TV3 al País Valencià: una solució possible

La victòria de les forces d’esquerra i nacionalistes, el 24 de maig passat, va fer albirar la possibilitat de recuperar les emissions de TV3 al País Valencià. Tanmateix, els mesos passen i no s’hi avança. Segons la Generalitat Valenciana, raons tècniques entrebanquen el restabliment del senyal. Tanmateix, hi ha alternatives que es poden dur a la pràctica si es dóna la voluntat política.

Reportatge de Violeta Tena a El Temps TV3 al País Valencià: una solució possible

Si has d’allotjar invitats a casa teua és lògic que no els cedisques la cambra i el bany principals. Aquests són per a un mateix. Però et preocupes d’habilitar-los una habitació còmoda i adient a les seues necessitats”. El símil el va fer servir Andreu Manresa, director general d’IB3, el dia que a les Illes es va oficialitzar la recuperació de tres dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació (3/24, 33 i Súper 3). D’aquesta manera, Manresa volia explicitar la voluntat del Govern que encapçala Francina d’Armengol de facilitar la recuperació de les emissions catalanes i passar pàgina a l’etapa d’anorreament mediàtic i cultural de José Ramón Bauzà. Era el 17 de desembre, ves per on, dia de Sant Llàtzer, un personatge bíblic a qui, segons les escriptures sagrades, Jesús va fer reviure quan ja era mort. 

El reviscolament dels tres canals de la CCMA arribava cinc mesos i mig després que Francina Armengol prenguera possessió del càrrec. “Era lògic que així ho férem perquè així estava explicitat en el pacte de govern”, argumenta Esperança Camps, consellera de Transparència, Participació i Cultura balear. “En un món globalitzat en què es poden rebre canals de tot arreu -diu-, no tenia sentit que una televisió en la nostra llengua no es poguera veure. A l’administració ens corresponia facilitar-ho i és així que ho hem fet. Era una qüestió d’estricta voluntat política”. Des del passat desembre, els teleespectadors de les Illes poden sintonitzar, com a mínim, cinc canals en català. 

Al País Valencià, mentrestant, es manté l’ermot mediàtic previ al 24 de maig. Canal 9 continua fos a negre, a pesar de les proclames que, abans d’eleccions, preveien una obertura ràpida. I el mateix passa amb TV3, per bé que els partits que ara governen s’havien compromès a una ràpida recuperació del senyal. El pròxim 18 de febrer es compliran cinc anys des que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es vera obligada a apagar els repetidors amb què reemetia el senyal de les emissions catalanes. I es compliran també cinc anys de les multitudinàries manifestacions per protestar contra la persecució de Francisco Camps envers la televisió del Principat i ACPV, unes mobilitzacions espontànies que, en les hores següents al tancament, van convertir el hashtag #VolemTV3 en trending topic mundial. Aquell any, la manifestació del 25 d’Abril, que anualment organitza Acció Cultural, fou una de les més multitudinàries que es recorden. A banda, més de 650.000 persones signaren la iniciativa legislativa popular “Televisió sense fronteres”, que pretenia donar cobertura legal a l’emissió de televisions autonòmiques més enllà de les fronteres administratives. 

Canvi de comandament

Ha transcorregut un lustre d’això i moltes coses han canviat des d’aleshores. La més transcendent és, segurament, que el Partit Popular, a qui molts creien etern, ha estat desallotjat del poder i la Generalitat ha passat a ser pilotada per un socialista amb el suport dels valencianistes. Després de 20 anys de poder omnímode, el Govern valencià ha canviat de mans. El reemplaçament s’ha deixat notar en moltes esferes però no en allò referent a TV3. Sempre que se li ha demanat, Ximo Puig s’ha mostrat inequívocament procliu a desfer la malifeta de Francisco Camps i restablir el senyal. Però res no ha canviat en els televisors dels valencians. TV3 continua fos a negre. I la pregunta ha començat a surar en l’aire: què passa? Per què els nous aires que es respiren a la Generalitat no s’han traduït en la recuperació de TV3 que tanta gent va reclamar eixint al carrer el febrer i l’abril de 2011? Quin és el problema, més encara si es té en compte que l’any 2013 els Governs català i valencià rubricaren un acord de reciprocitat que donava cobertura legal al transvasament del senyal?  Entre un cert desconcert, el lema de #VolemTV3 torna a sentir-se.

A l’hora de tractar de comprendre la situació actual són diversos els aspectes que han de tenir-se en compte. El primer és que fins que el 18 de febrer de 2011 es va desconnectar TV3, la televisió catalana s’havia vist al País Valencià gràcies a la xarxa de repetidors propietat d’Acció Cultural. Mai, amb els anteriors governs de la Generalitat -ja foren socialistes o populars- va existir la voluntat de donar cobertura legal a la televisió catalana, a pesar del paper normalitzador per a l’idioma que això hauria pogut tenir. La raó que va dur aquesta associació a desconnectar els repetidors foren les sancions imposades per la Generalitat -que sumaven més d’un milió d’euros-, ja que considerava que la reemissió del senyal era il·legal. Tanmateix, el desembre de 2012 el Tribunal Suprem va fallar que el Consell no tenia la potestat per sancionar Acció Cultural, atès que era l’Estat i no l’administració autonòmica qui en tenia les competències.

El pronunciament del Suprem va alimentar les esperances d’un ràpid i fàcil restabliment del senyal. Tanmateix, com de bon començament va fer notar Acció Cultural, la sentència no deixava el camí expedit. Ans al contrari: confirmava que qui tenia la capacitat sancionadora era l’Estat. I tenint en compte que a Madrid governa el PP, l’entitat cívica ha optat des del primer dia per la prudència, és a dir, per no reobrir els seus repetidors. “Més enllà dels riscos que correríem, la nostra aposta passa per fer un pas endavant -explica Toni Gisbert, coordinador d’ACPV-. Que nosaltres tornàrem a emetre seria normalitzar la precarietat en què vam estar fins a 2011, perquè nosaltres ni tenim llicència per emetre ni som una empresa de comunicació. El que cal és treballar perquè les emissions siguen plenament legals i assumides amb normalitat per la xarxa pública”.

Desfer l’embolic tecnològic
La posició de l’entitat que encapçala Joan Francesc Mira envia la pilota al teulat de la Generalitat Valenciana. Aquesta disposa d’un múltiplex d’àmbit autonòmic (un múltiplex és una mena d’autopista per on circulen canals de televisió, normalment entre quatre i sis depenent de la compressió). En el passat va tenir dos múltiplexs, com la resta de comunitats autònomes -tret del Principat, que en tenia tres- però la necessitat de deixar ample de banda per a la telefonia de nova generació va dur el Ministeri d’Indústria a reduir el nombre de múltiplexs adjudicats. En l’actual múltiplex circulen cinc canals: dos són els corresponents a dues empreses privades a les quals fou adjudicada la concessió pel Govern de Francisco Camps. Es tracta de Mediterráneo TV, propietat de la cadena Cope, i Las Provincias TV, propietat del Grupo Vocento. Els altres tres canals són reservats a Radiotelevisió Valenciana, si bé, com és evident, no s’hi visualitza res més que unes barres i una frase: “Proves de manteniment tècnic”. 

La pregunta, doncs, és si hi ha o no espai suficient per encabir TV3 entre aquest embalum. I la resposta difereix segons a qui es pregunte. Des d’Acció Cultural es manté que mentre no s’engegue el nou Canal 9 es podrien utilitzar les freqüències assignades a RTVV per fer passar el senyal. D’aquesta manera es podria donar compliment a l’acord de reciprocitat que l’any 2013 van signar els Governs català i valencià. 

Tanmateix, des del Consell no volen ni sentir-ne a parlar. La negativa està en consonància amb la postura prudent mostrada fins ara per Puig en tot allò relatiu a Catalunya. El cap del Consell té una posició envers els veïns del nord que en res no s’assembla a la del PP -de fet, l’ajuntament d’on ell era alcalde, Morella, era i és propietari d’un repetidor que permetia sintonitzar TV3 als Ports-, però va amb peus de plom a l’hora de moure’s en aquest terreny. Donar via lliure a l’emissió dels canals de la Corporació Catalana quan la nova RTVV està en fase embrionària podria tenir un cost polític que Puig s’estima més no assumir. Més encara si es té en compte la posició bel·ligerant dels ex-treballadors de l’ens públic valencià. “L’opció d’ocupar els canals de RTVV no es contempla”, diuen des de la Generalitat. O el que és el mateix: no hi haurà TV3 al País Valencià mentre no es pose en marxa el nou Canal 9 i es puga fer efectiu l’acord de reciprocitat. I Canal 9 no tornarà als televisors, de ben segur, abans del proper 9 d’Octubre. 

No opina el mateix el síndic de Compromís a les Corts, Fran Ferri, qui es mostra partidari de restablir TV3 “com més prompte millor”, sense esperar que la televisió valenciana comence a bellugar-se. “RTVV té ara assignats tres canals que no s’utilitzen. No passaria res per destinar-ne un a TV3”, opina Ferri, qui recorda que l’emissió del canal català té la cobertura legal de l’acord de reciprocitat. “Si volem avançar cap a la normalització cal que facilitem el camí als mitjans que utilitzen la nostra llengua”, assegura. 

Enviscats en el múltiplex

Tanmateix, des de la Generalitat aposten per la via de sol·licitar un altre múltiplex al Ministeri d’Indústria, és a dir, per la via de demanar més capacitat d’emissió a Madrid. I és en aquest punt on sorgeixen les principals friccions amb Acció Cultural. Des d’aquesta entitat consideren aquesta opció “un parany” i recorden que Alberto Fabra ja va deixar en paper mullat l’acord de reciprocitat amb la coartada de sol·licitar un tercer múltiplex (aleshores no s’havia aplicat el dividend digital, per la qual cosa el País Valencià disposava de dos múltiplexs) que el Ministeri d’Indústria mai no va concedir. “No pot ser que Ximo Puig gaste el mateix discurs que Alberto Fabra. Això no fa justícia a la seua paraula -lamenta Toni Gisbert, d’Acció Cultural-. Temem que la prudència i fins i tot la por davant la reacció de la dreta no esdevinguen l’excusa per no fer res”. 

Des de la Generalitat estan convençuts, en canvi, que en les pròximes setmanes hi haurà un canvi de color polític a Madrid i que la petició d’un segon múltiplex serà atesa. “La nostra voluntat inequívoca és restablir TV3 i arribar a acords de reciprocitat amb totes les televisions que corresponen, entre elles IB3”, asseguren des de la Generalitat. Des d’ACPV s’ho miren amb recel: “Qui els assegura un altre múltiplex? Ens podem refiar del PSOE quan acaba de vetar el grup de Compromís al Congrés? No ho veiem gens clar açò. La sol·licitud del múltiplex no pot ser una coartada”.

La solució balear 

I si, tot i les esperances dipositades per la Generalitat, no hi ha un segon múltiplex, circumstància probable tenint en compte que l’espai radioelèctric és limitat? És en aquest punt que podria entrar en joc la solució balear. I què és exactament això? Es tracta de l’alternativa que ha permès als balears encabir en un múltiplex a prioricurull, tres canals més, el 33, el 3/24 i el Súper 3. La manera de fer-ho possible ha estat a través d’un aparell anomenat “múltiplex estadístic”, que de fet ja gasten altres televisions que, com Antena 3 o Tele5, tenen un àmbit d’emissió estatal. Es tracta d’un aparell que, a grans trets, permet la compressió de la imatge en funció de la necessitat de megues que requereix a cada moment. “Gairebé totes les grans empreses de televisió han començat a utilitzar aquesta tecnologia”, explica Benjamí Villoslada, director general de desenvolupament tecnològic del Govern Balear. “El nostre objectiu era no retallar qualitat a IB3, amb la complicació afegida que el nostre múltiplex ja tenia el 25% de l’espai ocupat per una concessió privada prèvia”, explica. El múltiplex estadístic ha permès que des del passat desembre a les Illes es sintonitze IB3 en alta definició i en estàndard, així com TV3, el 33, el 3/24 i Súper 3. “Com va dir Andreu Manresa el dia de la posada en marxa d’aquesta tecnologia -relata-, nosaltres ens reservem el millor espai, però deixem espai per als invitats”.

Des d’Acció Cultural argumenten que el múltiplex estadístic podria ser una alternativa per a la congestió de l’espai radioelèctric valencià, fins i tot el dia que entre en funcionament RTVV. “És una via que ens permetria guanyar espai i que, per tant, cal explorar”. L’aparell, que fabrica Cellnex, una filial d’Abertis, costa 300.000 euros, però també es pot llogar per 50.000 euros l’any. 

No ho veuen tan clar des de la Generalitat Valenciana i posen sobre la taula una sèrie d’impediments tècnics, com ara que amb que Canal 9 i Punt 2 s’emeteren en alta definició -i tenint en compte que igualment han d’emetre en estàndard perquè hi ha televisors que no estan preparats per a l’alta definició-, unit als canals de la Corporació Catalana i als dos privats, s’ompliria el múltiplex. A més, argumenten, el fet que la concessió autonòmica circule per canals diversos segons la província, així com l’orografia, impedirien aplicar aquesta solució. “Nosaltres volem que TV3 i també IB3 es veja, però cal anar a solucions solvents” diu una font de la Generalitat, que recalca: “El conflicte que tenim plantejat és amb l’Estat, no amb Acció Cultural”.   

I amb tot, des de l’entitat cívica es guarden un darrer as a la mànega. La tercera opció requereix revisar la concessió a les televisions autonòmiques i, si escau, llevar-los-les. Mediterráneo TV i Las Provincias TV “estan incomplint el plec de condicions pel qual van accedir a la seua llicència, començant perquè no respecten la quota de valencià en la seua programació”, argumenta Toni Gisbert, qui està convençut que hi ha raons suficients perquè el Govern valencià “anul·le el concurs de llicències organitzat pel PP”. I rebla: “D’opcions per recuperar TV3, n’hi ha. Només és qüestió de voluntat política”. Perquè, si la casa és prou espaiosa, no sembla gaire lògic no voler cedir una cambra, més encara quan l’invitat és de sobres conegut.