Versos per al confinament: 27 anys sense Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés va ser periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle xx. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d’ell s’ha dit que és el millor poeta valencià des de l’època d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

#VersosPerAlConfinament

Els versos de Vicent Andrés Estellés han inspirat nombroses iniciatives per recordar-lo i mantenir-lo sempre viu mitjançant la cultura. No debades, escoles, premis o representacions diverses porten com a insígnia el seu nom. Potser, una de les més esteses i conegudes siga la proliferació durant el mes de setembre dels Sopars Estellés. Aquestes vetllades literàries esdevenen una trobada d’estima i reivindicació cap a la llengua, la poesia i la germanor.

Per a l’ocasió, i donada la situació excepcional que vivim per la crisi sanitària pel coronavirus, et proposem omplir la xarxa de versos d’algunes de les creacions més cèlebres del poeta sota l’etiqueta #VersosPerAlConfinament i, així, reivindicar la seua figura i tasca literària.

Estellés es fa cançó

En l’àmbit musical, nombrosos artistes han convertit els versos del poeta de Burjassot en vertaderes delícies. Tot seguit, us oferim 10 poemes musicats per celebrar que, tot i que ja fa 27 anys de la desaparició d’Estellés, els seus versos són més necessaris que mai.

ANDREU VALOR – Ací em pariren i ací estic

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d’afanys ric.

BERTOMEU -Vida

Només un mot que t’ho diria tot: vida.
Només amb això bastaria.

FELIU VENTURA -Soledat

Defense molt la meua soledat,
el meu racó, petit, de cada dia,
el meu jardí o el meu convenciment.

MIQUEL GIL- La rosa de paper

Ella tenia una rosa
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

NOVEMBRE ELÈCTRIC – Tot esperant Ulisses

La tristesa guanya el cant,
l’esperança és un infant,
llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!

OVIDI MONTLLOR – M’aclame a tu

M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

PAU ALABAJOS- Postals

No gosava tocar-te.
Et mirava, només,
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca.

PAU MIQUEL SOLER -No hi ha més que llibertat

Llibertat de cada cosa,
la llibertat com un ram
que ens empeny i que ens fascina,
no hi ha més que llibertat.

SIS VEUS PER AL POETA -Els amants

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

TOMÀS DE LOS SANTOS I BORJA PENALBA

Som molt humils els dos
però tenim la música.
Però et puc fer uns versos
i lligar-los després.