La família de Guillem Agulló demana a Madrid que se’l reconega com a víctima del terrorisme

La família presenta a l’Ateneo de Madrid una carta avalada per més de 200 firmes del món jurídic, polític i cultural per a trencar 33 anys de silenci d’Estat, amb el suport d’ACPV.

Trenta-tres anys després de l’assassinat de Guillem Agulló a mans d’un grup neonazi a Montanejos, la seua memòria continua assenyalant la vergonya institucional. Aquest dimecres, la seua família ha plantat cara a Madrid: ha comparegut a l’Ateneo per a presentar i registrar formalment una carta adreçada al Govern d’Espanya i al Ministeri de l’Interior per a exigir el que la justícia fa més de tres dècades que nega: la declaració oficial de Guillem com a víctima del terrorisme. Des d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) els hem acompanyat en aquesta jornada clau de dignitat i lluita.

La reclamació arriba blindada per més de dues-centes firmes de referència dels àmbits jurídic, polític, sindical i civil. Anna Oliver, presidenta d’ACPV, s’ha sumat a este document històric per a refermar el compromís indestructible de l’entitat amb la família Agulló Salvador i amb la trinxera antifeixista.

La petició formal trasllada a l’executiu de l’Estat una veritat jurídica aclaparadora: juristes de prestigi, catedràtics de Dret Penal, jutges, advocats i representants socials constaten que l’assassinat reuneix tots els requisits legals per a ser catalogat com a terrorisme. Va ser executat per una organització violenta, per odi ideològic i amb la clara intenció d’inculcar el terror en el conjunt del moviment democràtic.

La gran mentida judicial: despatxar un crim feixista com una «baralla»

L’11 d’abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador, jove de Burjassot de només 18 anys, va ser assassinat d’una punyalada al cor per la banda neonazi coneguda com a Komando Marchalenes. El motiu: dur un braçalet antifeixista. El comiat dels criminals: fugir entonant el «Cara al sol».

Malgrat l’evidència incontestable del mòbil ideològic i l’adscripció feixista dels assassins, l’Audiència Provincial de Castelló va perpetrar en 1995 una sentència infame que va despolititzar l’atemptat fins a reduir-lo a una innocent «baralla de carrer». Una operació judicial que va garantir la impunitat: va absoldre quasi tota la banda i va despatxar l’assassí confés amb una condemna irrisòria de catorze anys, dels quals només en va complir quatre.

El document registrat a Madrid denuncia la crueltat d’aquella impostura judicial, que no només va deixar el crim impune, sinó que va desemparar la família i la va condemnar a suportar, durant més de tres dècades, amenaces de mort, silenci oficial i un assetjament neonazi ininterromput a la porta de sa casa.

Censura a À Punt: l’ofensiva descarada contra la memòria

L’acció a Madrid arriba, a més, en un moment d’enorme indignació al País Valencià per la decisió de la direcció d’À Punt de retirar a última hora de la seua graella la pel·lícula La mort de Guillem, que ja estava programada per a emetre’s en la televisió pública.

La pel·lícula, premiada i coproduïda per la mateixa cadena, posa llum sobre l’assassinat feixista, les mancances del procés judicial i la dignitat exemplar amb què la família Agulló Salvador ha resistit tres dècades d’amenaces i silenci. Vetar la seua emissió en la radiotelevisió pública valenciana significa cedir davant les pressions de l’extrema dreta, blanquejar la violència feixista i intentar esborrar Guillem de la memòria col·lectiva.

Prou d’eufemismes i de complicitats. Amb este pas valent a Madrid, la família de Guillem Agulló i la societat civil organitzada acorralen la inacció de l’Estat: reconéixer Guillem com a víctima del terrorisme no és cap concessió, és un deute democràtic inajornable amb la memòria, la veritat i la justícia. Ni oblit, ni perdó.