a full de ruta per a una nova política lingüística en positiu, que hauria d’impulsar la majoria parlamentària resultant de les properes eleccions autonòmiques i locals valencianes.