La paraula dita fa camí per Catarroja, Alaquàs i Paiporta en les IV Jornades d’Oralitat Llorenç Giménez

Les IV Jornades d’Oralitat Llorenç Giménez han completat els seus quatre primers dies de programació amb una proposta que ha portat la paraula dita, la reflexió sobre la cultura popular i la narració oral a Catarroja, Alaquàs i Paiporta. Organitzades per l’Associació Cultural El Barranc de Paiporta i Acció Cultural del País Valencià, les jornades consoliden una cita dedicada a mantindre viu el llegat del gran rondallaire valencià i a reivindicar l’oralitat com a espai de memòria, llengua i comunitat.

Enguany, la trobada ha ampliat el seu recorregut territorial amb la incorporació de Catarroja i Alaquàs, que se sumen a Paiporta, municipi especialment vinculat a la trajectòria de les jornades i a la figura de Llorenç Giménez. Aquesta dimensió comarcal reforça la voluntat del projecte de fer circular la cultura oral per diferents espais públics i culturals de l’Horta Sud, i de generar punts de trobada al voltant de les històries, les rondalles i l’imaginari compartit.

La programació va començar a Catarroja amb la conferència de Víctor Labrado, “La Reina Mora i altres presències secretes, natures ambigües i criatures indemostrables”, una aproximació a les figures misterioses, llegendàries i populars que formen part del nostre patrimoni oral. La proposta va obrir una edició que combina mirada acadèmica, experiència narrativa i estima per les formes de transmissió cultural que han passat de generació en generació.

També a Catarroja, Cristina Verbena i Magda Labarga oferiren la sessió “Buena suerte”, mentre que Almudena Francés hi presentà “Les tres morts de Batiste”. Les dues propostes van posar en escena la capacitat de la narració oral per crear complicitat, humor, emoció i imaginari a partir d’un element essencial: la veu en directe.

A Alaquàs, les jornades continuaren al Castell amb la conferència de Joan Borja, “Gramàtica de la fantasia: a propòsit de l’imaginari popular valencià”. La intervenció va aprofundir en la riquesa simbòlica i narrativa de la tradició oral valenciana, i va subratllar la importància de preservar i actualitzar aquest llegat en una societat marcada per les pantalles i la immediatesa.

El programa a Alaquàs es completà amb la sessió “Buena suerte”, de Cristina Verbena i Magda Labarga, i amb “Pespuntes”, de Félix Albo. Amb aquestes propostes, les jornades han mantingut l’equilibri que les caracteritza: d’una banda, la reflexió sobre l’oralitat, l’etnopoètica i la cultura popular; de l’altra, l’experiència escènica de contar i escoltar històries.

Paiporta ha pres el relleu amb una programació especialment significativa per la vinculació del municipi amb Llorenç Giménez. A la sala annexa del Museu de la Rajoleria, Almudena Francés va oferir la conferència “De boca a orella” i, posteriorment, la sessió de narració “Els contes com les cireres”. La presència de Paiporta en les jornades reforça el caràcter d’homenatge a Llorenç i manté viu un vincle construït des de l’estima, la paraula i la cultura compartida.

Aquests primers dies han tornat a demostrar que l’oralitat no és només una expressió del passat, sinó una pràctica cultural plenament vigent. En cada conferència i en cada sessió de narració, les jornades recorden que contar històries és també transmetre llengua, imaginaris, maneres de mirar el món i formes de pertinença col·lectiva.

En un context especialment sensible per a molts municipis de l’Horta Sud, recuperar espais culturals i convocar la ciutadania al voltant de la paraula compartida té també un valor comunitari. Les Jornades d’Oralitat Llorenç Giménez contribueixen a reforçar el pols cultural del territori i a reivindicar la cultura popular com una eina viva de reconstrucció, trobada i continuïtat.

La quarta edició continua així el camí iniciat en les convocatòries anteriors i fa un pas més en la consolidació d’un projecte necessari. Catarroja, Alaquàs i Paiporta han acollit una programació que uneix memòria i present, pensament i escena, tradició i contemporaneïtat. Perquè, com recordava Carles Cano, contar un conte és bastir una casa de paraules: un refugi compartit que continua creixent cada vegada que algú conta i algú altre escolta.