ACPV i diverses associacions demanen a l’alcalde Ribó un carrer de València per a Guillem Agulló

Avui, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i el Movimiento contra la Intolerancia, amb l’adhesió de diverses associacions, han presentat en l’Ajuntament de València una petició formal adreçada a l’alcalde Joan Ribó perquè l’Ajuntament de València dedique un carrer de la ciutat a Guillem Agulló, com a símbol de la memòria de totes les víctimes de crims d’odi.

La petició formal l’han presentat en el registre de l’Ajuntament Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Esteban Ibarra, president de Movimiento contra la Intolerancia, i els representants de les entitats que firmen la petició en qualitat d’adherides, que són:

– Comunidad Israelita de Valencia

– Federación Maranatha de Asociaciones Gitanas

– Lambda

– Plataforma Ciudadana contra la Islamofobia

– Centro Cultural Islámico de València

– Ververipén Rroms por la Diversidad

Han passat 23 anys des que el jove valencià de 18 anys Guillem Agulló va ser assassinat per un grup de nazis a Montanejos (Alt Millars) d’una ganivetada al cor.

Guillem era un jove amb inquietuds socials i polítiques, que el portaren a formar part de l’organització de joves independentistes Maulets i del col·lectiu antiracista SHARP, i a participar en moltíssimes mobilitzacions i convocatòries a favor dels drets nacionals i socials del País Valencià.

La nit de l’11 d’abril, Guillem Agulló es trobava a Montanejos amb una colla d’amics passant les vacances de Pasqua quan un grup de nazis de València es va dirigir directament contra ell. Entre tres persones, el van subjectar perquè Pedro Cuevas li assestés una ganivetada mortal al cor. Immediatament van marxar cridant “Arriba España”, mentre els amics d’Agulló intentaven buscar ajut. Els fets van quedar clarament acreditats durant el judici posterior.

D’aquesta manera, l’assassinat produí una onada de justa indignació, que es traduí en mobilitzacions multitudinàries, manifestacions de denúncia i tota mena d’actes. Així mateix, es constituí una acusació popular formada per diversos col·lectius i organitzacions que es personaren en la causa, preocupats per garantir que el crim no quedara impune i per evitar que un altre jove valencià pogués ser també víctima dels crims d’odi.

Foren moltes les organitzacions i col·lectius cívics, sindicals i polítics que d’una manera o altra denunciaren el cas i participaren o convocaren actes de denúncia: els partits PSPV, EUPV, BNV, PSAN, ERPV; els sindicats CCOO-PV, UGT-PV i Intersindical Valenciana; i una llarguíssima llista d’associacions i entitats locals, comarcals i de tot el País Valencià. Cal també destacar el protagonisme dels joves en les mobilitzacions i denúncies, començant pels sindicats d’estudiants.

L’any 2005, la Guàrdia Civil va desarticular una organització nazi al País Valencià, el Frente Antisistema (FAS), que es dedicava, segons la nota de la Benemérita, a vendre armes prohibides i organitzar “caceres” contra immigrants i militants d’esquerres. L’operació Panzer va permetre detenir 27 persones, entre les quals, l’assassí de Guillem Agulló. És per això que distintes organitzacions van decidir fer un pas endavant i van formar la plataforma Acció Popular contra la Impunitat, que reuneix més de 30 organitzacions socials, culturals, polítiques i sindicals. La plataforma va fer arribar al Congrés espanyol i a la Comissió Europea les seues denúncies sobre els atacs impunes de l’extrema dreta, entre els quals es compten més d’una vintena d’atemptats amb explosius contra ONG i seus polítiques, agressions contra immigrants, mesquites, i boicots habituals de grups ultres contra actes d’associacions culturals.

Durant aquests 23 anys ha estat la societat la que ha mantingut viu el record i la denúncia de l’assassinat de Guillem Agulló, amb centenars d’actes, cançons de coneguts grups musicals, campanyes de denúncia.

Els recents exemples de les ciutats de Barcelona i Molins de Rei a Catalunya, i de Simat de Valldigna al País Valencià, que han acordat dedicar-li un carrer a Guillem Agulló, i de l’Ajuntament de Madrid, que ha posat a un carrer de la capital de l’estat el nom de Carlos Palomino (un altre jove assassinat pel feixisme), reforça la iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) de demanar a l’Ajuntament de València que explicite el seu compromís amb la llibertat i la democràcia amb la dedicació d’un carrer de la ciutat a Guillem Agulló, com a reconeixement institucional a un jove valencià que no va cometre cap altre delicte que el de defensar unes idees de llibertat i democràcia, i a totes les víctimes dels crims d’odi.

La representativitat de les entitats adherides explicita l’àmplia base social de la demanda, així com la necessitat que les institucions es pronuncien de forma explícita i clara a favor de la pluralitat, la diversitat, el respecte, la igualtat i la democràcia. Cosa que esperem de l’alcalde de la ciutat de València i de tots els regidors i regidores de l’Ajuntament, i que aviat puga ser una realitat la demanda que avui hem presentat formalment.

PETICIÓ CARRER GUILLEM AGULLÓ – PDF