La Comissió 9 d’Octubre pren els carrers de València amb el clam «Guanyem el país» en una gran marxa per la identitat i els drets socials

Els carrers de València han vibrat aquesta vesprada amb la força de milers de persones en la marxa del 9 d’Octubre, celebrada sota el lema central «Guanyem el país». Encapçalada per la Comissió 9 d’Octubre, la mobilització ha aplegat un teixit extens i divers d’entitats cíviques, culturals, sindicals, estudiantils i agrupacions polítiques que han conformat un front comú inquebrantable.

Enguany, la reivindicació per la llibertat del País Valencià, la llengua i l’autogovern s’ha lligat indestriablement a la defensa del territori, el futur del jovent i els drets socials, alçant un mur ferm contra l’odi i la intolerància.

La riuada reivindicativa ha arrencat des de la plaça de Sant Agustí per enfilar immediatament el carrer de Xàtiva, vorejant la imponent Estació del Nord i la plaça de Bous. Des d’allà, la marxa ha pres l’artèria comercial del carrer de Colom, tenyint l’asfalt d’una marea de banderes i pancartes.

 Al llarg de tota la manifestació s’han anat encadenant diferents consignes de manera espontània: l’exigència de responsabilitats polítiques ressonava amb els càntics de «Mazón dimissió» i «Consellera dimissió», que es fonien uns metres més enllà amb el clàssic «Visca la lluita de la classe obrera». L’emergència de l’habitatge també ha marcat el pols de la vesprada amb denúncies com «Els fons voltor són els invasors», mentre que el bloc docent alçava la veu en defensa de l’escola pública amb un orgullós i contundent «Aquesta vaga la pague jo».

Després de recórrer el centre i travessar la Porta de la Mar, la marxa ha culminat al Parterre, sota l’estàtua eqüestre de Jaume I. Un escenari especialment simbòlic en aquest Any 750, que commemora el set-cents cinquantè aniversari de la mort del monarca. Aquesta efemèride ha protagonitzat bona part de la lectura del manifest. El text ha alertat de l’ofensiva contra el valencià a les aules amb l’exigència de derogar la «llei Rovira», i ha denunciat amb fermesa la gestió de la tragèdia de la DANA del 29 d’octubre, exigint responsabilitats polítiques al Consell per l’abandonament de la ciutadania. Així mateix, el manifest ha reclamat un finançament just i la fi de l’espoli fiscal, ha fet una crida a frenar l’especulació urbanística i la turistificació, i ha refermat el compromís col·lectiu contra els discursos d’odi.

Per acabar, enmig d’un silenci expectant al cor del Parterre, una persona s’ha enlairat cap al cel coronant el pilar humà, des d’on ha onejat amb força la bandera al ritme de la melodia tradicional. El so agut i punyent de la dolçaina acompanyat pel batec solemne i constant del tabal ha travessat la multitud. Aquesta imatge de fermesa i equilibri al capdamunt, nua de lletra però carregada d’història i dignitat, ha clausurat oficialment la marxa, fonent en un mateix moment les arrels profundes de la cultura popular amb la perseverança de la lluita ciutadana.