ACPV veu amb preocupació la deriva antidemocràtica i antivalenciana dels governs de Mazón i Català

ACPV considera que Mazón i Català intenten tapar el caos de la seua gestió amb la imposició ideològica, la censura i la persecució del valencià, la desviació de diners públics a amics i la complicitat amb una perillosa “kale borroka” afí

L’actuació antidemocràtica i antivalenciana de l’extrema dreta només es pot explicar gràcies a la permissivitat de Mazón i Català

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) observa amb preocupació la deriva antidemocràtica i antivalenciana del govern de coalició PP-Vox en la Generalitat i els ajuntaments, deriva que en pocs mesos s’està accelerant de forma ràpida, i provoca la degradació dels valors democràtics de respecte a la pluralitat, de transparència i objectivitat en la destinació dels recursos públics, i de les més elementals normes democràtiques, i fins i tot d’educació, en la convivència i el comportament amb qui no comparteix la ideologia que aquest govern d’extrema dreta pretén imposar.

Els fets parlen per ells mateixos: intents de censura de revistes pel simple fet d’estar escrites en valencià; de negar la valencianitat d’Alacant; de negar l’autoritat acadèmica de l’AVL i el seu rang d’institució reconeguda per l’Estatut; d’imposar normatives lingüístiques acientífiques basades només en criteris polítics; de canviar per decisió política el nom de la ciutat de València; de substitució dels criteris de transparència, objectivitat i lliure concurrència en la decisió de les subvencions per l’actual concessió de subvencions “a dit” i amb la proximitat política i l’amiguisme com a únic criteri; de persecució de noms insignes de la nostra cultura com són els de Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Vicent Torrent… I tot això al mateix temps que el caos regna en l’àmbit de l’Educació (on la llista de despropòsits és llarga, tal com han denunciat els sindicats del sector i moltes mobilitzacions en els centres), o que es deixa desprotegit el territori valencià davant l’amenaça d’incendis i es maltracta l’exemplar cos de bombers. De tal manera que Mazón i Català només l’encerten quan s’autocorregeixen, com en el cas de la reversió de l’hospital de la Marina.

El lamentable espectacle (perquè no mereix un altre qualificatiu) que ahir va protagonitzar qui ocupa el càrrec de conseller de Cultura és només l’últim exemple d’una deriva antidemocràtica i antivalenciana, d’una degradació de les institucions d’autogovern que només s’explica perquè Mazón ho permet i ho aprova: el pressupost de la Generalitat és un acord de Govern, en el qual el conseller d’Hisenda i el president tenen la darrera paraula. Barrera prohibeix, censura i insulta perquè Mazón vol: si no ho volguera, podria haver-ho impedit, igual com va destituir un càrrec de Justícia per violència de gènere.

Però l’espectacle permès i alimentat per Mazón va tenir una segona part que mostra ben clarament el perill real al qual ens enfrontem: el dia va acabar amb concentracions d’exaltats davant la seu d’un partit polític, exaltats radicals que van cridar càntics franquistes amb actituds amenaçants i agressives (fins a tal punt que en altres ciutats de l’Estat van provocar una dura i inusual intervenció policial per a frenar el seu intent d’assalt d’una seu d’un partit democràtic). Les concentracions de caràcter trumpista convocades pel partit amb el qual governa Mazón no van ser condemnades amb claredat pel president, cosa que mostra una complicitat absolutament irresponsable i indigna d’un polític que diu que respecta els valors de la democràcia i la pluralitat.

ACPV responsabilitza Mazón i Català, i el seu partit, de permetre, i fins i tot d’alimentar, aquesta deriva antidemocràtica i antivalenciana, de la creixent degradació de la vida política que pateix el nostre país, i de qualsevol possible dany a béns immobles i persones que aquest clima de violència puga provocar. ACPV exigeix a Mazón i a Català que se centren en la gestió i en resoldre els problemes i necessitats del poble valencià, que abandonen la seua submissió a l’agenda d’odi de l’extrema dreta, i que posen fi a aquesta perillosa deriva (que en altres països han provocat escenes com ara l’assalt a les institucions que vàrem veure als EUA o al Brasil). Perquè l’actuació d’un conseller és, en última instància, responsabilitat del president que el va nomenar i davant de qui respon en primer lloc.