Dos anys després de la DANA, milers de persones es manifesten contra la impunitat: “Mazón a presó, Consell dimissió”

• Una multitud unitària, vestida de negre en senyal de dol, convocada per entitats cíviques, socials i sindicals, associacions de víctimes, l’Acord Social Valencià i els CLER, s’han reunit al centre de la capital dos anys després de la tragèdia per exigir responsabilitats i justícia.

València, 31 d’octubre de 2026

El poble valencià ha tornat a demostrar hui que no oblida ni perdona la gestió política que va costar la vida a 234 persones ara fa dos anys. Milers de ciutadans, vestits amb roba negra en senyal de dol, han acudit aquesta vesprada als carrers del centre de València en una mobilització multitudinària convocada de forma conjunta per un ampli teixit d’entitats cíviques, socials, sindicals, les associacions de víctimes i damnificats, l’Acord Social Valencià i els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER).

La marxa, marcadament transversal i allunyada de sigles partidistes, ha canalitzat el dolor i la indignació col·lectiva rere la pancarta de capçalera: “Mazón a presó, Consell dimissió”. Amb aquesta mobilització, la societat civil ha refermat que el pas del temps no dilueix les demandes de justícia mentre l’expresident Carlos Mazón i el seu Consell no responguen davant els tribunals per la seua deixadesa de funcions en la tragèdia del 29 d’octubre de 2024.

Un recorregut marcat per la dignitat i el record

capçalera ha iniciat el seu camí a les 18.00 hores a la Plaça de la Mare de Déu, on abans d’arrancar els assistents han format un gran quadre humà envoltant un espai buit al mig, amb corts que simbolitzaven les absències de les persones que van perdre la vida. Des d’allí s’ha avançat a ritme lent per l’alta participació. L’obertura de la marxa ha estat encapçalada solemnement per la Jove Muixeranga de València i la Muixeranga del Carraixet, que han alçat les primeres figures com a símbol de dignitat i resistència col·lectiva. Els manifestants han recorregut el carrer del Micalet i el carrer dels Brodadors fins a arribar a la Plaça de la Reina, enfilant osteriorment el carrer de Sant Vicent.

El silenci respectuós en memòria dels morts s’ha alternat amb càntics reivindicatius i el so de les colles de dolçaines i tabals, que han posat la banda sonora a una vesprada on les muixerangues i els balladors han tornat a escenificar l’arrelament i la fortalesa del poble valencià. La manifestació ha conclòs amb una Plaça de l’Ajuntament concorreguda de gom a gom, on s’ha procedit a la lectura del manifest oficial.

Cinc exigències per a no deixar a ningú enrere

Abans de començar la lectura del manifest, s’han llegit els 337 noms de les persones mortes, així com els noms dels operaris que també van faltar.

Durant l’acte final, els portaveus de les associacions de víctimes i els col·lectius afectats han pres la paraula per a llegir el text que assenyala la falta de respostes institucionals i el bloqueig a les investigacions durant aquests vint-i-quatre mesos. La plataforma ha exigit una atenció immediata a la salut mental i uns serveis socials dignes per a les persones vulnerables, sense cap mena de discriminació per origen o color de pell. Al mateix temps, s’ha reclamat la renaturalització de les comarques per a posar fi a l’especulació urbanística en zones inundables i s’ha urgit a una inversió real en uns serveis públics que, dos anys després, encara mantenen part de l’alumnat en barracons i pateixen una sanitat sense recursos suficients.

Així mateix, s’ha posat l’accent en la necessitat de fer públics els plans d’emergència municipals i d’oferir formació en autoprotecció a tota la població. Finalment, s’ha exigit la investigació de les negligències de les empreses que van obligar els seus treballadors a desplaçar-se o romandre als llocs de treball en ple temporal, recordant les morts in itinere i els posteriors accidents laborals a Massanassa i Benetússer.

La lectura del manifest ha subratllat que la convocatòria no pertany a cap sigla, sinó a les víctimes, a les famílies i al poble organitzat que, vint-i-quatre mesos després, continua reclamant memòria, veritat, justícia, reparació i prevenció.

Cloenda de l’acte: Cants de dol, muixeranga i cultura popular

Com a tancament emotiu a la Plaça de l’Ajuntament, la música tradicional ha pres la paraula per a honrar les víctimes i acompanyar el dolor de les famílies. La Rondalla La Comarcal, acompanyada per músiques de Nàquera, Quart, Manises…, ha interpretat peces amb lletres de Mariàngels Marqueño Rozalén.

Les cançons han estat interpretades per les cantaores Teresa Segarra Belda, Pilar Soriano Pina, Rebeca Martín Parra, Marian Salido Lope i Rebeca Ibáñez Arnal, juntament amb els cantaors Hilari Alonso Muñoz i Joan Moixino.

En primer lloc, han cantat «La dansa del vetlatori (Versió DANA)»:

“La dansa del vetlatori

poble veniu a ballar,

que és dansa que sempre es dansa

quan als morts volem honrar.

Són dos-centes trenta-QUATRE

les vides que ens han furtat

I JUNTES HEM DE COMBATRE

PER QUÈ MAI TORNE A PASSAR.

La mare i el pare ploren,

també ploren els germans.

Els fills i les filles volen

justícia per reparar.

Les famílies associades

mai deixaran de lluitar.

Totes les assassinades

ni oblidar ni perdonar.

La dansa del vetlatori

poble veniu a ballar,

que és dansa que sempre es dansa

quan als morts volem honrar”

Així mateix, s’ha interpretat la «Malaguenya de Barxeta (Versió DANA)»:

“Per les terres de València

governen incompetents

i als seus plans d’emergència

ens retallen en bombers.

Perquè la vida no espera

i la destrossa no para

tenim nova primavera

amb la lluita coordinada.

L’altre dia jo somniava

que ja era realitat,

que s’havia fet justícia

amb Mazón empresonat.

L’indigne ex-president

i el seu Consell criminal

han d’anar a Picassent

i els morts podran descansar.”

Al ritme dels cants i al so de les dolçaines i tabals, balladors i balladores vinguts d’arreu del País Valencià han dansat en senyal de dol i memòria col·lectiva enmig d’un silenci commogut. Tot seguit, les muixerangues han tornat a bastir torres humanes com a mostra d’arrelament, resistència i força comunitària.

La mobilització ha clos amb un emotiu i rotund aplaudiment unitari rere el lema que ha sintetitzat l’esperit de la jornada:

«Volien un poble obedient i submís, i s’han trobat un poble organitzat, digne i valent».