Martí Domínguez recorre les fascinants vides de Giorgio Vasari a l’Octubre CCC

• L’Espai Ciència de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània va acollir dilluns 28 de setembre la conferència «Les fascinants Vides de Vasari», a càrrec de Martí Domínguez, professor de la Universitat de València i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. La sessió es va celebrar a propòsit de la publicació per Proa de “Les vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes”, de Giorgio Vasari, amb traducció al català de Martí Domínguez Pérez i introducció i edició de Martí Domínguez Romero. Una obra fonamental per entendre el Renaixement i la construcció de la història de l’art, i també el resultat de dècades de treball.

El dilluns 28 de setembre, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània va tornar a reunir públic, literatura, art i divulgació en una nova sessió de l’Espai Ciència, aquesta vegada de la mà de Martí Domínguez, de la Universitat de València i l’Institut d’Estudis Catalans, que va proposar un recorregut per la vida i l’obra de Giorgio Vasari a partir de la recent edició catalana de Les vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes, publicada per Proa. La jornada s’inscriu en la programació d’Espai Ciència de l’Octubre CCC, un espai de divulgació per iniciativa de l’IEC en què conflueixen ACPV, la UCC+i de la Universitat de València, la revista Mètode i altres institucions vinculades a la cultura científica.

La sessió va començar amb un record a Artur Heras i Manuel Boix, abans de donar pas a una conferència que, des del primer moment, va anar molt més enllà d’una presentació editorial. Juli Peretó va destacar la dimensió del projecte i el treball realitzat al llarg dels anys per Martí Domínguez Pérez, pare de l’autor, responsable de la traducció de l’obra de Vasari, i pel mateix Martí Domínguez en la revisió, anotació, estudi i edició del text.

Domínguez va presentar Vasari no només com a pintor i arquitecte, sinó com una figura decisiva a l’hora de ordenar, narrar i donar sentit a la història de l’art del Renaixement. Al llarg de la conferència va reconstruir la trajectòria del creador d’Arezzo, els seus inicis, la seua relació amb els grans cercles artístics del moment i el procés que el va portar a escriure les biografies de desenes d’artistes.

Una de les qüestions centrals de la sessió va ser precisament la manera en què Vasari va transformar aquelles biografies en alguna cosa més que un simple catàleg. En Les vides hi ha rivalitats, amistats, passions, fracassos, enveges, aprenentatges i tota una xarxa de relacions humanes que permet aproximar-se als grans noms del Renaixement des d’una perspectiva molt més viva. Domínguez va insistir que Vasari no pretenia fer una mera enumeració d’obres, sinó construir un relat literari sobre els artistes, les seues dificultats i el context en què treballaven.

A través d’anècdotes i exemples, la conferència va anar passant per noms com Giotto, Masaccio, Filippo Lippi, Michelangelo, Sofonisba Anguissola o Properzia de’ Rossi, entre molts altres. Domínguez va mostrar també com les pàgines de Vasari permeten observar les tensions i prejudicis del seu temps, però alhora contenen referències especialment significatives a les dones artistes i a les dificultats que tenien per accedir a la formació i treballar en igualtat de condicions.

La conferència va servir igualment per explicar les diferències entre les dues grans edicions de Les vides. La segona, publicada divuit anys després de la primera, va ampliar notablement el nombre de biografies, incorporà nous territoris, artistes i retrats i va permetre a Vasari revisar i respondre a algunes de les crítiques que havia rebut la primera versió.

Però la part més personal de la sessió va arribar cap al final, quan Martí Domínguez va explicar la història que uneix aquesta edició amb el seu pare. Va recordar un viatge familiar a Arezzo l’any 1979, quan van trobar en una llibreria una edició de Vasari que Martí Domínguez Pérez acabaria comprant després de reunir entre tots els diners que portaven. Aquells volums l’acompanyarien durant dècades. Va començar a traduir-los a poc a poc i, després de jubilar-se, va reprendre la tasca amb més intensitat fins a completar-la poc abans de morir, l’any 2024.

La publicació actual és, per tant, també el resultat de més de vint anys de treball i un homenatge a una dedicació sostinguda durant bona part d’una vida. Martí Domínguez va recordar que fins ara no existia en català una traducció íntegra de l’obra de Vasari —més enllà d’alguns intents parcials—, fet que dona encara més dimensió cultural al projecte.

Amb humor, erudició i nombroses històries sobre els artistes del Renaixement, Martí Domínguez va aconseguir acostar al públic una obra monumental sense perdre de vista el seu caràcter literari i profundament humà.

I, al final de tot el recorregut per Vasari, Michelangelo, Giotto o les artistes que van intentar obrir-se camí en un món dominat pels homes, la conferència va tornar al punt de partida: la història d’un llibre que va entrar en una família l’any 1979 i que, més de quatre dècades després, ha acabat convertint-se en una obra disponible per primera vegada íntegrament en català.

Per això, la sessió de l’Octubre va ser també un homenatge a Martí Domínguez Pérez i al treball silenciós que hi ha darrere dels llibres que, molts anys després, continuen obrint noves portes a la cultura.