Una vida escrita

Joan Josep Isern, comissari de l’Any Joan Triadú

Crec que no m’equivoco si dic que aquest espai de col·laboració que ara mateix obrim amb Acció Cultural del País Valencià li hauria plagut molt a Joan Triadú, persona que sempre que en va tenir l’oportunitat va pregonar la simpatia i la solidaritat que sentia pels principis que impulsen l’entitat. I, per tant, com a comissari del centenari del seu naixement em comprometo a estar a l’alçada a què ens obliga la noble missió de recordar i posar en el primer pla de l’actualitat aquest home senzill –‘jo vinc de baix’, deia sovint- que amb gran capacitat de lluita i un munt d’idees molt clares va ser un dels referents cívics i ètics més potents que ha tingut el nostre país en el darrer segle.

Triadú aplega molts aspectes dignes de remarca: la seva tasca com a mestre i pedagog, la defensa aferrissada de la llengua pròpia, el compromís constant amb el rigor i amb l’excel·lència, el seu paper d’infatigable resistent cultural, la condició d’home esperançat que no només confiava en el futur sinó que, com remarcava Albert Manent, ‘hi creia’ i, com no podia ser altrament, tenim també el seu llegat com a traductor, escriptor i lector atent a tot el que passava aquí i a fora que es pot resumir en una trentena de llibres publicats i una trajectòria de crític literari que s’inicia l’any 1946 a la revista Ariel i que es tanca l’octubre de 2010 amb l’article pòstum que el diari Avui va publicar quinze dies després del seu traspàs. Uns quants milers d’articles en seixanta-quatre anys que resumeixen perfectament la vida de Joan Triadú, una vida escrita.

Durant els propers mesos aquest espai de comunicació d’ACPV amb els seus socis i simpatitzants acollirà unes quantes reproduccions d’articles de Joan Triadú sobre alguns dels grans noms de les nostres lletres. Figures indiscutibles com Estellés, Mira o Fuster, però no només del País Valencià sinó que obrirem el ventall a tot el nostre àmbit lingüístic. Aquest espai de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó caracteritzat per una llengua i una cultura comuna que, ara també, cal que la continuem reivindicant sense defallir tal com ens va ensenyar Joan Triadú. Un exemple que a tots ens obliga i un llegat que ens dignifica.