Acció Cultural del País Valencià crida a aprovar el Dret Civil valencià al Congrés

ACPV insta el PSPV i PP que complisquen amb el mandat dels 541 dels ajuntaments i dels seus propis posicionaments a les Corts Valencianes a favor de la mesura.

Acció Cultural del País Valencià fa una crida urgent a tots els diputats del Congrés espanyol perquè donen suport unànime al reconeixement del Dret Civil Valencià. La votació, que tindrà lloc aquest dijous 18 de gener, és un moment clau en aquesta reivindicació tan necessària per al poble valencià. L’esmena podrà ser rebutjada abans del seu tràmit.

L’Associació de Juristes Valencians va convocar una concentració, el diumenge anterior a la votació, amb l’objectiu de denunciar la persistència del Partit Popular (PP) i del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a girar l’esquena a aquesta qüestió crucial per a la societat valenciana. En un moment en què es decideix el futur del dret civil valencià, és imperdonable que aquesta demanda legítima siga ignorada. Acció Cultural del País Valencià denuncia el posicionament de VOX, PSOE i PP en contra del dret civil valencià.

«Volem donar el nostre suport a l’esmena presentada, i demanar el vot favorable per a la recuperació del Dret Civil valencià; 542 dels 542 ajuntaments valencians han votat a favor de la la mesura. La qual cosa és una mostra de consens dins de la societat valenciana perquè s’aprove la iniciativa», afirma la presidenta d’ACPV Anna Oliver.

Després que sota els lemes «No voteu contra la nostra gent» i «Per un autogovern no subordinat», ciutadania i representants polítics es van concentrar a la plaça dels Furs de València per a exigir el reconeixement del dret civil valencià, un vot en contra de la reforma constitucional, que inclouria aquest dret, ha de ser necessàriament interpretat com a (sobra) un atac directe a l’autogovern i a la sobirania del poble valencià, perpetrat pels seus representants, que relegaria el País Valencià a una nacionalitat històrica de tercera categoria.

El dret civil foral valencià és un llegat de Jaume I anul·lat pel Decret de Nova Planta, recuperat parcialment amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia del 2006, fins que el Tribunal Constitucional va establir el 2016 que tres normatives valencianes no eren conformes amb el que estipula la Constitució: la normativa sobre règim econòmic matrimonial, la normativa sobre les unions de fet i la normativa de la custòdia compartida.

Acció Cultural del País Valencià, d’acord amb els vots favorable dels ajuntaments valencians, entén que:

Les lleis valencianes sobre règim econòmic matrimonial, unions de fet i relacions familiars, són crucials. La Llei de règim econòmic matrimonial valencià (2007) incorpora elements tradicionals, com la carta de núpcies, fonamental per a la gestió dels béns matrimonials.

La Llei sobre les unions de fet (2012), tot i ser parcialment anul·lada, confereix autonomia per a legislar sobre la forma d’aquestes unions, i s’adapta a la realitat social i econòmica. La Llei de contractes agraris (2013) integra el costum agrari valencià amb les exigències contemporànies del sector.

La Llei de relacions familiars (2012), anul·lada parcialment, promou la responsabilitat compartida entre pares no cohabitants, i reflecteix les particularitats culturals valencianes.

Per tot això, la nostra entitat entén i defensa que la recuperació del dret civil valencià és clau per a garantir lleis que s’acorden amb la identitat local i fomenten la justícia. Acció Cultural del País Valencià insta a preservar aquesta restauració, i a reconéixer-la com un pas crucial cap a la consolidació de l’autonomia i el suport a la diversitat jurídica i cultural.

La proposta d’ILP que l’extrema dreta ha registrat a les Corts valencianes, i amb la qual pretén criminalitzar a la ciutadania del País Valencià i discriminar a les entitats i institucions que treballen per la cultura i la llengua, no pot ser acceptada per un partit que respecte els drets democràtics de pluralitat i llibertat.

La tramitació de qualsevol ILP a més de la seua admissió per la Mesa de les Corts, implica una tramitació parlamentària on a més a més de la representació de Compromís i PSPV, el vot decisiu el té el PP, i en conseqüència correspon a eixe partit decidir si vol fer seguidisme de la minoria que representa l’extrema dreta o governar per a tota la ciutadania del País Valencià.

Augmentar la crispació i atacar a entitats estatutàries com l’AVL o anar en contra del mateix Estatut d’Autonomia que recull el terme País Valencià, i vulnerar els drets fonamentals recollits a la Constitució, o no fer-ho, és sols responsabilitat del president de la Generalitat.