La memòria familiar ompli el Centre Ovidi Montllor amb la presentació de Fils de sang a la casa de les cadiretes

El Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi va acollir la presentació de Fils de sang a la casa de les cadiretes, la nova obra de l’escriptor, mestre i activista Vicent Lluna i Sirera, guardonada amb el Premi Rafael Comenge Dalmau de Narrativa 2025.

L’acte va comptar amb la intervenció de Manel Rodríguez-Castelló, professor, escriptor i poeta, qui va oferir una afectuosa i emotiva introducció a la figura de Vicent Lluna. Rodríguez-Castelló va destacar les tres grans vessants que defineixen l’autor: l’escriptor, el mestre i l’activista, remarcant la seua trajectòria com a ferm defensor de la llengua i de l’educació al nostre país.

Durant la presentació, Manel Rodríguez-Castelló va dibuixar un retrat ple d’estima de Lluna, situant l’origen de la seua història vital a Beneixama, el poble on tot comença i que esdevé també un dels escenaris centrals del llibre. Segons va explicar, es tracta d’una obra “per a llegir tranquil·lament”, rica en matisos i en capes de significat, que no s’adreça només a les persones interessades en la memòria històrica, sinó també a qualsevol lector o lectora amb curiositat per comprendre millor el passat i les seues conseqüències en el present.

L’autor va explicar que el títol, Fils de sang, remet tant a la connexió genètica amb la seua família com al fil conductor que travessa una de les etapes més tràgiques de la història de l’Estat espanyol. Lluna va confessar que mai no havia pensat escriure un llibre d’aquestes característiques, però que la necessitat de reconstruir i entendre la història familiar el va conduir cap a aquest projecte literari.

Al llarg de la seua intervenció, va relatar el procés de presa de consciència sobre què significava créixer sent “fill de rojos i comunistes”, les situacions viscudes a l’escola i al poble, i com aquelles experiències personals formen part d’una memòria compartida per moltes famílies. Així, l’obra es converteix alhora en un exercici de memòria familiar i en la memòria d’un poble sencer.

L’autor també va explicar l’origen del subtítol La casa de les cadiretes, una referència directa a la casa de la seua iaia, espai simbòlic que vertebra bona part del relat i dels records que hi apareixen.

Pel que fa a la forma literària, Lluna va destacar la dificultat de classificar l’obra dins dels gèneres convencionals. El text bascula entre la crònica documental, el relat íntim i la polifonia poètica. En paraules de l’autor: «No és narrativa a l’ús, però és narrativa; no és poesia, però té poesia; no és documental, però té crònica documental; no és res i ho és tot».

La trobada va permetre al públic acostar-se a una obra que va molt més enllà del relat familiar per convertir-se en una reflexió profunda sobre la memòria, la identitat i la necessitat de rescatar les històries silenciades.

Aquest llibre és, en essència, un cant a la recuperació de la memòria històrica; una eina imprescindible per a restituir la dignitat d’aquells que foren condemnats al buit oficial. Un viatge al cor del dol i la ràbia, que ens mena cap a un refugi on l’esperança de la iaia Tona mai no es va cansar d’esperar: allí, a la casa de les cadiretes.