Carles Mulet i Maria Josep Escrivà presenten el llibre ‘De la gran safo soc parell’ al Casal Jaume I de Pedreguer

El dijous 10 de desembre a les 20h, Carles Mulet i Maria Josep Escrivà presenten el llibre De la gran safo soc parell (Edicions 96) al Casal Cultural Jaume I Pedreguer.

Carles Mulet Grimalt (Gata, la Marina Alta, 1953) és llicenciat en Filologia catalana per la Universitat d’Alacant. Ha treballat com a mestre de primària, assessor psicopedagògic de CEP, assessor tècnic de valencià i professor de valencià, llengua i literatura a l’ensenyament secundari. Actualment està jubilat.

Pel que fa a l’assaig i la investigació, ha estat autor o coautor de diversos llibres de text i d’altres materials de caire didàctic, centrats sobretot en l’ensenyament de llengua. Cal ressenyar també la seua dedicació a la crítica i als estudis literaris, amb una especial dedicació a Maria Ibars, fra Pere Esteve o Joan Francesc Mira. Així mateix, ha realitzat estudis i comunicacions relatius a d’altres àmbits de recerca com la toponímia, la història, la política o la didàctica de l’ensenyament..

Dins la seua obra de creació literària, cal destacar els llibres de narracions Els mons d’Aixa (Ondara, 1981, premi Vila d’Ondara), Amarg com el sèver (València, 1983, premi Vila d’Alaquàs), i Cossos i mossos (Barcelona, 1998, premi 25 d’Abril de Benissa); també ha publicat diversos relats inclosos en revistes literàries i en antologies, com 6000 estúpids i 10 més (Gandia, 2014).

Pel que fa a la poesia cal ressenyar la carpeta Crestalls de desig (París-Gata, 1986), amb litografies de Josep Pedrós i Ginestar), Quadern de sal (la Pobla Llarga, 2011), Viatjar descansa (València, 2016, premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó) i Talismà (València, 2017, XXXIV premi Manuel Rodríguez-Martínez Ciutat d’Alcoi) a més de poemes esparsos en publicacions de caire antològic o miscel·lànic, com For sale o 50 veus de la terra (Carcaixent, 1999). També ha conreat la traducció, especialment de poetes francesos com René Char, Paul Verlaine o Paul Éluard.

Col·labora amb assiduïtat en publicacions periòdiques de la comarca i el país, és membre del consell de redacció de la revista L’Aiguadolç.

Des de 2007 manté actiu el bloc literari Nausica, alguns materials del qual han estat editats també en publicacions col·lectives com La catosfera literària 08 (Valls, 2008) o Històries veïnals. Obra col·lectiva (Girona, 2012).

Maria Josep Escrivà, Grau de Gandía (1968)
Llicenciada en Filologia Hispànica (1991) a la Universitat de València (UV), obté el doctorat en Filologia Catalana (2000) en aquesta mateixa universitat. Va treballar durant cinc anys com a professora de català a l’Oficina de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Dénia. Responsable, en el període 1999-2016, de la secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia. En l’actualitat dirigeix la col·lecció de plaquetes «Razef» d’Edicions 96, on fa de correctora lingüística i editora. És coautora amb Pau Sif de l’antologia Ai, València! Poemes (1017-2002); amb Josep Lluís Roig es va fer càrrec de l’edició de L’inventari clement de Gandia, poemari fins aleshores inèdit de Vicent Andrés Estellés, amb el qual va guanyar el premi Ausiàs March l’any 1966.

Com a poeta rep l’any 1992 el Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó per Remor alè (1993), i el 1997, el Marià Manent per A les palpentes del vidre (1998). Posteriorment, Tots els noms de la pena (2002) representa un salt conceptual en l’univers poètic de l’autora saforenca. L’any 2007 guanya els Jocs Florals de Barcelona amb Flors a casa (2007) i, en conseqüència, obté el reconeixement com a «Poeta de la Ciutat». Serena barca (2016) és fins ara el seu darrer llibre de poemes.

Part de la seva obra poètica ha estat recollida en antologies com ara Contemporànies (1999) o, sobretot, a Imparables. Una antologia (2004), col·lectiu del qual formà part amb un propòsit clar i encara en vigència: que la poesia retorni a la cultura la seva dignitat. Així mateix, ha estat inclosa a Parlano le donne. Poetesse catalane del XXI secolo (Nàpols, 2008). I més recentment a l’antologia Women Writers in Catalan (2017).

Com a narradora, la seva obra es dirigeix al món adult a partir d’un llenguatge on la fantasia i la il·lusió tenen un paper fonamental. En són mostra Àngels de nata (2013), amb il·lustracions de Maria Alcaraz Frasquet, o el relat poètic L’Home del Capell de Palla (2017). Així mateix, forma part del grup d’autors de l’obra col·lectiva 10 de 2 (2015). També ha participat com a autora en el recull del llibre de relats, Entre dones (2016). Ha col·laborat en mitjans de comunicació diversos com a crítica literària: Caràcters, Reduccions, Levante-EMV, L’Aiguadolç o Poetari.

Té obra traduïda al castellà, a l’italià, al francès, a l’alemany, al croat, al basc i a l’anglés.