Toni Mollà presenta a l’Octubre CCC «Les llengües de demà», una reflexió sobre el futur de les llengües en l’era digital

• L’escriptor, periodista i sociòleg valencià va presentar el seu nou assaig, publicat per Bromera, en una conversa amb Vicent Pitarch i Martí Domínguez sobre el futur de les comunitats lingüístiques davant la globalització, els nous mercats culturals i la revolució digital.

L’Octubre Centre de Cultura Contemporània va acollir aquest dilluns, 14 de setembre, la presentació de Les llengües de demà. Entre el negoci i els algoritmes, el nou assaig de Toni Mollà, publicat per Edicions Bromera. Una obra que convida a revisar com pensem el present i el futur de les llengües en una societat marcada per profundes transformacions socials, econòmiques i tecnològiques.

La trobada, celebrada en el marc de l’Espai Ciència, va reunir Mollà amb Vicent Pitarch, sociolingüista i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i Martí Domínguez, professor de Periodisme de la Universitat de València, director de la revista Mètode i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC. La presentació va anar a càrrec de Susanna Lliberós, editora de Bromera, i Juli Peretó, coordinador de l’Espai Ciència, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València i delegat de l’IEC a València.

La conversa va permetre abordar algunes de les qüestions centrals que travessen l’obra: quin paper poden ocupar les llengües minoritzades en una societat global i digital, com condicionen els mercats els usos lingüístics i fins a quin punt els algoritmes, les plataformes i les noves tecnologies han esdevingut també espais decisius per al futur d’una llengua.

Mollà parteix de la idea que les comunitats lingüístiques ja no poden ser analitzades únicament des del territori o des de la legislació. Les transformacions derivades de la globalització, els moviments de població, la indústria cultural i la comunicació digital obliguen a ampliar la mirada i a repensar les eines amb què tradicionalment s’han construït les polítiques lingüístiques.

En aquest nou escenari, el valor d’una llengua no depén només del seu pes simbòlic o identitari, sinó també de la seua capacitat per ser útil, generar continguts, ocupar espais econòmics i culturals i estar present en les tecnologies que estructuren bona part de la vida quotidiana. Cercadors, plataformes audiovisuals, xarxes socials, assistents de veu o intel·ligència artificial se sumen així als espais tradicionals en què es decideixen els usos i la vitalitat de les llengües.

L’assaig posa també l’accent en el paper de la indústria cultural. La música, l’audiovisual, l’edició o els nous continguts digitals poden contribuir a ampliar els espais d’ús d’una llengua i a projectar-la més enllà del seu àmbit territorial. Una perspectiva que desplaça el debat de la simple preservació cap a la necessitat de garantir unes condicions que permeten a les comunitats lingüístiques desenvolupar-se plenament en la societat contemporània.

Les llengües de demà combina la trajectòria personal i professional de Toni Mollà amb l’assaig i la investigació sociolingüística per proposar noves preguntes davant un món que ha canviat profundament. Escriptor i periodista, doctor en Sociologia i Antropologia i amb més de quatre dècades dedicades a l’estudi dels usos lingüístics i de la comunicació, Mollà planteja una reflexió que situa el futur de les llengües en la intersecció entre societat, economia, cultura, política i tecnologia.

El volum forma part de Bromera Actual, la col·lecció de no-ficció de l’editorial dedicada a abordar qüestions i debats del present.

La presentació va ser organitzada per la Delegació de l’Institut d’Estudis Catalans a València, amb la col·laboració d’Acció Cultural del País Valencià, en el marc de l’Espai Ciència de l’Octubre CCC.