Construir des de la paraula: quan la llengua acull, cuida i fa barri

• La 3a Jornada del cicle «Dones, llengües i cultura» aplega a l’Octubre CCC experiències veïnals, escolars i associatives que reivindiquen la llengua com a espai d’acollida, cures i justícia comunitària

La vesprada del dimarts 20 d’octubre, l’Aula 1 de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València va acollir la tercera sessió del cicle «Dones, llengües i cultura», celebrada sota el lema «Construïm des de la paraula: acollir, alfabetitzar, conéixer, estimar. Experiències de llengua en àmbits no formals». Amb esta convocatòria, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Amnistia Internacional i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) continuen sumant i treballant conjuntament en un procés compartit de mesos per a situar els drets lingüístics en el centre dels drets humans fonamentals, bastint alhora xarxes ciutadanes on el valencià es projecte com una casa comuna, un espai de benvinguda i una eina imprescindible de cohesió social.

En l’obertura de l’acte, la coordinadora del projecte per part d’ACPV, Anna Gascon, va recordar el recorregut d’aquest cicle de trobades —que en sessions prèvies havia abordat la poesia de dones en contextos de violència com Palestina o l’Iran, així com la dimensió jurídica internacional dels drets lingüístics— i va situar el sentit profund d’aquesta tercera jornada.

Gascon va subratllar que, sovint, en les lluites socials més urgents (com el dret a la vivenda, a l’educació pública o a la sanitat), la llengua sembla quedar invisibilitzada o tractada com una qüestió secundària. Davant d’això, va remarcar que «tots els drets passen per la llengua», ja que sense la paraula no hi ha capacitat real d’expressar la pròpia identitat ni d’accedir a la plena ciutadania. «Dona igual d’on vens i cap a on vas: si estàs ací, benvinguda sigues al valencià, i ser valenciana és també parlar valencià».

De les cuines particulars als patis escolars: cinc vivències a peu de carrer

La taula redona va reunir iniciatives que han aconseguit apropar la llengua a través de canals no formals, afectius i vivencials:

• Xon Doménech (Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana) va exposar la trajectòria de Tastar Valencià, un projecte nascut amb el suport de l’AVL que recorre pobles de nord a sud unint memòria oral, territori i gastronomia tradicional. Doménech, mestra d’infantil de formació, va relatar com les trobades als fogons han permés combatre la «inseguretat i vergonya lingüística» que arrosseguen molts parlants natius davant la pressió acadèmica. Va compartir l’emotiva anècdota viscuda a Vistabella del Maestrat, on una mare guardava en una bosseta paperets amb paraules tradicionals que temia dir malament; quan la seua filla, estudiant de filologia, tornava al poble i li confirmava que aquells termes estaven plenament documentats des de Jaume I, aquelles dones recuperaven la seguretat i l’orgull de parlar en valencià. Els materials resultants (llibrets amb codis QR que enllacen a vídeos de les receptes) serveixen hui de suport dinàmic per a noves parelles lingüístiques.

• Lourdes Pastor (agent d’igualtat i membre de l’AV La Saïdia) va explicar com va nàixer, fa a penes un any, el taller de conversa del barri. Pastor, originària de Monòver i amb un parlar del Vinalopó, va destacar la riquesa de la diversitat dialectal i va relatar com un cartell senzill anunciant un espai informal per a parlar sense judicis va desbordar totes les previsions. El grup, que aplega tant persones castellanoparlants com veïns d’Anglaterra, d’Itàlia o de l’Amèrica Llatina, dinamitza les trobades amb jocs de taula, bingos musicals en valencià, llistes de Spotify compartides o eixides al cinema de l’Escola Oficial d’Idiomes. Pastor va incidir en el valor terapèutic i comunitari de l’espai per a les dones, que han trobat en el taller un refugi segur de cures on compartir preocupacions familiars, malalties com la migranya o vivències personals, trencant l’aïllament domèstic a través de la paraula.

• Alfred Ramos (Centre d’Estudis Locals i Biblioteca de Picanya) va reivindicar la biblioteca municipal com la primera porta d’entrada i integració per a les famílies nouvingudes que arriben sense recursos. A més de mantindre clubs de lectura i animació lectora exclusivament en valencià, Ramos va destacar dos projectes clau: el programa d’acompanyament lector escolar (on una persona voluntària acompanya un infant nouvingut durant una hora setmanal) i la recollida de testimonis orals sobre la memòria històrica de les riades i de la DANA, impulsada per quatre entitats locals: «No podem parlar de la DANA en una llengua diferent d’aquella en què l’hem patida». Ramos va aprofitar per a fer una crida a la militància activa i a «sumar» bases socials, recordant la fragilitat dels fons documentals locals en paper davant el pas del temps.

• Vicent Ferrer (Escola Carles Salvador d’ACPV) va presentar Valencià per a tot el món, una plataforma en línia gratuïta i interactiva de nivell inicial (A1) dissenyada per a persones migrades en situació de precarietat social i laboral. Lluny d’un enfocament academicista, el curs ofereix eines bàsiques per al dia a dia (salutacions, vocabulari quotidià i fórmules de cortesia). Ferrer va assenyalar que el programa registra una mitjana de 400 inscripcions a l’any i compta amb un 20 % d’alumnat que completa totes les activitats. El curs conclou amb una breu videoconferència de conversa amb el professorat, després de la qual s’expedeix un certificat d’aprofitament que, tot i no tindre rang de títol homologat, resulta de gran utilitat per a tràmits socials i administratius d’arrelament.

• Ana Caroline Picazo (directora de l’IES El Cid i representant de FAMPA-València) va exposar el pla Eines vives des de la comunitat educativa. Picazo, d’origen francés, va reivindicar que les llengües són organismes vius que depenen exclusivament del factor humà i va descriure la realitat d’un institut públic situat en un context majoritàriament castellanoparlant i multicultural. Des d’una mirada transversal, el centre promou l’ús del valencià en espais no reglats com els patis (mitjançant jocs de taula), la construcció de la falla escolar al departament de dibuix o la publicació d’una revista pròpia. Picazo va llançar una crítica constructiva al sistema educatiu, reclamant un canvi de perspectiva curricular que prioritze la competència comunicativa real per davant de l’ensenyament abstracte de continguts com els pronoms febles, que sovint allunyen l’alumnat de l’ús viu de l’idioma.

Debat plural: cures, renúncies i els límits del voluntariat

En el col·loqui obert es van tractar diverses qüestions que van enriquir la sessió. Des del públic es va subratllar que la pèrdua d’ús del valencià no és responsabilitat de la immigració, sinó de la inèrcia de molts parlants natius que canvien automàticament al castellà. Sobre esta qüestió, Adela Costa va reflexionar sobre per què costa tant percebre la vulneració dels drets lingüístics: va assenyalar que, a diferència d’altres àmbits on la víctima i el responsable estan clars, en la llengua sovint les mateixes víctimes actuen com a botxins per una «colonització mental» que fa creure que el valencià és prescindible.

En contrast amb eixa renúncia, es va exposar la realitat de moltes dones migrades que treballen en el sector de les cures i que s’esforcen per aprendre valencià per a poder comunicar-se amb les persones grans dependents que atenen i que només s’expressen en la seua llengua.

D’altra banda, assistents del públic van posar el focus en «l’elefant a l’habitació»: es va advertir que la salvaguarda de la llengua no pot dependre únicament de l’esforç voluntari de la societat civil. Diverses intervencions van reclamar que l’administració assumisca la seua responsabilitat, faça complir la legislació vigent, garantisca l’atenció ciutadana en valencià i dote de recursos i pressupost sectors clau com l’ensenyament, la sanitat i els mitjans audiovisuals.

En nom de les tres entitats convocants —Acció Cultural del País Valencià, Amnistia Internacional i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana—, Gascon va emplaçar el públic a la quarta i última jornada del cicle, que tindrà lloc el pròxim dimarts 24 de novembre a les 18:30 h a l’Octubre CCC, amb la representació de teatre social i fòrum participatiu Els escenaris de la llengua, a càrrec de la companyia La Canadiense.