ACPV commemora 55 anys al Baix Vinalopó homenatjant la trajectòria i el relleu de la seua gent associada a Elx

• El Casal Jaume I d’Elx va acollir divendres passat un emotiu acte de reconeixement a la militància històrica de Marga Sáez i Joan Campello, així com al compromís jove de Marc Escolano.

En el marc de les celebracions pel 55é aniversari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), el Casal Jaume I d’Elx va ser escenari divendres passat, 30 d’octubre, d’una trobada carregada de memòria, estima i agraïment als socis i sòcies de la comarca. L’acte va comptar amb la presència de la presidenta de l’entitat, Anna Oliver i José María Bullón membre de la junta directiva d’ACPV.

Durant la seua intervenció davant una sala plena, Oliver va recordar que l’objectiu d’aquest aniversari no és quedar-se en una celebració centralitzada, sinó recórrer el territori per a mirar als ulls a qui fa possible l’activitat diària de l’associació. «És el moment d’anar a agrair personalment a la gent que ha sostingut l’entitat aquests 55 anys», va subratllar la presidenta d’ACPV, tot posant en valor la fortalesa del Casal d’Elx i del sud valencià a l’hora de mantindre viva la flama de la cultura i la llengua malgrat les dificultats polítiques i econòmiques.

Dues vides creuades per la dignitat de la llengua: Marga Sáez i Joan Campello

El moment central de la vesprada va ser el lliurament dels guardons honorífics, que enguany van posar en relleu la complementarietat entre les generacions que van bastir les bases de l’activisme i el futur que ja espenta des de la joventut.

Un dels reconeixements va ser per al matrimoni format per Margarida Isabel Sáez Gonzálvez i Joan Campello Selva, una parella la trajectòria de la qual és reflex viu de les dues realitats oposades de l’Elx de la postguerra que van acabar convergint en un mateix compromís cívic. Joan, nascut l’any 1941 en la duresa obrera del barri de la Sabatillera, va trobar a l’Escola Industrial d’Alcoi el seu gran punt d’inflexió: allà, en convivència amb estudiants d’altres comarques i en contacte amb els moviments universitaris clandestins, va despertar a la dignitat de la seua llengua materna i va comprendre la identitat col·lectiva del país.

Per la seua banda, Marga Sáez, nascuda el 1947 en el si d’una família benestant del carrer Major, va trencar els esquemes socials del moment gràcies a una confessió íntima de son pare l’any 1957, en ple cor del franquisme: «Filla, que sàpigues que la llengua que parlem a casa es pot escriure i llegir, no ho oblides mai». Aquella llavor va acabar de florir l’any 1965, en ingressar al noviciat del Carmel a Tarragona, on el seu director espiritual va trencar els tabús del nacionalcatolicisme en ensenyar-li que també es podia pregar i parlar amb Déu de manera natural en la llengua pròpia.

Els seus camins es van creuar a Elx i, tan sols vuit mesos després, el 21 de desembre de 1974, van desafiar les darreres raneres de la dictadura casant-se íntegrament en valencià a la basílica de Santa Maria. Des d’aquell moment van forjar un tàndem inseparable: ell com a mestre d’escola ensenyant a llegir i escriure la llengua arraconada, i ella com a infermera oferint una atenció sanitària propera i en valencià als seus veïns. Junts van transmetre de manera natural aquest arrelament als seus fills, Margui i Joan, i han dedicat la vida a una militància infatigable en projectes cabdals per al País Valencià com Acció Cultural, Unitat del Poble Valencià (UPV), el Bloc Nacionalista Valencià i el Col·lectiu de Cristians Valencians.

El relleu generacional: Marc Escolano García

El segon guardó de la vesprada va simbolitzar la continuïtat del projecte cívic i cultural en la figura de Marc Escolano García. Soci del Casal d’Elx des que tenia només 5 anys, Escolano es va incorporar de ben menut a les activitats de Xiquets del Casal —nucli que més endavant es constituiria com a associació Xiquets d’Elx—, creixent vinculat de manera inseparable a la vida de l’entitat.

Actualment, amb 20 anys, és estudiant de quart curs del grau de Fisioteràpia. En no poder assistir a la cerimònia per motius acadèmics en trobar-se realitzant les seues pràctiques clíniques, el guardó va ser arreplegat amb orgull per son pare, Robert Escolano. El seu reconeixement sintetitza dues dècades d’arrelament i constata que el treball de base de les comarques del sud continua donant fruits amb una joventut compromesa i conscient.