Homenatge a Jaume I a Poblet. La Federació Llull es transformarà en una nova organització europea que abastarà tots els territoris de parla catalana

Commemoració del 750 aniversari de la mort de Jaume I al Monestir de Poblet

La Federació Llull ha fet l’anunci de la seva transformació en un espai de gran simbolisme com ho és el Monestir de Poblet, des d’on s’ha reivindicat el rei Jaume I -enterrat a l’església del mateix monestir- coincidint amb el 750è aniversari de la seva mort. Jaume I el Conqueridor (1208-1276), més enllà de ser una figura rellevant de la història medieval europea, és un precedent històric de la realitat confederal dels Països Catalans en l’àmbit polític, cultural i lingüístic. Els membres de la Federació Llull han retut homenatge a Jaume I fent una ofrena floral a la seva tomba. Posteriorment, han fet també una visita al Monestir, acompanyats per l’abat de Poblet, Rafel Barruè.

Xavier Antich (Òmnium Cultural) assumeix la presidència de la Federació Llull, rellevant Antoni Llabrés (Obra Cultural Balear), en una trobada al Monestir de Poblet on s’ha commemorat el 750è aniversari de la mort de Jaume I

La Federació Llull – formada per Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear – ha acordat transformar-se en una nova organització europea transestatal que tindrà com a àmbit d’actuació els Països Catalans en una trobada celebrada al Monestir de Poblet que també ha servit per homenatjar el 750è aniversari de la mort de Jaume I.

La transformació de la Federació Llull en una organització europea transestatal té per objectiu enfortir la coordinació, la resiliència i la capacitat d’acció conjunta en defensa de la llengua, la cultura, el país i els drets civils i polítics als Països Catalans, per poder fer front, de manera més eficaç, a les amenaces que planteja un context de màxima complexitat política, social, cultural i lingüística, però també per poder aprofitar millor totes les oportunitats. Amb aquest objectiu, la Federació Llull, que actualment representa i actua al Principat, el País Valencià i les Illes Balears, ja està treballant perquè la nova organització pugui representar també i desplegar la seva activitat a Andorra, la Franja de Ponent, Catalunya Nord i l’Alguer.

La nova organització aspira a representar i defensar els interessos dels més de 10 milions de catalanoparlants que hi ha a Europa, i vol continuar treballant per la defensa i promoció de la llengua catalana i de la cultura catalana, amb tota la riquesa de la seva diversitat, a tots els territoris de parla catalana i a Europa. En aquest sentit, aplicarà una mirada ambiciosa per contribuir a la identitat dels Països Catalans i superar els marcs autonòmics i regionals. La Federació Llull treballa perquè la nova organització europea transestatal pugui constituir-se durant el 2027.

Xavier Antich, nou president de la Federació Llull

Per encarar aquest repte, la Federació Llull tindrà al capdavant Xavier Antich (Òmnium Cultural), que assumeix el càrrec de president durant els pròxims dos anys; Anna Oliver (Acció Cultural del País Valencià), que assumeix la vicepresidència; i Antoni Llabrés (Obra Cultural Balear), que esdevé secretari-tresorer.

El president d’Òmnium Cultural i ara també president de la Federació Llull, Xavier Antich, ha celebrat el pas de l’organització per esdevenir un ens europeu que interpel·li els catalans més enllà de les fronteres imposades pels estats espanyol i francès. “Que la Federació Llull avanci amb l’ambició de ser una organització supraestatal no és un caprici, sinó un pas necessari que mostra la solidesa d’una entitat amb 36 anys d’història, i la coherència necessària en termes d’utilitat i necessitat per a continuar defensant la llengua, la cultura i el país des de tots els territoris de parla catalana”. “Des d’Òmnium Cultural entomem enèrgicament el repte d’aquesta presidència i treballarem perquè el futur de la Federació Llull passi per continuar defensant els drets polítics, culturals i lingüístics, però ara dels més de 10 milions de catalanoparlants que hi ha a Europa”, ha afirmat Antich.

La presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, ha posat en relleu la vitalitat i la importància de la Federació Llull, així com el seu impuls a la futura Confederació, en un context marcat per les tendències recentralitzadores i per un Estat que impedeix expressament la federació entre els diferents territoris. “La història compartida, el llegat de Jaume I i la voluntat dels territoris de parla catalana de treballar conjuntament per mantindre vives la nostra història i la nostra llengua, i per construir un futur compartit, tenen més força que qualsevol intent de disgregar-nos. El Monestir de Poblet, on aquests dies nombrosos col·lectius i entitats del País Valencià han acudit a retre homenatge a Jaume I, demostra que el nostre imaginari col·lectiu manté ben present el nostre origen com a poble”, ha afirmat Oliver.

El president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, ha manifestat que “set-cents cinquanta anys després de la seva mort, la figura del rei En Jaume I continua representant un símbol compartit per les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià.  Més enllà del personatge històric, el seu llegat constitueix un dels principals referents de la comunitat cultural i lingüística que avui uneix milions de persones. Un poble que vol continuar viu i lluita per defensar l’element més rellevant de la seva identitat, la llengua catalana”. “Amb aquest homenatge, la Federació Llull reivindica la vigència d’aquest llegat i reafirma el seu compromís amb la defensa de la llengua catalana, la cultura i els vincles històrics que comparteixen els diferents territoris del domini lingüístic”, ha afegit Llabrés.

SOBRE LA FEDERACIÓ LLULL

Òmnium Cultural, Acció Cultural País Valencià (ACPV) i Obra Cultural Balear (OCB) van constituir la Federació Llull el 23 de juny del 1990 al Castell de Bellver de Palma (Mallorca) amb l’objectiu de promocionar i defensar la llengua i la cultura catalanes, i defensar els drets i llibertats democràtiques des de marc nacional dels Països Catalans.

La Federació Llull impulsa projectes propis com la trobada Mata de Jonc – que forma i crea sinergies entre joves de tots els territoris de parla catalana; els Sopars Estellés; el suport a la cultura amb la Flama del Canigó o la defensa de l’escola en català. També lidera campanyes solidàries com va fer amb Amunt País Valencià! l’any 2024 per ajudar al teixit cultural i educatiu valencià després dels danys ocasionats per la Dana. La Federació Llull, en els darrers anys, també ha desplegat iniciatives orientades a promoure els imaginaris compartits, aprofitant les commemoracions i els homenatges que s’han fet a Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Josep Maria Llompart, entre d’altres. Històricament la Federació Llull ha donat suport a les iniciatives impulsades per les entitats que la conformen des de les diades dels tres territoris, passant per la defensa de TV3 al País Valencià o les manifestacions per la llengua i el territori. Fins avui, la presidència de la Federació Llull l’han ocupat Josep Maria Llompart, Jaume Mateu, Eliseu Climent, Muriel Casals, Joan Francesc Mira, Jordi Cuixart, Anna Oliver i Antoni Llabrés.