ALACANT PARLA VALENCIÀ! L’EXTREMA DRETA NO ACONSEGUIRÀ AMAGAR LA VERITAT!

L’Ajuntament d’Alacant tractarà en el ple del 28 de setembre la Proposta de Declaració Institucional del Grup Municipal de l’extrema dreta per a modificar la llei i incloure la ciutat d’Alacant en la zona de predomini lingüístic castellà; una proposta del tot inacceptable. Per això, Acció Cultural del País Valencià ha d’alçar la veu, ja que es pretén conculcar els drets lingüístics de les valencianes i els valencians.

Alacant és la ciutat on es va aprovar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià fa quasi 40 anys. El valencià no és, ni ha estat mai, un tema de conflicte, ni a la ciutat ni a l’ensenyament i no admetrem que interessos polítics de l’extrema dreta tracten de crear problemes on no n’hi ha.

És una moció que, amb l’argument que no es parla valencià a la ciutat, l’extrema dreta porta per tercera vegada al Ple de l’Ajuntament; la primera va ser el desembre de 2020 i, després, el gener de 2021; és una moció que no té cap fonament històric, cultural ni científic. El concepte de zona de predomini lingüístic de la Llei d’ús no es basa en el nombre de parlants sinó que és un concepte legal que atén quina és la llengua històrica del territori. I la llengua d’Alacant és, des de fa molts segles sense interrupció, el valencià, parlada de manera majoritària fins fa menys de cent anys i usada en l’actualitat a pesar de la minorització continuada a què ha estat sotmesa.

Alçarem la veu a l’Ajuntament, amb altres entitats cíviques, acadèmiques i polítiques de la ciutat, contra les agressions contínues a la nostra llengua. La Constitució espanyola diu que «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció». Així mateix, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana afirma que «s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià». L’Ajuntament d’Alacant té l’obligació legal de vetllar per la protecció del valencià a Alacant, d’instaurar mesures fermes per a fomentar la llengua pròpia i frenar-ne la discriminació, en comptes de donar suport a propostes d’exclusió tan poc compatibles amb una societat democràtica i moderna.