L’À Punt que volem: repensem els nostres mitjans públics per a construir una radiotelevisió de qualitat

Amb una doble voluntat d’exigència i construcció, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània va acollir un debat sobre el present i el futur dels mitjans públics valencians. El creador digital Aitor Muñoz, encarregat de conduir l’acte, va obrir la sessió recordant la importància de donar suport a la campanya de micromecenatge d’ACPV «L’Octubre és casa nostra», vital per a garantir espais on poder articular debats estratègics de país com aquest. A continuació, va donar pas a quatre veus destacades per a disseccionar la situació de l’ens públic i dissenyar els fonaments del mitjà que necessitem: la periodista transmèdia Marta Ferrer, l’actor i presentador Nelo Gómez, la comunicadora Isa Monzó i el locutor i guionista Ramir Calvo.

Planificació a llarg termini i finançament estable

El diagnòstic general de la taula va ser contundent: una televisió no pot sobreviure a colp d’improvisació ni ofegada econòmicament. Durant l’acte, que va comptar també amb les intervencions de treballadors de la casa presents entre el públic, es va denunciar que l’actual direcció opera amb una mentalitat purament comptable. Gairebé dos anys després de l’aprovació de l’última llei, l’ens continua funcionant sense el preceptiu Pla Estratègic i sense Contracte Programa. Aquesta anomalia aboca la graella a un ball constant de formats i condemna els professionals a una precarietat crònica. Amb un pressupost estancat al voltant dels 87 milions d’euros, À Punt necessita una injecció estable que garantisca unes condicions laborals dignes per a la plantilla i pose fi a la inseguretat que pateix el sector audiovisual valencià.

El valencià com a eix i el perill d’una audiència envellida

La llengua ha de ser el cor insubstituïble del mitjà. Ramir Calvo va desgranar l’estratègia de l’actual direcció, criticant el disseny d’una graella orientada exclusivament a un públic major de 55 anys, sacrificant-hi la pluralitat i la perspectiva de gènere en favor de tertúlies i matinals monopolitzats per homes. Calvo va lamentar l’espai desproporcionat que s’atorga a la tauromàquia únicament per a esgarrapar dècimes d’audiència. Tota la taula va coincidir en la urgència de frenar la introducció de productores i continguts en castellà, exigint a més un model i un estàndard lingüístic rigorós als mitjans públics.

Buit cultural i l’abandonament del públic infantil

On han quedat la cultura i el públic més jove? Isa Monzó va posar veu a la frustració del sector musical, qualificant de «sagnant» que, just en l’etapa més brillant de la nostra música, grups com La Fúmiga hagen de recórrer al 3Cat per a aconseguir entrevistes en prime time perquè À Punt ha fulminat formats com Territori Sonor. Actualment, la cultura ha quedat relegada a la franja de les 12.30 de la nit a la ràdio.

Més alarmant encara és l’abandonament del públic infantil i l’extinció pràctica de la marca La Colla. «Fan ganes de plorar quan veus xiquets a la Ribera Alta jugant en castellà perquè no tenen referents», va expressar l’actor Nelo Gómez. En aquest sentit, es va assenyalar que recuperar l’emissió de dibuixos animats a les vesprades és una emergència absoluta per a garantir la transmissió lingüística.

Al rescat de la ficció pròpia i l’aposta digital nativa

En l’àmbit de la interpretació, Gómez va valorar positivament la inversió d’1,5 milions d’euros per a doblar cinema internacional («necessitem que Brad Pitt parle la nostra llengua»), però va denunciar que, paral·lelament, s’està deixant morir la ficció de creació pròpia. Els ponents van remarcar que és insostenible exigir a les productores gravar tretze capítols en un sol mes amb pressupostos irrisoris de 200.000 euros, i van proposar explorar formats més econòmics i creatius, com la ficció sonora en pòdcast, per a donar oxigen al sector.

La revolució de la cadena passa també per un canvi radical de la mentalitat transmèdia. Marta Ferrer va subratllar que l’àrea digital no pot ser un simple calaix on bolcar automàticament l’escaleta de la televisió. Per a atraure la franja de 25 a 45 anys cal apostar per contingut natiu, fresc i pensat per a xarxes, posant com a exemple d’èxit la modernització duta a terme per la Federació de Pilota, molt allunyada de la realització estàtica que ofereix ara mateix la televisió pública.

Finalment, Ferrer va reclamar el retorn del periodisme d’investigació valent —com l’exercit en el programa Zoom— i una aposta decidida per l’entreteniment desacomplexat, des de grans talent shows fins a late nights amb cares de la casa com Carolina Ferre o Nerea Sanfe, recordant que normalitzar la llengua també implica el dret de seure al sofà i relaxar-se en valencià.

L’acte va concloure amb un avís clar d’Aitor Muñoz a tota la ciutadania: apagar la televisió o desintonitzar la ràdio per pur desencant no solucionarà res. La societat valenciana té el deure de no rendir-se, fiscalitzar la gestió diària de l’ens i continuar sent un altaveu d’exigència constant per a aconseguir la radiotelevisió pública que el país necessita.