El TSJ dóna la raó a ACPV i obliga a Alboraia a anul·lar la supressió de l’Oficina per a la Promoció de l’Ús del Valencià

El recurs, dirigit contra l’Ajuntament d’Alboraia, es va formular l’any 2009 conjuntament per ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ, l’associació d’Alboraia DIMONIS DE L’AVERN i la persona que fins 2009 era Tècnica de Promoció de l’ús del Valencià de l’Ajuntament d’Alboraia, la Sra. LAURA RUBIO; de la seua realització es va encarregar l’Assessoria Jurídica d’Acció Cultural del País Valencià sota la direcció tècnica de l’advocada MERCÈ TEODORO.

 

Tres anys després de la interposició del recurs, la Secció Segona de la Sala Contenciós-Administrativa del TSJ del País Valencià ha dictat Sentència per la qual s’anul·len parcialment els acords adoptats per l’Ajuntament d’Alboraia a l’any 2009 sobre Pressupost General, Modificació de la Relació de Llocs de Treball i Modificació del Reglament per a la Promoció i Ús del Valencià.

En efecte, l’Ajuntament d’Alboraia va adoptar aquests acords l’any 2009 dins l’anomenat “Pla de millora i sanejament econòmic i financer”, tot i al·legant dificultats econòmiques i necessitat d’ajust pressupostari. La justificació que l’Ajuntament d’Alboraia va oferir per a suprimir l’Oficina de Promoció i Ús del valencià i la plaça de Tècnic lingüístic, era, a més de l’econòmica, que la població d’Alboraia i els funcionaris municipals ja “conocen con suficiencia el valenciano”.

Aquesta decisió va posar de manifest que el primer i principal destinatari de les retallades econòmiques del consistori, aleshores presidit pel Partit Popular, era la normalització lingüística i la promoció del valencià, àmbit en el que la corporació municipal volia deixar d’invertir recursos públics i personal i per tant de realitzar accions concretes i activitats de normalització.

En aquell moment i davant la supressió de facto de tota promoció del valencià per part de l’Ajuntament, els nombrosos socis d’Alboraia d’ACPV, així com les associacions locals, com ara Dimonis de l’Avern, juntament amb la Tècnica de Promoció Lingüística, Laura Rubio, directament afectada per la mesura, van proposar la Junta Directiva d’ACPV la formalització del recurs en defensa de la llengua i del manteniment de les polítiques públiques de normalització lingüística. ACPV va assumir l’afer, en tant que entitat que té estatutàriament la finalitat de vetllar pel patrimoni lingüístic valencià, la llengua catalana i finalment s’interposà conjuntament el recurs.

El Tribunal, en la seua sentència, accepta la legitimació activa per a pledejar de les associacions i persones recurrents sobre aquesta matèria (protecció del valencià), però no sobre la totalitat dels acords impugnats (per això l’estimació del recurs és parcial).

Així, una vegada restringit l’àmbit dels acords a la protecció del valencià, el Tribunal recorda l’obligació que el municipi d’Alboraia té, per mandat legal, l’obligació de “promover la recuperación del valenciano y fomentar su uso en todos los ámbitos de la vida ciudadana” y “hacer efectivo el uso oficial del valenciano, como lengua propia de la Administración local y el municipio de Alboraia”.

El Tribunal estima que la supressió del crèdit pressupostari per a mantenir l’Oficina, la seua desaparició i correlativament, l’amortització del lloc de treball de Tècnic Lingüístic que el Reglament de Normalització municipal preveia, no asseguren de forma concreta i específica el compliment, per part del consistori, d’aquestes obligacions envers la llengua pròpia.

Així, segons la Sala, “No acredita el Ayuntamiento que la promoción del uso del valenciano, tras la supresión de la Oficina de Promoción, se haya seguido realizando a través de otros medios, por lo que hay que concluir que dicha supresión y con ella la amortización de la plaza de Técnico de Promoción lingüística, suponen una vulneración de las obligaciones que pesaban sobre la Corporación y son, en consecuencia, contrarias a derecho, por lo que procede anularlas y dejarlas sin efecto.

El secretari d’ACPV, Toni Gisbert, així com la resta de recurrents valoren molt positivament la sentència, especialment en aquest context de crisi, perquè clarament determina que les administracions públiques han de continuar finançant la protecció i la defensa dels serveis i les polítiques públiques de normalització lingüística, en tant que aquesta tasca és una obligació legal indefugible. I posa a disposició de socis i ciutadans en general el Servei Jurídic i l’Oficina de Drets Lingüístics d’ACPV per a fer front a qualsevol vulneració dels drets lingüístics dels valencians i garantir l’existència d’instruments a favor de l’ús social de la llengua.

Gisbert, a més, valora la sentència com a un precedent important que pot evitar actuacions similars en altres ajuntaments que podrien conduir a la desaparició de les Oficines de Normalització Lingüística i els seus Tècnics.

{attachments}