Crònica de l’Aplec de la Safor, per Joves d’Acció

Data: 23 de juny de 2025
Lloc: Platja de Daimús

Joves pel Valencià ha fet germinar un aplec fins aleshores inexistent: l’Aplec de la Safor, que
tingué lloc a les contrades costenques de Daimús. Per als Joves d’Acció, s’obria la vesprada
sota un sol abrasidor, que només s’amortia si engaldies vermut —a preus populars!—, a la
fira d’entitats. Els Joves compartíem espai i converses —i vermuts refrigerants— amb l’Aixà,
el Bloc d’Estudiants Agermanats, Escola Valenciana i d’altres associacions compromeses.
Mentrestant, un parnàs de rapsodes de nova generació, entre els quals, Borja Puchol, de casa
nostra, ens adelitava amb versos nodridors de dicció esplendorosa. Anna Oliver, presidenta
d’Acció Cultural, anuncià l’arribada de la flama vertebradora dels Països Catalans: la Flama
del Canigó —i, qui sap, si l’esperit de Flordeneu— brollava per a contagiar de cremor els
focs de Sant Joan. Les quadribarrades, rudimentàriament empalmades a pals de porteria,
onejaven amb l’hàlit melós que fugia de la mar. Incomptables repics de postisses i de passos
plans d’aparició espontània i natural —no coreografiada, folkloritzant— feien tremolar el
passeig marítim: la Rondalla de l’Agredolç invocà el sarau popular. Després d’un sopar de
cabasset a —quasi— vora mar, amb la foscúria germanívola de la insuficiència espurnejant
d’una lluna que minvava, s’havia fet hora de cercar les ones benaurades, víctimes i còmplices
dels salts propis de la cerimònia del solstici. Per a un any de fortuna, fruirem de les
actuacions punyents d’Abril i de Pep de la Tona. La Safor, que havia romàs terra erma
d’aplecs, s’arruixava de cultura, de llengua i de país —de països—, i es feia ben sucosa de
valenciania, precisament, gràcies al voluntariat d’extracció popular que s’aplegava des d’ací i
d’allà dels pobles i comarques del País Valencià.