El Sopar Estellés de València ompli l’Octubre CCC de poesia, música i país

• L’Octubre Centre de Cultura Contemporània va tornar a convertir-se anit en punt de trobada per celebrar Vicent Andrés Estellés. El tradicional Sopar Estellés d’Acció Cultural va reunir poesia, música i lectura compartida en una vetlada connectada també amb altres territoris i emmarcada en les celebracions del País Estellés

Prop d’un centenar de persones es van reunir en una vetlada conduïda per Francesc Alegre i organitzada conjuntament per Acció Cultural del País Valencià, ACICOM, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Joves d’Acció i el PEN Català. Una celebració que forma part de País Estellés, el conjunt de sopars, recitals i trobades que durant aquestes setmanes recorden el poeta arreu del territori.

Des del primer moment, la poesia ja esperava les persones assistents a les taules. Al costat de la informació sobre la campanya de l’Octubre, cadascú hi trobava un poema d’Estellés enrotllat i lligat amb una veta quadribarrada, preparat per acompanyar una nit en què la paraula del poeta havia de passar, precisament, de mà en mà i de veu en veu.

La vetlada va començar amb el concert d’Eva Gómez, cantautora d’Almenara amb una llarga trajectòria vinculada també a la poesia valenciana. Gómez va presentar el 2024 Musicant Estellés, un projecte dedicat íntegrament al poeta de Burjassot, amb poemes musicats i recitacions, i anit va ser l’encarregada de posar les primeres notes a la celebració.

Després de la música va arribar un dels moments més especials de la nit: la connexió simultània amb els Sopars Estellés de Barcelona, Palma i Andorra. Durant uns minuts, quatre ciutats van compartir una mateixa celebració i van fer visible que la comunitat que continua llegint i reivindicant Estellés va molt més enllà d’una única sala o d’un únic territori.

Des de València va prendre la paraula Carmina Andrés, filla de Vicent Andrés Estellés, que va intervindre també en representació de les entitats organitzadores. Al seu costat, la vetlada va comptar igualment amb la presència de Vicent Anyó, en una nit especialment vinculada a la memòria familiar del poeta.

La connexió va continuar amb Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural; Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i Pau Benavent, d’Espai País Valencià a Barcelona. Des de Palma va intervindre Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear, i des d’Andorra, Oriol Vilella, de Cultura Activa. Quatre ciutats i diverses entitats unides, per uns minuts, al voltant d’una mateixa veu poètica.

Enguany, a més, la celebració incorporava un fil dedicat a Jaume I, coincidint amb la commemoració dels 750 anys de la seua mort. La figura del rei ocupa un lloc significatiu en l’obra d’Estellés i va estar present durant la nit a través del vídeo coral Elegia al rei Jaume I, compartit després de les connexions amb la resta de territoris.

La primera part de la vetlada es va completar amb una lectura coral de Cantata inicial al País Valencià, a càrrec de representants de les cinc entitats que van fer possible el Sopar de València: Anna Oliver, per Acció Cultural del País Valencià; Lourdes Pastor, per ACICOM; Manel Alonso, per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Xavi Olucha, per Joves d’Acció, i Lourdes Toledo, pel PEN Català.

I, després de la música, les connexions i les primeres lectures, va arribar una altra de les parts essencials de qualsevol Sopar Estellés: seure junts a taula.

El sopar va deixar pas a les converses, els retrobaments i aquell ambient que forma part indestriable d’aquestes trobades: compartir menjar mentre es comparteixen també històries, cultura i estima per la llengua. Els Sopars Estellés han fet precisament d’aquesta fórmula una de les seues senyes d’identitat: traure la poesia dels formats més solemnes i acostar-la a una taula, a una conversa i a una celebració col·lectiva.

Els versos passen de veu en veu

Després del sopar, la poesia va tornar a ocupar el centre de la nit.

Va ser aleshores quan molts dels poemes que havien esperat durant tota la nit damunt de les taules van trobar finalment una veu. Una rere l’altra, diferents persones van acostar-se al micròfon per llegir Estellés, recuperar versos coneguts o descobrir-ne de nous i compartir-los amb la resta del públic.

No es tractava només d’escoltar poesia, sinó de fer-la circular. Cada lectura aportava una veu diferent a unes paraules que continuen interpel·lant-nos dècades després d’haver estat escrites. Durant una estona, Estellés va tornar a habitar l’Octubre a través de totes aquelles persones que van voler prestar-li la seua veu.

Precisament ací resideix bona part de la força dels Sopars Estellés: en convertir la literatura en una experiència compartida. En reunir persones al voltant d’una taula i demostrar que un poema també pot formar part d’una conversa, d’un sopar, d’una cançó o d’una nit entre amics.

La trobada va tornar a evidenciar la capacitat de la poesia d’Estellés per convocar generacions i sensibilitats diferents. Més que un homenatge, el Sopar va ser una festa viva de la cultura: una d’aquelles nits en què la poesia deixa per unes hores la pàgina escrita i es converteix en música, conversa i veu compartida.

Una nit que explica també què és l’Octubre

La celebració va tindre lloc, a més, en un moment especialment significatiu per a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, que enguany celebra vint anys al cor de València.

La nit va començar, de fet, recordant aquesta trajectòria. En dues dècades, més de 5.000 activitats han passat per l’Octubre: concerts, presentacions de llibres, exposicions, cinema, debats, cursos, trobades, artistes, associacions i milers de persones que han convertit l’espai en una infraestructura al servei de la llengua i la cultura.

Per això, durant el Sopar, Acció Cultural va recordar també la campanya de micromecenatge «L’Octubre és casa nostra», posada en marxa per afrontar les necessitats d’un edifici que acumula vint anys d’activitat continuada: renovar equipaments, actuar sobre els espais que ho necessiten, millorar l’eficiència energètica i garantir els recursos necessaris perquè el centre puga continuar desenvolupant centenars d’activitats. La campanya s’ha fixat un primer objectiu de 30.000 euros i un objectiu òptim de 100.000 euros.

Les persones assistents van trobar a les taules targetons amb un codi QR per poder sumar-se a la campanya. La invitació era senzilla: si durant aquests vint anys l’Octubre ha sigut també casa vostra, ajudeu-nos a cuidar-la i a mantindre-la oberta i viva.

I la crida cobrava tot el sentit precisament en una nit com la d’ahir. Perquè parlar de cuidar l’Octubre no és parlar només de conservar un edifici. És parlar de preservar tot allò que hi passa dins: les cançons que s’hi escolten, els llibres que s’hi presenten, els debats que s’hi obrin, les exposicions que s’hi visiten, les persones que s’hi coneixen i els versos que, com anit, passen d’una veu a una altra.

Entre música, versos i taules compartides, el Sopar Estellés va tornar a demostrar anit per què l’Octubre és casa nostra.