Any Triadú – La voluntat de ser



[Ausiàs March, Poesies. A cura de Pere Bohigas. Edició revisada per Amadeu-J. Soberanas i Noemí Espinàs. Edicions Barcino. Barcelona, 2000].

L’any 1952, fa prop, doncs, de mig segle, van començar a aparèixer, a la col·lecció Els Nostres Clàssics de l’Editorial Barcino, uns volums en dotzau, titulats senzillament Poesies, dedicats a l’edició anotada de tota la poesia d’Ausiàs March. L’autor d’aquest treball ingent, la publicació del qual, repartit en cinc volums de l’esmentada col·lecció, durà set anys, era (i és) el doctor Pere Bohigas i Balaguer, membre –emèrit avui– de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, paleògraf i un temps conservador de manuscrits de la Biblioteca de Catalunya. Aquells volums, al pas dels anys, reapareixien en reimpressions silencioses, i més n’hi hagués hagut. Ara, però, tenim al mercat, en un sol volum, en quart, la segona edició, dins la mateixa col·lecció d’ Els Nostres Clàssics. Segons el comentari, que fa autoritat, de la professora Lola Bohigas al pròleg, resta “assentat el paper encara no superat de l’edició Bohigas”; un pròleg que l’autora titula justament Vigència de l’edició Bohigas.

Com a simple lector de poesia i no, doncs, com a entès en l’obra del nostre gran poeta, crec que cal rebre la publicació d’aquest llibre com un esdeveniment cultural molt assenyalat, d’un interès indubtable amb una projecció que hauria d’arribar arreu on es coneix i s’estudia la literatura catalana i, més en general, la nostra llengua i la nostra cultura. Ho dic, com és evident, en termes nostrats, sense eufemismes ni complexos. Més encara, hauria d’arribar –un bloc ingent de poesia com aquest, vàlida, com s’ha vist i es veu, per als propis i per als estranys (fins i tot els veïns)– al fons més arraconat que fa veure encongit als capbaixos i fa esmunyedissos els mig girats cap al que ara toquen i d’esquena al vent. Això quant al valor intrínsec de Poesies. Però hi ha també el seu context, una dimensió històrica, del qual tots sense excepció som deutors, fins i tot aquells que s’estimen més no sentir-ne parlar.

EL FILÒLEG J.M. DE CASACUBERTA

El context històric al qual em refereixo arrenca en aquest cas de l’any 1924, tot just començada la dictadura, quan un jove filòleg, Josep M. de Casacuberta, creà l’Editorial Barcino i fundà la col·lecció Els Nostres Clàssics, que ell mateix dirigí fins al 1985. La Fundació Jaume I (al principi Fundació Carulla-Font) es féu càrrec de l’editorial i de la continuïtat de la col·lecció de les seves publicacions de textos en llengua catalana dels orígens al 1800, en les dues sèries A i B. Sense anar més lluny, l’any que som ha aparegut en la mateixa l’anomenada Col·lecció B, el Corpus d’antiga poesia popular, de Josep Romeu i Figueras, un volum de més de 400 pàgines.El present volum, de corpus ausiasmarquià en té 600. Es tracta d’aportacions fonamentals. Continuo amb el repàs sumari del context històric. En la nota editorial d’aquest volum (dedicat, per cert, a la memòria de Josep Tremoleda Roca, “lector apassionat de March”) consta el propòsit dels seus curadors que aquesta segona edició, revisada, de l’obra d’Ausiàs March se sumi a la celebració, ja propera, del centenari de la naixença del doctor Pere Bohigas i Balaguer, el qual, nascut a Vilafranca del Penedès el 20 de febrer de l’any 1901, feliçment es troba entre nosaltres. Fa remarcar la nota que, una vegada més, la Fundació Jaume I ha fet possible amb el seu mecenatge que s’hagi dut a bon terme, sense escatimar-hi res aquesta edició, sens dubte una digna aportació a la celebració del centenari de Pere Bohigas, col·laborador eminent d’ Els Nostres Clàssics i de l’editorial Barcino en general.

Dit això, ens hauríem de situar als inicis de la fructífera col·laboració esmentada entre Casacuberta i Bohigas, que culmina amb l’encàrrec editorial de fer l’Ausiàs March. Som a les darreries dels foscos anys quaranta i començaments dels cinquanta. Es veu ara que el treball s’emprèn amb el propòsit que per al lector i l’estudiós, alhora, sigui una fita. Així, la introducció ocupava el primer dels cinc volums, tot sencer (setanta-cinc pàgines d’aquesta edició) i hi constava que el volum havia estat revisat per R. Aramon i Serra. Bohigas comença dient, amb la modèstia no exempta de prudent realisme del bon científic, que no té altre propòsit que “assajar” d’establir les directrius de la poesia d’Ausiàs March i fer un esbós de semblança literària del poeta. La introducció i el text són degudament anotats i aquest darrer surt d’un manuscrit bàsic i del precedent d’Amadeu Pagès, el més gran dels editors de March, segons L. Badia. L’entorn científic de Bohigas es fa palès amb els esments d’Aramon i Serra, Jordi Rubió, Marçal Olivar, Massó i Torrents, J. Romeu i Figueras i l’agraïment exprés a Carles Riba i a Martí de Riquer. De llavors ençà no ha plogut tant com caldria, però ha plogut, i tanmateix el resultat d’un treball fet amb una vocació científica indestriable de la fe patriòtica, és a dir, de la voluntat de ser, i amb una modèstia de mitjans i una capacitat de sacrifici avui gairebé incomprensibles, és un resultat (el tenim aquí, gràcies a la persistència d’aquella mateixa voluntat de ser) que es manté pràcticament intacte i vigent. No s’ha de rehabilitar, com tants prestigis edificats de pressa i aprofitant construccions imposades i d’ocasió. Hem de veure aquest Ausiàs March-Bohigas com un dels exemples eminents de resposta col·lectiva a l’eixarreïment en què Catalunya era forçada a viure, de la vida acadèmica, universitària i cultural, la més baixa de sostre, deixada i trista d’Europa occidental; mentre que de Rubió i Llach cap endavant i amb l’Institut com a eix, funcionava –des dels Estudis Universitaris a l’Escola de Bibliotecàries passant per la renovació pedagògica i a l’empar de la Mancomunitat–, una mena d’ escriptori, com a l’Edat Mitjana, que, com fa aquest llibre, donava sentit a una tasca comuna de recuperar allò que s’havia perdut i lliurar-ho a les noves generacions.



Etiquetes: Any Joan Triadú

Amb la teua col·laboració continuarem promocionant la llengua, la cultura i els valors de progrés.

Ajuda’ns a tindre més força.

Fes-te’n sòcia/soci d’ACPV!

Amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.
Generalitat Valenciana

Conselleria d'Educació Conselleria d'Educació