La paraula que trenca el silenci: veus de dona, llengua i memòria a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània

El passat dimarts 16 de juny, el hall de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València es va convertir en l’epicentre de la resistència cultural i la paraula viva. En el marc de les Jornades de Dones, Llengües i Cultura. Drets humans, l’espai va acollir-ne la primera, titulada “Contra el silenci, la paraula”, una proposta transversal que va combinar el recital poètic i la música en directe per reivindicar el paper de les dones com a guardianes de la memòria, la identitat i el diàleg intercultural. L’esdeveniment, organitzat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) —en l’any de la celebració del seu 55è aniversari— va comptar amb la i la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Amnistia Internacional i la Generalitat de Catalunya.

L’acte, conduït a per Anna Gascon Peña i Laura Moreno, va aconseguir omplir l’espai d’un públic entregat i conscient de la necessitat de bastir ponts a través de la cultura. Des del primer moment, l’atmosfera va quedar impregnada d’un missatge clar: davant de la censura, l’oblit o l’opressió, la creació artística esdevé l’eina de transformació més poderosa.

Un mosaic de poesia compromesa

La primera part de l’acte va estar protagonitzat pel vers i la paraula: poetes i creadores van pujar oferir un recital polifònic on es van entrecreuar mirades, generacions i vivències. Les veus diverses i precioses de Maria Carme Arnau, Magda Añon, Mercè Claramunt, Laia Fontana, Maria Fullana, Beatriu Marrodán, Borja Puchol i Xavi Olucha van ressonar amb força, desgranant poemes propis i d’autores palestines que parlaven de llibertat, dones i amor a la pròpia llengua i a la terra.

Cada intervenció va ser un puny alçat contra el silenci, un mosaic de sensibilitats que va emocionar els i les assistents i va demostrar la vigència i la salut de la nostra poesia compromesa.

Cançons palestines: el clam de la memòria

El punt àlgid de l’acte va arribar amb la música. Salma Alhakim i Alejandro van oferir una interpretació íntima i colpidora de cançons populars palestines. A través de les melodies tradicionals, la veu d’Alhakim va connectar directament les lluites locals per la identitat cultural amb el patiment i la dignitat del poble palestí. Una ovació tancada va cloure una actuació que va traspassar les parets de l’Octubre per solidaritzar-se amb les veus globalment silenciades.

Una jornada, en definitiva, on va quedar demostrat que quan les dones i la cultura prenen la paraula, el silenci ja no és una opció.